El dossier

Situació LÍMIT

El Regne Unit s’endinsa en una situació complexa. El Parlament britànic rebutja l’acord que la primera ministra, Theresa May, havia pactat amb Brussel·les

TENSIÓ
El Brexit ha provocat un trencament en la societat britànica
INCERTESA
La política al Regne Unit viu hores convulses

Situ­ació límit al Regne Unit. La pri­mera minis­tra, The­resa May, va com­pro­var dimarts que l’acord a què havia arri­bat fa uns mesos amb Brus­sel·les no era satis­fac­tori ni per a l’opo­sició ni per a un terç dels dipu­tats con­ser­va­dors, mem­bres del seu propi par­tit. En resum, paper mullat.

May s’ha eri­git en la defen­sora d’un acord amb la Unió Euro­pea en què les dues parts havien pac­tat una sor­tida sense que cap dels dos prengués un mal exces­siu. Tot i això, la man­datària va rebre una der­rota difícil de pair en la pre­sen­tació d’un docu­ment que a hores d’ara era com­pli­cat que Lon­dres aceptés.

La sor­tida del Regne Unit de la UE és un fet traumàtic encara que s’hagi trac­tat amb la màxima cura pos­si­ble –sobre­tot per part de les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees– per no crear un efecte dominó en molts països on l’euro­es­cep­ti­cisme creix sense pal·lia­tius, com ara Itàlia i els països de l’est. L’esce­nari que ara es pre­senta és del tot incert. Fa dos anys i mig que els britànics van votar a favor de la sor­tida de la Unió Euro­pea i gai­rebé deu set­ma­nes abans de la data límit, el 29 de març, no queda clar com es farà aquest procés que ha gene­rat un clima tens al país entre els que estan a favor de mar­xar de la Unió Euro­pea i els que s’hi volen que­dar. Alguns dia­ris britànics han asse­nya­lat durant els dar­rers dies que aquest tren­ca­ment en la soci­e­tat anglesa cos­tarà molt de pair i que s’allar­garà durant anys, pot­ser gene­ra­ci­ons, segons els més pes­si­mis­tes. Molts dub­tes comen­cen a assal­tar els ciu­ta­dans i pocs tenen ara per ara una res­posta imme­di­ata. Si el Regne Unit marxa sense acord de la Unió Euro­pea també es tren­ca­ran els trac­tats comer­ci­als. Això pre­o­cupa de manera espe­ci­al­ment punyent Ale­ma­nya, França i Holanda, per posar només alguns exem­ples. Per la seva banda, molts ciu­ta­dans polo­ne­sos viuen i, sobre­tot, tre­ba­llen al Regne Unit. També és el cas de molts ciu­ta­dans espa­nyols. Encara que aquest cas també passa a la inversa: hi ha ciu­ta­dans britànics que s’estan a França, a l’Estat espa­nyol i a Por­tu­gal. Aquest també és un dels punts més deli­cats si final­ment no hi ha cap entesa.

I és que el ques’ha vis­cut al Par­la­ment britànic és el que es podria des­criure com a política pura o com un caos. Els dipu­tats votant sense cap dis­ci­plina de par­tit, en con­tra de la seva líder en una de les deci­si­ons més impor­tants del Regne Unit en les últi­mes dècades. El resul­tat: una The­resa May cada cop més debi­li­tada al si del seu par­tit, encara que tam­poc s’eri­geix cap líder que pugui menar el país en aquests dos mesos i escaig que fal­ten per fer efec­tiva la sor­tida. La jugada del labo­rista Jeremy Corbyn en forma de moció de cen­sura con­tra May tam­poc ha resul­tat ser efec­tiva.

Els labo­ris­tes viuen des de fa temps ins­tal·lats en la con­tra­dicció. L’ala més jove del par­tit es declara més pro­eu­ro­pea, men­tre que Corbyn beu de fonts més anti­eu­ro­peis­tes i fins i tot l’ala més con­ser­va­dora dels tories el con­si­dera mar­xista. És per aquest motiu que es feia difícil ima­gi­nar que la pro­posta pros­perés; la moció de cen­sura ha estat un acte més d’aquest sai­net que s’inter­preta a West­mins­ter. Men­tres­tant, i en vista del desori que es copsa des de l’exte­rior, Brus­sel·les ha començat a fer una llista de noves exigències i sem­bla que s’hau­ria dema­nat un acord entre con­ser­va­dors i labo­ris­tes per donar una pròrroga, una petició que sem­bla difícil de com­plir si es tenen en compte les diferències que mos­tren els dos líders.

La política britànica viu hores con­vul­ses i qual­se­vol movi­ment pot cau­sar un ter­ratrèmol de con­seqüències impre­vi­si­bles. May ja ha anun­ciat que unes noves elec­ci­ons por­ta­rien el país al caos. Així que una de les opci­ons seria apli­car l’arti­cle 50 del Trac­tat de Lis­boa, que per­me­tria una pròrroga a aquesta sor­tida d’uns qua­tre mesos. Aquesta opció, que seria una de les més tan­gi­bles, també és a hores d’ara com­pli­cada. I és que hi ha unes elec­ci­ons euro­pees al maig i seria com a mínim estrany que un estat mem­bre no s’hi pre­sentés o renunciés als seus repre­sen­tants al si de les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees. A més, tots els estats mem­bres hi hau­rien d’estar d’acord. Una altra de les opci­ons que sobre­vola és la cele­bració d’un nou referèndum.

Algu­nes dades publi­ca­des els dar­rers dies indi­quen que un dels temes estre­lla pels quals els britànics van votar a favor del Bre­xit –el fre a la immi­gració– ara només pre­o­cupa el 27% dels ciu­ta­dans. És per aquest motiu que hi ha una part impor­tant de britànics que apos­ten per orga­nit­zar un segon referèndum. Els par­ti­da­ris d’aquesta opció, que van caure der­ro­tats en la pri­mera con­sulta, també ho són de que­dar-se a la Unió Euro­pea. Una victòria de la rere­guarda con­ser­va­dora, que –en un mal càlcul polític de l’ex-pri­mer minis­tre David Came­ron– pen­sava que d’aquesta manera acon­se­gui­ria empe­ti­tir l’UKIP, el par­tit d’ultra­dreta britànic.

El Regne Unit encara unes set­ma­nes deci­si­ves per al seu futur en un esce­nari que, de moment, només plan­teja incer­te­ses.

La polèmica frontera amb Irlanda del Nord

Un dels principals obstacles que viu el Brexit és la frontera amb Irlanda del Nord. Un territori castigat durant dècades per la violència, on hi ha 1,8 milions de persones i on es va imposar l’opció de quedar-se a la Unió Europea. El problema és com resoldre la frontera entre la República d’Irlanda, membre de la Unió Europea, i Irlanda del Nord, part del Regne Unit. En vista d’aquesta situació, tant Londres com Brussel·les rebutgen una frontera física entre dues comunitats amb un passat violent. És per aquest motiu que es va acordar l’anomenat backstop. Això significa que al final del període transitori que conclouria el gener del 2021, Irlanda del Nord es mantindria transitòriament dins de la unió duanera i del mercat únic europeu, mentre que la resta del Regne Unit els abandonaria. Això es produiria si, el 2021, no hi hagués un acord definitiu sobre la relació econòmica. Molts dels parlamentaris es mostren en contra de l’acord de May perquè consideren que virtualment és lliurar Irlanda del Nord a la Unió Europea.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor