100 anys de calces
L’estiu del 1918, l’hereu d’una empresa francesa, Petit Bateau, va decidir tallar els camals de la roba interior i va crear un dels invents més radicals dels segle XX
Dels subligaculum que els romans duien a sota les túniques i que tots hem vist a les pel·lícules de gladiadors, als enagos brodats del segle XIX, la roba que els humans han portat per protegir les seves parts íntimes ha evolucionat en paral·lel a la vestimenta general. Però va ser ara fa cent anys quan es va produir un canvi radical, amb l’aparició de les primeres calces i tot el que van suposar de millora en la higiene, el confort i, per què no, la seducció.
Va ser l’estiu del 1918 quan Étienne Valton va tenir la genial idea d’escurçar els camals de la roba interior, que fins llavors eren llargs, tant per a adults com per a mainada, i fins i tot als llocs i en les èpoques de més calor. Valton era l’hereu d’una empresa tèxtil de Troyes, prop de París, i es va inspirar en una cançó infantil de l’època que cantaven els seus fills: Maman, les P’tits Bateaux qui vont sur l’eau ont-ils des jambes? (‘Mama, les barquetes que van pel mar, on tenen les cames?’)
Així es van començar a vendre les primeres calcetes Petit Bateau, dirigides als infants. Es calcula que entre el 1921 i el 1930 es van vendre a les botigues d’Europa més de 30 milions de calcetes de cotó. Eren la referència 400, i estaven fetes amb el teixit característic de la marca, punt de 2x2, que oferia una elasticitat nova per a l’època. L’èxit va ser espectacular, i aviat Petit Bateau es va convertir en una de les marques franceses més conegudes arreu del món. De fet, poques firmes poden presumir d’haver creat un producte tan innovador i radical i de continuar amb un negoci creixent: en l’actualitat, només pel que fa a calcetes, Petit Bateu ven prop de 5 milions d’unitats anuals.
UNA NOVA ERA
Les primeres calces substituïen les peces llargues conegudes com a long johns, que normalment es feien de llana i que no eren gens higièniques. Més lleuger i transpirable, aquest nou tipus de roba interior va passar ràpid dels clients infantils als adults, i va ser un exemple més dels canvis radicals que es van anar produint en la segona dècada del segle XX, quan les dones començaven a tallar-se els cabells i els homes s’afaitaven les barbes. Els anys trenta van ser els de la seva consolidació, i en l’Exposició Universal que es va fer l’any 1937 a París, les calces van guanyar el Gran Premi a la Innovació. Des de llavors, han anat evolucionat amb els gustos de la gent: en l’actualitat Petit Bateau fabrica calces amb 30 formes bàsiques i més de 2.300 estils diferents.
Objecte de fetitxisme
La llenceria sempre ha estat objecte de desig, però en el cas de les calces s’arriba a casos de fetitxisme sorprenents. Al Japó, per exemple, des dels anys vuitanta hi ha botigues que venen calces usades, i es paguen millor com més brutes. A Europa, aquesta tendència està arribant a través d’internet, que permet vendre i comprar en l’anonimat.