“Falta molta informació”

Com a mare he de dir que no, que no hi ha suficient suport, per la senzilla raó que ens trobem amb llistes d’espera en els diversos recursos d’atenció en la xarxa de la salut mental. L’atenció s’hauria d’incloure als CAP i s’haurien de crear espais com els CSMA (centres de salut mental per a adults) només per a joves de 18 a 25 anys, diferenciant-los així de la gent més gran.

Suposo que es fa el que es pot, però no és suficient. Els pares veiem la necessitat que hi hagi professionals experts en l’etapa de la infantesa, que s’investigui sobre aquesta etapa per poder detectar amb antelació el trastorn i així evitar que desemboqui en un problema molt més gros, quan es manifesta en l’etapa de l’adolescència o a posteriori. Tanmateix, seria interessant potenciar l’atenció a domicili o al carrer per a aquells joves a qui costa vincular-se al servei d’atenció en salut mental, com es fa als països nòrdics.

No rebem prou ajuda. Hi ha situacions familiars molt dramàtiques i dures. No n’hi ha prou amb una ajuda familiar de 395 euros. Així com es formen persones per atendre la gent gran i amb situació de dependència, també s’haurien de formar persones per atendre joves amb problemàtiques en salut mental i oferir un suport a les famílies. Moltes mares han de deixar de treballar o no poden treballar per poder atendre els fills, com és el meu cas i el d’altres mares. Ho fas molt, però també necessites de tant en tant que algú et substitueixi en aquest acompanyament.

La majoria de famílies no saben el que han de fer per desinformació, o per informació incompleta que se’ls facilita. En el nostre cas vam trobar a faltar més informació sobre els diversos recursos de la xarxa de salut mental. Saber com s’ha d’actuar en diverses situacions amb infants, adolescents i joves, com ara en casos de tensió i conflicte, aïllament i autolesions, que són precisament els temes de les guies que ha editat la Federació de Salut Mental de Catalunya amb la col·laboració de Probitas. També vam trobar a faltar informació sobre el moviment associatiu que hi ha en aquest camp i assessorament sobre com s’ha d’actuar amb adolescents i joves amb addiccions i patologia dual.

És molt important la detecció a temps i aconseguir ser sensibles a aquells senyals d’alarma que permetin un abordatge precoç. Seran clau en la promoció d’una salut mental acomodada els hàbits saludables i un entorn familiar, escolar i comunitari favorable. Si l’entorn no és saludable, es pot desenvolupar una problemàtica de salut mental en nens, adolescents i joves.

Sí, ho crec. És necessari que hi hagi més visibilització i que es facin projectes com ara What’s up! Com vas de salut mental?, que pretén trencar tabús i prejudicis a les aules de secundària. Combatent el mite que els nens i nenes amb problemes de salut mental són dèbils, difícils, imprevisibles, violents o, fins i tot, poc intel·ligents, poden evitar-se situacions de rebuig i discriminació que sovint condueixen a l’aïllament, al retard en l’accés al tractament, al fracàs escolar i fins i tot, en els casos més extrems, al suïcidi. El projecte combat el tabú fent que els joves puguin permetre’s parlar sobre allò que els preocupa, allò que senten i com es troben i que aprenen a anomenar com a salut mental.

Primer, que s’informin a través de portals fiables com ara els dels hospitals Clínic, Sant Joan de Déu, la Vall d’Hebron... Que es posin en contacte amb la Federació de Salut Mental de Catalunya a través del seu web, on hi ha diferents recursos. I que participin en tallers de formació i capacitació, en què els familiars podem aportar algunes coses per millorar l’atenció i l’acompanyament en salut mental de nens i joves. Per poder-te activar per la salut mental per empoderar-te com a persona i aprendre hi ha el projecte Activa’t. Si volen millorar l’acompanyament dels seus fills, que facin el curset que ofereix l’Associació Emilia. També poden participar en els GAM, grups d’ajuda mútua. Són trobades per a pares, mares i familiars en què compartim vivències. Carreguem piles en un ambient de respecte i caliu. Hi ha un moderador per vetllar que tothom es pugui expressar, seguint unes normes de grup bàsiques. El funcionament és horitzontal i no hi ha cap terapeuta.