Fer front a la repressió econòmica
Les sancions contra la dissidència política s’acceleren sense aturador. El govern català i la Caixa de Solidaritat s’activen per no deixar soles les persones que són objecte d’aquesta estratègia
-
Representants de la Caixa de Solidaritat, Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana han comparegut aquesta setmana per fer una crida a la ciutadania per tal que hi faci aportacions i per instar el govern a no afluixar en la defensa dels represaliats JOSEP LOSADA. -
Fer front a la repressió econòmica. -
Retrobament de la presó i l’exili a Bèlgica, amb Puigdemont i Junqueras al capdavant ACN.
L’ofegament econòmic de l’independentisme és, d’un temps ençà, un dels pilars sobre els que se sustenta la repressió i una de les claus que expliquen l’estratègia de l’Estat per desactivar el moviment. Les multes i els avals de milers i milers d’euros, inassumibles per als afectats, s’han convertit en una tortuosa rutina que no només no cessa, sinó que segueix pujant graons. Les xarxes socials i els carrers s’omplen de missatges cridant a la desobediència i a no cobrir les sancions, però els motors de la maquinària repressiva funcionen a ple rendiment. Darrere un impagament, si s’arribés al cas, hi hauria sempre un embargament de béns. És, malauradament, un laberint sense sortida.
L’escalada coercitiva es va iniciar arran de la consulta del 9-N i ja no hi hagut palanca que la freni. Al contrari, els poders de l’Estat han anat teixint una gran xarxa repressiva en què ja s’han vist atrapades centenars de persones significades amb l’independentisme. Durant tots aquests anys, al país s’han articulat diferents iniciatives per ajudar els afectats a fer front a les multes i als costos que té la defensa de la seva causa. El maig del 2007, naixia la Caixa de Solidaritat per ajudar a pagar les sancions, gràcies a una iniciativa conjunta d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana. Des d’aleshores, s’ha convertit en la principal eina per recollir el suport ciutadà, en forma de donacions. Des d’aquesta caixa s’han abonat multes i fiances del 9-N, fiances dels líders independentistes quan van entrar per primer cop a la presó, la del president Puigdemont per poder abandonar el centre penitenciari de Neumünster, a Alemanya, les fiances d’alguns alts càrrecs del govern perseguits pel referèndum de l’1 d’octubre, fiances d’activistes que han estat detinguts després de participar en una protesta al carrer...
“Fins avui, la Caixa de Solidaritat ha contribuït a sufragar despeses per valor de 14 milions d’euros i s’han pogut ajudar unes 600 persones”, explica el president de la Caixa, Pep Cruanyes, ara ja constituïda com a entitat independent. Els diners recaptats també serveixen per pagar les despeses que es deriven de la defensa dels encausats però, en aquest sentit, Cruanyes vol agrair “la tasca de molts advocats que aporten els seus serveis de forma voluntària, una contribució indispensable per poder cobrir les altres despeses que genera la repressió econòmica”.
El president de la Caixa de Solidaritat, juntament amb els representants d’Òmnium i l’ANC, han comparegut aquesta setmana amb l’objectiu de reactivar aquest fons solidari, que ara té a les seves arques una reserva d’uns 400.000 euros. La crida de les entitats està precedida pel darrer assalt del Tribunal de Comptes, que reclama 5,4 milions d’euros de fiança a trenta-nou ex-alts càrrecs de la Generalitat vinculats a l’acció exterior entre el 2011 i el 2017. Exigeix cobrar aquesta quantitat abans del 21 de juliol. Aquest és un dels sotracs econòmics més ferotges que ha rebut l’independentisme. La repressió s’acarnissa, de forma despietada, amb persones que ja tenen oberta una altra causa per les mateixes raons.
La reacció del govern català no s’ha fet esperar. Des de l’executiu d’ERC i Junts s’ha ideat una fórmula que permet crear un fons de 10 milions d’euros que servirà per avalar els represaliats, si així ho reclamen, fins que l’última instància a què poden recórrer, la d’un tribunal europeu, emeti una sentència ferma. En cas que la decisió de les instàncies europees fos contrària als interessos dels afectats, el govern els demanaria a tots el retorn dels diners que els hauria avalat, amb interessos i despeses afegides. Amb aquesta fórmula, el govern mira de blindar-se davant les denúncies de malversació, esperades des del primer minut.
També s’albira la possibilitat que el Tribunal de Comptes, un organisme de designació política que ha donat diverses mostres de la seva parcialitat, faci mans i mànigues per trobar el mecanisme oportú que li permeti rebutjar els diners si provenen d’aquesta reserva. En declaracions a l’ACN, aquest organisme ja ha deixat caure que no poden assegurar si acceptaran les fiances si provenen del fons. “El tràmit de fiances està en curs i no podem saber com serà el resultat”, subratllaven. El decret aprovat pel govern, que ara ha de superar el filtre del Parlament, també podrà servir per cobrir altres contenciosos similars si les persones afectades tenen o han tingut la condició de personal al servei de la Generalitat i d’organismes del sector públic, càrrecs i membres del govern.
Conscients que el nou aval no tindrà un camí plàcid, la Caixa de Solidaritat es proposa rearmar-se i estar preparada per seguir fent front a les despeses generades per les causes obertes. Les del Tribunal de Comptes, però també les de la resta de processos judicials, uns 115, que segueixen oberts actualment. “A la repressió no se la pot respondre només pagant les multes”, és el missatge que Pep Cruanyes i de les entitats sobiranistes traslladen al govern català, tot exigint-los “més accions de denúncia”. El president de la Caixa de Solidaritat recorda que l’entitat ha reclamat a la justícia els 4 milions d’euros que va pagar de manera duplicada a aquest tribunal i al jutjat número 13 per la celebració del referèndum de l’1 d’octubre. Cruanyes recorda a la ciutadania que qualsevol aportació, per petita que sigui, contribuirà a ajudar les persones represaliades. “El 90% de les donacions són inferiors a 200 euros”, indica.
El món sobiranista també es prepara per fer front a l’allau de denúncies que pretenen inhabilitar el fons de 10 milions aprovat pel govern català. Quan gairebé no havia ni finalitzat la roda de premsa en què s’anunciava la mesura, Convivencia Cívica Catalana ja presentava la primera denúncia contra el president de la Generalitat, Pere Aragonès, davant el jutjat de guàrdia de Barcelona per malversació i prevaricació, oblidant que el president és aforat. El PP, Cs i Vox seguiran la mateix camí –Pablo Casado va dir que reclamarà la inhabilitació d’aquells que aprovin els avals–. Pel que fa al govern central, la seva vicepresidenta, Carmen Calvo, es va limitar a anunciar que s’estudiarà la mesura i es recorrerà si no s’ajusta a la legalitat.
COMPROMÍS CONJUNT
D’altra banda, la trobada d’aquesta setmana a Waterloo entre els líders d’ERC i JuntsxCat, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, tres anys i nou mesos després de la darrera coincidència, va servir per escenificar una voluntat conjunta de deixar enrere alguns retrets del passat i emprendre una lluita compartida contra la repressió que segueixen patint milers de ciutadans. Més de 3.300, en concret, segons el recompte que va actualitzant Òmnium Cultural. Les persones que van liderar la celebració de la consulta de l’1-O, de fet, s’han proposat seguir denunciant arreu del món la persecució d’unes idees polítiques, malgrat que sobre alguns d’ells pesa l’amenaça de l’indult reversible, en cas que no tinguin la conducta que, segons els seus sentenciadors, hauria d’acompanyar el perdó.
14
90%
Jutgen dos mossos per acompanyar Puigdemont
Dimarts passat, 6 de juliol, va arrencar a l’Audiencia Nacional el judici contra els dos mossos d’esquadra que acompanyaven el president Carles Puigdemont quan va ser detingut en entrar a Alemanya procedent de Dinamarca, el 25 de març del 2018. La fiscalia els acusa d’un delicte d’encobriment i demana per als dos funcionaris una condemna de divuit mesos de presó –inicialment eren tres anys– i una inhabilitació especial pel mateix període de temps per a càrrec públic i per exercir el dret a sufragi actiu. El seu principal argument? Al·lega que els dos agents ajudaven Puigdemont mentre eren conscients que el president tenia oberta una investigació a l’Estat espanyol per haver participat en “fets constitutius del delicte de rebel·lió entre d’altres”. A més, sempre segons el ministeri fiscal, els dos mossos d’esquadra eren coneixedors del fet que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena havia emès una euroordre contra el líder de Junts per Catalunya, a l’exili des de finals del 2017.
En l’escrit d’acusació, la fiscalia relata que els dos mossos “van aprofitar els dies lliures que tenien per anar a Waterloo i allà, uns dies després, el 23 de març del 2018, una persona no identificada els va demanar que anessin a cercar Puigdemont i que el traslladessin a Brussel·les”. Es dona el cas que quan la policia alemanya va fer aturar dos dies després el cotxe en què viatjava Puigdemont, va deixar que tant els dos mossos com les dues persones de confiança del president que també l’acompanyaven en aquell moment, Josep Maria, Jamy, Matamala i Josep Lluís Alay, continuessin el viatge sense cap objecció. El president, objecte de l’euroordre, va passar a disposició judicial i va ser empresonat uns dies a Neumünster. El Tribunal Superior de l’estat federat de Schleswig-Holstein va descartar el delicte de rebel·lió. Les autoritats alemanyes, doncs, no van veure cap indici delictiu en els quatre acompanyants de Carles Puigdemont. El judici contra els dos mossos d’esquadra va quedar vist per a sentència dijous.
L’ara eurodiputat Carles Puigdemont ha manifestat el seu suport als dos agents que l’acompanyaven en el moment de la detenció. “Avui [dimarts per al lector] comença un judici contra dues persones que no han comès cap delicte, només pel fet que m’acompanyaven a mi. L’a por ellos ordenat pel rei continua, amb la complicitat imprescindible del govern (sí, el del diàleg). Tot el meu suport i agraïment a en Xavier i en Carles”, va escriure Puigdemont en un missatge divulgat a través del seu compte personal de Twitter.
EL PDeCAT OBRE UN COMPTE SOLIDARI PEL 9-N
El PDeCAT ha volgut anticipar-se a la iniciativa del govern i ha obert un número de compte per recollir aportacions i ajudar a pagar el milió d’euros aproximat que han d’abonar en els propers dies els condemnats pel 9-N. La secretària general del partit, Àngels Chacón, ha criticat la situació que provoca la persecució del Tribunal de Comptes i ha posat l’èmfasi en la situació dels afectats per la consulta del 2014. “Demanem als responsables polítics que actuïn i quan ho fan després no podem permetre que siguin herois”, ha dit la dirigent demòcrata, que justifica la iniciativa perquè es tracta “d’una solució ràpida per a una qüestió urgent”. Hores abans que el govern presentés l’aval de 10 milions, Chacón va reclamar a l’executiu que estigués a l’altura. El número de compte és: ES44 2100 5000 5502 0016 7035.
