La República que bull
SINGULAR I PLURAL
L’estratègia negociadora del PSOE implica oferir als altres allò que es concedeix a Catalunya
En el tradicional discurs de Nadal, el president de la Generalitat es va referir als reptes per al 2024. Entre els objectius que va traçar Pere Aragonès hi ha el referèndum pactat (una proposta que Pedro Sánchez es va treure del damunt a cop de cita bíblica), però també la voluntat de guanyar espais de sobirania per gestionar el dia a dia. I, d’entre aquests, sobresurt el model de finançament. Els propers mesos, el Departament d’Economia, encapçalat per la consellera Natàlia Mas, elaborarà una proposta sobre el tema.
Es tracta d’un clàssic en les relacions entre els governs espanyols i els catalans. Només cal resseguir l’hemeroteca per adonar-se que podria escriure’s un llibre (o directament una enciclopèdia) sobre aquest tema cabdal, que ha marcat (i molt) la política espanyola i catalana. Les propostes que han sortit de Catalunya han estat innombrables, des de la pessigada periòdica a un tram de l’IRPF que negociava Jordi Pujol en la seva estratègia de “peix al cove” fins al model que va quedar reflectit en l’Estatut que va aprovar el Parlament el 30 de setembre del 2005 i que el conseller d’aleshores, Antoni Castells, va definir com “el concert econòmic solidari”. Al final, aquell model es va rebaixar des d’aquí abans que es fes des de Madrid. Tot i la satisfacció amb què l’aleshores secretari general d’ERC, Joan Puigcercós, va exhibir el faristol en què es llegien els “3.855” milions d’euros que hom esperava recaptar, les mancances del nou model es van constatar ben aviat, entre altres coses perquè, en ampliar-se la cistella d’impostos, el descens de la recaptació tributària per l’aguda crisi va donar menys diners dels previstos. En tot cas, aquell va ser l’últim acord sobre el finançament; en bona part perquè ben aviat el país es va traçar altres objectius més ambiciosos.
Ara, però, el model de finançament torna al centre del debat polític. I, de fet, esdevé el principal paradigma del retorn a l’escenari autonòmic. Aragonès, però, ja no parla de “concert econòmic”, sinó de “finançament singular”. No es tracta d’un simple joc de paraules, sinó d’un intent de sortir d’un règim comú en què hi ha poc per guanyar i molt per perdre. Aquest, però, no és el terreny de joc del PSOE. Si ens cenyim al que ha passat amb la condonació d’una part del deute del FLA i amb el traspàs de Rodalies, l’estratègia del PSOE passa per oferir als altres allò que es concedeix a Catalunya. Allò que des d’aquí es voldria singular, doncs, des de Madrid només es contempla com a plural.
