“No es poden abandonar els alumnes vulnerables”

Els ha capgirat la normalitat, com a tothom. Sobretot hi ha moltes preguntes al voltant de com quedarà la preinscripció i el curs en general. S’ha generat molta controvèrsia al voltant de les beques menjador, tot i que sembla que finalment s’ha resolt amb les targetes que ha repartit la Generalitat, i també hi ha preocupació sobre el futur dels serveis complementaris a l’educació, com el monitoratge i les empreses de menjador i de serveis escolars.

Estem en contacte constant amb el departament, però hem hagut de canviar el sistema habitual per un de més lent, no presencial, que ens obliga a enviar la pregunta per correu electrònic, esperar la resposta i, si no hem obtingut tota la informació, tornar a preguntar... Entenem que ens trobem tots en un moment difícil, però precisament per això tots ens hem d’obligar a donar una resposta exhaustiva a les demandes del sector, perquè això facilitarà que s’optimitzi la feina. Pel que fa al pla d’educació a distància a través d’internet que s’ha posat en marxa, ens preocupa molt la situació de les famílies més vulnerables que no tenen accés a les noves tecnologies. No es poden abandonar els alumnes vulnerables, sobretot ara que s’ha decidit acabar el curs fent ús d’aquest sistema. Hi ha famílies sense recursos que no tindran com a prioritat facilitar al seu fill una connexió a internet. En una escola segregada com la nostra, una crisi com l’actual pot deixar un escenari devastat per a aquests alumnes. L’administració ha de posar el focus en ells quan es tracti d’aplicar propostes i activitats. Ha de pensar en com fer-los arribar les eines que els permetin seguir l’aprenentatge sense estar limitats per la condició econòmica.

Nosaltres hem estat molt crítics amb el decret de concerts educatius i amb el decret d’admissió, perquè quan els hem analitzat hem vist que es consolida un model educatiu únic amb una doble xarxa d’escola pública i escola concertada. Posen en un mateix nivell dues realitats que no ho són, ja que des de l’escola concertada mai no es podran fer càrrec del mateix alumnat que assumeix l’escola pública, perquè tenen altres interessos.

L’escola privada concertada té entre els seus objectius escollir els alumnes i obtenir beneficis, perquè és un negoci. L’escola pública, no. I per això des de la FAPAC considerem que és incompatible casar les dues realitats en una única xarxa educativa. Ara en tenim un exemple clar amb la sanitat pública, a la qual tothom pot acudir i que està donant una gran resposta en aquesta crisi del coronavirus. Ningú ja no posa en dubte que calen molts més diners i que les retallades han acabat revertint negativament en un sistema públic del qual ens beneficiem tots. És un aprenentatge que ens ha de servir per quan tot torni a la normalitat, per no caure en els mateixos errors.

La més important per a mi és que et fa adonar de la vulnerabilitat de la vida humana i de la importància de posar aquesta vida al centre. I també ha de servir per deixar clar a qui encara no ho tingués que el sistema públic és el que dona resposta quan les coses es posen difícils. Hem de reconduir aquest viratge cap a la sanitat privada i l’educació privada.

Crec que la majoria de la gent estem fent cas a les recomanacions que ens fan arribar els experts. Soc optimista amb la resposta de les persones que veuen com els professionals de diferents àmbits, especialment els sanitaris, estan donant el cent per cent perquè la resta de la gent puguem mantenir una certa normalitat. També és cert, però, que ens trobem en un moment en què la informació sembla que sigui molta, però en realitat el confinament no permet contrastar-la tota i hem de ser curosos amb les crítiques. No és el mateix passar el confinament en un pis de 80 m² que en una única habitació de 50 m² amb un recurs econòmic just i sense feina. Hem de ser conscients que quan s’acabi el confinament i quan s’hagi doblegat la malaltia estarem pitjor que abans, però que també n’haurem après i sabrem del cert què és el més important per a nosaltres.

Vull pensar que sí i que la reflexió s’ha de fer un cop s’hagi superat la crisi, perquè ara en calent, sense totes les eines, no hi pot haver una valoració adequada ni prou contrastada. Allò que demanaria és que els polítics treballin pel bé comú i que s’allunyin dels interessos partidistes o ideològics que ara no aporten res de res i que confonen una població que l’única cosa que vol és tornar a la normalitat. S’ha de parlar de política pública que aporti solucions no només a la crisi del coronavirus, sinó al futur immediat que ens tocarà superar després.

Tant de bo! Cal que aprenguem que el més important és la nostra vida i que aquesta crisi és una oportunitat que, malgrat que ningú ha buscat, hem d’aprofitar. I hauríem de sortir reforçats en l’atenció a la gent més vulnerable, perquè són i seran els que ho passaran pitjor i no podem abandonar-los al marge del camí, perquè en una societat plena i humana hi ha d’haver lloc per a tothom. En una societat més desigual, menys cohesionada, és molt més difícil crear espais comuns, de benefici general. Hem de trencar amb aquesta competició perpètua que ens porta a guanyar allò que un altre perd. Ens espera una economia de mínims i sense la força conjunta de tots no crec que sigui possible sortir-se’n. Hem de fugir de les mateixes solucions que es van aplicar el 2008 i que van conduir a grans retallades en la sanitat i l’educació públiques que ara mateix ens fan molta, molta falta.

Canviar mirades, evitar les solucions només econòmiques i posar les persones al centre de tot, en especial aquelles que pateixen més. Les polítiques d’austeritat s’han comprovat ineficaces en situacions com la que estem vivint. No pot ser que els diners tornin a marcar la reconstrucció del nostre país, perquè això no ha funcionat.

No ens queda més remei. Les crisis treuen el millor i el pitjor de les persones, però posats a triar em quedo amb totes les bones iniciatives que veiem cada dia i que ens fan més humans.