Populisme: el mal lleig que recorre Europa
El populisme es descriuria com una expressió de descontentament que s’expressa a Europa de maneres i ideologies diferents en funció de cada realitat nacional. “És populista Syriza tractant-se d’un partit antiausteritat, crític amb Europa?” es pregunta l’investigador del CIDOB Pol Morillas, expert en afers europeus. “Alguns el catalogaran de populista..., però per què va sortir escollit per al govern grec? Perquè es van imposar unes receptes d’austeritat que van afectar el benestar social de la població. Això dona ales a aquest partit”, assegura. I no és el mateix que el populisme d’Alternativa per Alemanya (AfD), que primer va sortir com a partit antieuro i després va liderar la lluita contra els refugiats. Morillas considera que el populisme és “una etiqueta” i que el que hi ha al darrere és la lluita contra el sistema i les dinàmiques establertes. Els partits anomenats antieuropeistes utilitzen Europa com a “boc expiatori”. El seu discurs és que les elits de Brussel·les decideixen per nosaltres quan el cert és hi ha altres factors de fons”, assenyala Morillas.
Un club francoalemany?
En aquest discurs contra la Unió Europea sorgeixen sempre les crítiques contra Alemanya i França. Se’ls acusa de portar el timó. “Hi ha grans decisions, per exemple la reforma dels tractats, que qualsevol país pot vetar.” Tot i això, el lideratge europeu l’han conduït França, Alemanya i, fins ara, el Regne Unit, que han estat els grans estats membres amb què els altres països s’han alineat en moltes decisions. “No és només un club francoalemany, a Europa hi ha dinàmiques de poder i interessos molt més complexos. Amb la crisi dels refugiats vam veure com Alemanya posava damunt la taula un repartiment de refugiats entre els diversos estats que no es va acabar implementant”, diu Morillas. “En certes polítiques no mana la UE sinó els estats membres. Com en la política d’asil. Europa encara és un club d’estats”, conclou.
Deures pendents
“Regular l’entrada de les persones estrangeres, una regulació adequada del mercat laboral i un canvi del model productiu per tal d’atreure un nou perfil d’immigrant.” Aquestes són algunes de les mesures que reclamaven un grup d’experts a la Unió Europea en uns seminaris de l’Obra Social La Caixa celebrats al Palau Macaya i que es presentaran a les màximes autoritats europees. Una de les participants, Gemma Pinyol, assegura que la immigració “és una realitat” i que “s’ha de sortir de la mirada nacional”: “No és un problema d’un sol país.” Pinyol afirma que s’haurien d’abordar normes comunes d’entrada. “El fet que no hi hagi una resposta unívoca és el que provoca que es donin casos com el de l’Aquarius”, afegeix. L’estudi conclou que l’arribada de migrants produeix un creixement econòmic, però que també pot significar que els salaris s’abarateixin precisament “perquè hi ha poc rigor per part de l’administració per fer complir la normativa”.
Refugiats encallats
Els acords que la Unió Europea ha segellat amb Turquia i Líbia han provocat que la demanda d’asil hagi experimentat un descens important. Ankara ha tancat gairebé les fronteres i a Grècia hi arriben pocs refugiats, tot i que encara hi ha un degoteig diari, sobretot a les illes. “No s’ha complert amb les reubicacions que s’havien pactat. És cert que la part burocràtica és complicada, però també hi ha hagut un desig clar de frenar l’entrada”, assegura Elena Sánchez-Montijano, investigadora del CIDOB i experta en migracions. “La lògica que té Espanya és que ja és una porta d’entrada d’immigració irregular”, indica. També assenyala l’augment del nombre de peticions de veneçolans –empesos per la crisi que es viu al seu país– que han demanat asil en els darrers mesos, molt per sobre del d’altres nacionalitats.