El dossier

MARTA DOMÈNECH

DIRECTORA GENERAL DE TURISME

“El client internacional ens seguirà fent confiança”

Desestacionalitzar, diversificar, incrementar la despesa del turista i desconcentrar. Aquesta és la recepta per fer de Catalunya una destinació turística de futur, amb la sostenibilitat com a bandera i posant sempre les persones al centre. El repte per aconseguir-ho és treballar transversalment amb tots els departaments implicats

TENDÈNCIA
“Encara estem veient com funcionen les tendències i si el que ha passat en 15 mesos acabarà marcant el que ha passat en 30 anys”

Nomenada directora general de Turisme el 15 de juny, assumeix el càrrec després d’un any complicat per al sector i amb les perspectives optimistes de recuperació que hi havia a principis de juliol estroncades per la cinquena onada.

Amb la incertesa del context, com es presenta la temporada?
Anem dia a dia. Les perspectives són molt complicades perquè canvien les notícies i passen coses que nosaltres no podem controlar. S’han fet uns bons protocols, el sector ho està fent bé i en l’àmbit sanitari el ritme de vacunació es frenètic. A partir d’aquí el que pugui passar demà no ho sé. Sense aquest darrer rebrot que ho ha trastocat tot, les perspectives eren de recuperar entre el 50 i el 60% però ara hem d’estar pendents dels canvis. De totes maneres, el que veig és que el client internacional que ha vingut històricament i coneix molt bé com treballa el nostre sector ens seguirà fent confiança, independentment del que es pugui recomanar des d’altres països.
Venint d’on venim, amb el que tenim ara i amb el que hem après, cap a on anem turísticament parlant?
Encara és molt aviat per veure si els canvis d’hàbits propiciats per la pandèmia seran un patró de conducta o si no ha sigut prou per revertir segons quines conductes socials i demogràfiques i turístiques a l’hora de moure’s. Hi ha coses que no canviaran: nosaltres tenim sol i moltes hores de llum i la gent del nord d’Europa no té sol al llarg de l’any i busca el sol... Però encara estem veient com funcionen les tendències i si el que ha passat en 15 mesos acabarà marcant el que ha passat en 30 anys de turisme. I és el que hem de definir: si ha sigut tan forta i tan bèstia la implicació de la pandèmia que faran canvis en l’àmbit de conducta turística. S’hauria d’estar a l’aguait i veure si serà capaç d’arribar a canviar una manera de fer, de viure i de gaudir de les vacances.
Parla d’un model de 30 anys. Amb o sense pandèmia, aquest turisme fordista amb el mateix per a tothom no està caducat?
Això, ja ningú no ho vol. Tots volem la nostra singularitat. El pla de màrqueting i el pla estratègic de govern amb què s’està treballant ja parlen de les famoses D: diversificació, desconcentració, desestacionalització i augment de la despesa. Hem de ser capaços de distribuir tot el que arribi a Barcelona cap a la resta de llocs del territori català. Catalunya té una diversitat espectacular i amb tres hores i mitja de cotxe pots anar de punta a punta.
En quin punt ens trobem ara?
Estem en un moment cruïlla, en un moment en què podem tornar a dibuixar. És un moment dur però també un moment que et permet tornar a dibuixar coses, perquè quan la roda està en marxa és difícil parar-la per tornar a construir un discurs turístic i marcar la direcció de cap a on volem anar perquè la pròpia dinàmica t’empeny i t’arrossega. I ara que tot s’ha parat ens podem asseure i començar a dibuixar línies d’actuació marcades pels criteris de sostenibilitat, de posar les persones al centre... buscar la descapitalització, la descentralització, la descompressió, la diversificació... Anem molt en línia amb les peticions europees.
Hi ha algun país en qui emmirallar-nos?
No hi ha res perfecte. A Catalunya tenim una particularitat tan especial i tan atomitzada... dins d’un mateix territori hi ha una oferta tan diferent per a perfils tan diferents que es fa difícil poder-nos emmirallar en algú. El que hem de fer és crear el nostre propi model perquè en el món del turisme el que la gent aprecia és l’efecte “uau!” i l’efecte identitari: aquesta gent és autèntica, aquesta gent demostra el que és, té arrels però no té fronteres, és diferent de la del costat... La gent quan viatja vol sentir històries personals, històries properes, tot allò que la connecti directament amb el que és emocional i no amb el que és recurrent. I realment Catalunya té tanta diversitat en aquest sentit i és tanta l’autenticitat, perquè són territoris petits molt falcats a casa seva i amb un tret identitari molt marcat... i tenir això com a país es meravellós!
Aquest retrat que em fa coincideix amb el que fan molts agents del sector. Tenen clara ja alguna política concreta?
Tot just hem arribat i ens hem trobat en aquest punt de crisi. Les línies són clares però ara encara no puc concretar el com i el quan, el que sí que és fantàstic és que tots els sectors pensin això. Anar tots a l’una i en la mateixa direcció farà que sigui més fàcil i més ràpid arribar-hi.
Els experts diuen que el turisme sostenible va en tren i aquí el debat és sobre l’ampliació de l’aeroport.
És clar que el tren és necessari i que necessitem implementar infraestructures internes millors per poder arribar a totes les destinacions de Catalunya amb transport públic, sigui tren o autobús, i que cal parlar d’infraestructures, però una cosa que tenim molt clara en l’àmbit de Departament és que el turisme és molt més que un sector. Es fa difícil marcar on comença i on acaba la seva línia definitòria i això fa que afecti les infraestructures, però també la formació i l’ensenyament, el territori i l’urbanisme, la cultura i el patrimoni... L’hem d’entendre com un sector molt transversal i per part del Departament el que volem és asseure’ns i parlar amb tots els departaments que d’una manera o altra també tenen a veure amb el turisme perquè es fa difícil definir on comença i on acaba la seva potestat. I en un país com el nostre, que viu molt del turisme, hi ha temes que s’han de tractar de manera molt transversal.
Ara que ha citat el patrimoni, vostè ve d’una comarca, el Priorat, que aspira a ser patrimoni mundial de la Unesco. Ja li han demanat cita?
[Riu.] De moment no s’ha aprofitat el fet que sigui prioratina per fer pressió en aquest tema. De totes maneres, si tinguessin la destinació de patrimoni de la Unesco seria una bona notícia per a una comarca com el Priorat, li suposaria una desfronterització. Que un territori, sigui el Priorat o sigui un altre territori, s’emporti un segell de qualitat com el que representa ser patrimoni de la Unesco o altres segells que hi ha que acrediten destinacions sostenibles –com ara el segell Biosphere–, sempre és una bona notícia perquè certifiquen una manera de fer, de viure, de comprendre el territori i de posar-lo en relleu.
Declarar el Priorat patrimoni mundial pel seu paisatge i a pocs quilòmetres potenciar un complex com Hard Rock. Com està aquest projecte i creu que encaixa amb el model?
Ara no tinc els detalls concrets sobre en quin punt es troba aquest projecte. En tot cas, no sé si les coses s’han de contraposar. El que s’ha de fer és buscar l’equilibri, com en tot. No és una cosa o l’altra. Nosaltres el que hem de fer és tenir una línia de treball molt clara per unes necessitats del territori també molt clares. A partir d’aquí no és o tot això o tot allò.
Vostè, que ve de regentar un negoci familiar, és un model en perill d’extinció pels sacrificis que suposa?
Jo era la quarta generació i espero que n’hi hagi una cinquena! Josep Pla parlava del paisatge d’una cassola com una manera d’entendre el país, i el turisme familiar té a veure molt amb aquest patrimoni identitari. El 90% dels negocis del nostre sector són familiars o tenen com a màxim 10 treballadors, o sigui que si s’extingeix tenim un problema. Una altra cosa són les dificultats i els problemes que tenen com a sector.

.

lA QUARTA GENERACIÓ DE TURISME FAMILIAR

Prioratina de naixement, Marta Domènech (Falset, 1974) arriba a la direcció general de Turisme coneixent de primera mà el sector, ja que és la quarta generació que manté viu el negoci familiar, l’Hotel-Hostal Sport, tot un referent a Falset, d’on n’ha estat des del 2007 la gerent. També vinculada en el món del turisme, ha presidit l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de la Província de Tarragona (AEHT), ha estat vicepresidenta de Pimec Tarragona, presidenta de l’associació Allotjaments amb DO i responsable internacional de la Cambra de Comerç de Reus. Llicenciada en publicitat i relacions públiques, diplomada en màrqueting, experta en protocol per la Universitat d’Oviedo i també sommelier professional per la Universitat Rovira i Virgili, anteriorment havia estat directora del departament de publicitat i de compres a Mango. Ara necessitarà tota aquesta experiència per orientar i dirigir les polítiques d’un dels sectors més afectats per la pandèmia.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)