Ras i curt
ORIOL PONSATÍ-MURLÀ
Cada vegada em fa més basarda la normalitat. La gent normal, les coses normals, les actituds normals. I sento més simpatia pels anormals, els disfuncionals, els heretges, els excèntrics, els rars, els fugitius de l’estadística, els inadaptats, els tocats de l’ala sense remei. Com jo mateix.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar.
Vull ser usuari subscriptor.
Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.