“PRIMER EM VAIG NEGAR A SER CANDIDAT”

Jo vaig arribar a Badalona per viure-hi el 1950, des de Barbastro. Patinava, jugava a bàsquet... feia de tot i coneixia molta gent. I ja estava al PSUC, liderava el tema de premsa, com les revistes clandestines. Quan m’ho van proposar m’hi vaig negar perquè no m’hi veia, però la meva dona em va fer reflexionar i vaig acabar acceptant.

Aleshores no hi havia enquestes electorals, i jo pensava que no guanyaríem. El PSC tenia gent amb més nom a tot el país. Nosaltres érem els clandestins; però vam guanyar i vaig haver de deixar la feina i dedicar-m’hi a jornada completa.

Va ser com viure un somni. No m’ho podia creure. De debò que no m’ho esperava. Estàvem contents, però jo no em feia a la idea. És un honor haver estat el primer alcalde de Badalona i encara em sento una persona molt estimada a la ciutat.

Doncs només et diré que deixant l’empresa privada i dedicant-me a l’alcaldia vaig passar a cobrar menys de la meitat. Imagina’t com es decidien. El tema del salari mai va ser un problema.

S’havia de fer tot i, a sobre, no teníem experiència política. Es treballava amb molt d’entusiasme i els objectius eren compartits per tothom. No va ser difícil perquè teníem molta honestedat.

No. Vam tenir molta sort i la formació en la clandestinitat ens va donar moltes eines. No recordo cap mala estona.

El més important per a mi van ser les escoles públiques que vam posar en marxa. Quan vam començar a governar n’hi havia tres i aquell mandat en van construir vint-i-set. Bé, les va construir el ministeri de torn, però ho vam haver de batallar. Teníem molta gent al darrere, això sí. També vam retolar els carrers en català, que va ser difícil en aquell moment. I el simple fet de sortir de la clandestinitat i estar dins la llei també va ser molt important. Alguns ens veien, als del PSUC, com a dimonis. I un altre record important que guardo és que vaig ser el primer espanyol que va aterrar a Europa, com un dels catorze membres espanyols del Consell d’Europa de Poders Locals i Regionals. A més, el meu avió va ser el primer a arribar a Estrasburg.

Que es dediquin més a treballar pel bé col·lectiu i menys a figurar.