El dossier

Ramaderia industrial i gasos d’efecte hivernacle a Catalunya

En el marc de la Setmana d’Acció contra la Ramaderia Industrial l’organització mediambiental Greenpeace España ha llençat el seu nou informe “Macrogranges, verí per a l’Espanya rural. Efectes ambientals de la ramaderia industrial”, en el qual revela l’expansió descontrolada de la ramaderia industrial a Espanya i el seu enorme impacte ambiental.

Entre les principals conclusions de l’informe destaquen els més de 910 milions d’animals sacrificats en 2020 a Espanya o que en el període de 2016-2020 la producció de carn va augmentar un 16,2%, aconseguint un total de 7,5 milions de tones en 2020. La producció d’aliments d’origen animal derivat d’aquesta immensa cabanya ramadera està tenint efectes nefastos per al medi ambient, cosa que l’anàlisi de Greenpeace deixa clar.

Catalunya destaca per ser la primera comunitat autònoma en producció de carn de porc, amb 1.888.710 tones, i la segona amb major producció d’aliments d’origen animal, només per darrere de Galícia, amb un total de 3.139.384 tones al 2019. Amb 8,1 milions de porcs i 650 mil vaques, Catalunya és la segona comunitat autònoma amb el major cens de porcí i la quarta quant a cens boví. Malgrat els problemes que d’aquí deriven, la cabanya ramadera va augmentar un 10% i un 11% respectivament per a aquestes espècies des del 2015. Catalunya ha estat de les poques comunitats autònomes que va respondre molt satisfactòriament a la sol·licitud d’informació ambiental de Greenpeace, la qual cosa va permetre extreure dades i concloure que el 100% de la cria d’aus a Catalunya és industrial, així com el 99,9% del porcí, el 78% del boví, el 43% del caprí i el 34% de l’oví.

Aquesta immensa producció ramadera industrial té greus conseqüències ambientals i queden clares en ser Catalunya la comunitat autònoma amb major generació de gasos amb efecte d’hivernacle provocades per la ramaderia (30% del total). Un altre greu problema que ocasiona la ramaderia industrial és la contaminació de l’aigua per nitrats i Catalunya és un clar exemple del model a no seguir i de com les mesures adoptades per frenar aquest problema, malgrat que pioneres en molts casos, com la moratòria a la ramaderia industrial en els municipis afectats, són clarament insuficients, ja que des de 2007 en el 62,3% de les masses d’aigua subterrànies el contingut en nitrats ha continuat augmentant i en els últims quatre anys la contaminació mitjana per nitrats va augmentar un 45,2%, per la qual cosa des del punt de vista de l’ONG cal fer un pas més, declarar una moratòria a tota la comunitat autònoma i començar a reduir dràsticament el nombre d’animals en intensiu.

La Comissió Europea acaba de publicar el seu informe de seguiment de la Directiva de Nitrats i ha tornat a insistir en la gravetat de la situació remarcant que és necessari “fer més contra la contaminació per nitrats” ja que a l’última dècada s’ha avançat més aviat poc. La Comissió assenyala clarament a la ramaderia com la principal responsable d’aquesta contaminació ja que “és responsable del 81% de l’aportació del nitrogen agrícola als sistemes aquàtics”. A l’informe es torna a cridar l’atenció d’Espanya, incloent-la entre el grup de països que s’enfronten als majors desafiaments per a afrontar aquest problema. Segons aquest informe, Espanya té “un problema sistèmic pel que fa a la gestió de la contaminació per nutrients procedents de l’agricultura” i ha de “adoptar amb urgència mesures addicionals per a aconseguir els objectius de la Directiva”.

“És inadmissible i indignant que a Catalunya malgrat que la contaminació de l’aigua per nitrats segueixi en augment, es continuï alhora permetent el creixement de la cabanya ramadera. Aquest problema i la dada que llança avui Greenpeace, que Catalunya és la comunitat autònoma que més contribueix al canvi climàtic a causa del seu model de ramaderia industrial, haurien de ser més que suficients per a passar a l’acció de manera immediata i urgent”, ha declarat Fernando Fernández, coordinador de Greenpeace a Catalunya.

Demandes de Greenpeace

L’organització ha inclòs en el seu informe les següents demandes per posar fi a la ramaderia industrial i les seves conseqüències ambientals:

Posar en marxa una moratòria estatal i/o moratòries regionals a la ramaderia industrial d’almenys cinc anys: ni explotacions noves ni ampliacions de les existents.

Reduir gradualment la cabanya ramadera en intensiu fins a aconseguir un 50% menys al 2030.

Adopció d’una nova regulació de nitrats que permeti reduir almenys un 50% les emissions de nitrogen per al 2027, tenint com a referència l’any 1996.

Establir una càrrega ramadera màxima de 1,5 UBM (unitats de bestiar major) per hectàrea a nivell provincial.

Establiment d‘un impost en origen a les emissions contaminants de la ramaderia industrial (gasos amb efecte d’hivernacle, nitrogen, amoníac…).

Prohibir la publicitat dels productes alimentaris insostenibles, tal com els provinents de la ramaderia industrial, i no saludables com les carns processades i vermelles.

“L’avanç demencial de les macrogranges a Espanya està provocant conseqüències que trigaran dècades a revertir-se. L’informe que ha presentat avui Greenpeace mostra que actuar ja i posar en marxa mesures urgents que posin fre a la ramaderia industrial i redueixin el nombre d’animals en intensiu no és una opció, és una necessitat de vital importància que tindrà efectes molt beneficiosos per al clima, la biodiversitat, l’aigua, el benestar animal i la vida als pobles”, ha conclòs Fernando Fernández.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)