desitjos

Ja sé que les coses canvien però això és i continuarà sent La República i malgrat el pas dels anys continuo creient en els reis, concretament, en la màgia dels Tres Reis d’Orient. De fet, estic segur que més d’un dels seus patges encara corren per algun racó del nostre país. No els escric cartes com quan era petit però mantinc intacta la il·lusió i la curiositat per desembolicar els presents que em pugui fer la vida. Perquè, com molt bé han escrit diversos autors: la realitat no té límits. I això no deixa de ser una actitud davant de la realitat. És tenir la voluntat i l’interès per mostrar allò que pot semblar irreal o estrany i presentar-ho com un fet consubstancial a la realitat. Fer-ho quotidià, comú, i integrar-ho en les nostres vides. “La realitat no té límits perquè també hi tenen cabuda els somnis, la imaginació, les supersticions populars i els elements sobrenaturals.” Ho deien Allende, Matute, Vargas Llosa o Mahfuz. Allò que és insòlit i sobrenatural deixa de estar a l’altra banda per fer-se present al nostre món. Allò desconegut s’incorpora a la realitat, perquè així s’ha convingut a fer al llarg dels temps en moltes societats arreu del món. En la nostra, també existia aquest component màgic irreal i s’ha deixat diluir per donar pas al pragmatisme i el realisme. No es tracta de presentar la màgia com si fos real, sinó de veure la realitat com si fos màgica. I en aquesta convicció tots hi podem fer aportacions. És tan fàcil com deixar sortir l’esperit d’aquell nen o nena que tots portem dins. Deixar que es manifesti i que la mirada tenyida d’il·lusió envernissi les nostres accions i comportaments diaris. Trobo que per molts revolts i patacades amb què ens hagi pogut sorprendre la vida, vull pensar que no ens hauria de costar tant tornar-nos a il·lusionar i a engrescar-nos per fer una altra cosa bonica, única, màgica. Tot passa per un mateix: creure-s’ho i tenir la certesa que es pot fer. És per això que el meu desig és que tothom tingui salut per fer que els seus somnis i il·lusions es facin realitat. Si mentre caminem fem volar la nostra imaginació no vol dir que allò que somniem no pugui ser de veritat. En un passat fosc hi va haver qui va somniar per nosaltres un present més lluminós. Perquè es fessin realitat els nostres desitjos.