Realitats i ficcions amb el drama de fons
La literatura i els testimonis escrits, majoritàriament femenins sobre el drama de les dones, contrasten amb una filmografia més centrada en el conflicte bèl·lic i l’acció
Els grans conflictes bèl·lics de la història, i el de l’Afganistan n’és desgraciadament un dels més dilatats en el temps, sempre han generat una producció literària considerable, a la qual, a partir de la segona meitat del segle XX, s’hi ha sumat el cinema. En el cas afganès és especialment significativa la presència majoritària de dones en la bibliografia produïda en les últimes dècades. L’especial cruesa que les afganeses han patit durant aquests anys, principalment durant la dominació dels talibans, ha despertat una forta necessitat d’explicar la situació, bé sigui en forma de denúncia memorialista o de ficcions evocadores de la duresa de la repressió viscuda, tot i que la situació també ha tingut un efecte crida en dones d’altres països que han volgut conèixer la situació de primera mà. Així, la periodista noruega Asne Seierstad i les catalanes Anna Tortajada i Mònica Berbabé són noms que cal tenir en compte a l’hora d’informar-se sobre el cas afganès. Una altra catalana de nova generació que és clau per entendre el drama de la dona en aquell país és el de l’afganesa d’origen Nadia Ghulam, resident a Catalunya i coautora de diversos relats memorialístics colpidors. Una tasca de periodisme sobre el terreny que va inaugurar la Premi Nobel Svetlana Aleksiévitx a principis dels anys noranta amb el seu mític llibre denúncia sobre la invasió soviètica. Entre els homes, destaquen Qais Akbar Omar i el multipremiat novel·lista Khaled Hosseini.
Si en el terreny de la literatura destaquen els documents periodístics, la literatura testimonial i biogràfica, així com les novel·les de contingut dramàtic, quan s’arriba al cinema la realitat és molt més diversa, tot i que permet copsar molt bé els canvis en la mentalitat occidental respecte a l’etern conflicte afganès.
RAMBO, BOND... i bin laden
A la gran pantalla es pot veure com la indústria de Hollywood ha anat llegint el conflicte en funció dels interessos nord-americans. Així, amb ulls d’avui resulta enormement sorprenent contemplar herois cinematogràfics tan mítics com John Rambo i James Bond combatent braç amb braç amb els mujahidins contra l’enemic comú dels anys vuitanta del segle passat: els comunistes en general i la Unió Soviètica en particular. Són Rambo III (1988), protagonitzada per l’inefable Sylvester Stallone, i el lliurament en la sèrie de 007 d’Alta tensió (1987), amb Timothy Dalton al servei de sa majestat. Dos blockbuster d’entreteniment pur i dur, als quals es pot afegir La bèstia de la guerra (1988), estrenades en els últims temps de l’ocupació soviètica després dels quals han vingut algunes produccions amb una mica més de textura argumental com La guerra d’en Charlie Wilson (2007), que tracta sobre les misèries del finançament encobert de la resistència per part dels EUA o, ja amb els talibans de rerefons, els documentals Taxi to the dark side (2008), guanyadora de l’Oscar al millor llargmetratge documental i explicada des de la part afganesa, i la trasbalsadora Osama (2003), que explica la història s’una dona i la seva filla de 12 anys que perden la feina quan els talibans tanquen els hospitals, un film que va ser guardonat amb el Globus d’Or a la millor pel·lícula estrangera.
Tampoc no es pot oblidar Lleons per xais (2007), amb uns protagonistes de luxe com Robert Redford, Meryl Streep i Tom Cruise, una història de denúncia contra la guerra, però de denúncia a l’americana, cinematogràficament impecable i argumentalment digerible per a tots els públics d’aquell país.
Disponibles a les plataformes de sèries i cinemes hi ha el duríssim documental argentí Morir para contar (Netflix), en què el reporter de guerra Hernán Zin indaga en les experiències i les conseqüències emocionals del conflicte en els corresponsals bèl·lics. També a Netflix es pot veure el film d’animació The Breadwinner, que relata el tracte vexatori dels talibans a les dones. Retornant al gènere del drama bèl·lic més convencional, en altres plataformes hi ha disponibles produccions com A war (Filmin), The outpost (Amazon Prime / Netflix) i Special Forces (Amazon Prime). L’oferta filmogràfica, realment frondosa, no acaba aquí i, en aquest sentit, per als lectors que en vulguin més, la plataforma catalana Filmin ha creat molt oportunament aquests dies una llista de les pel·lícules del seu catàleg relacionades amb el tema, que actualment té una quinzena de títols.
