El dossier

Satèl·lits encara més petits per posar l’espai a l’abast de tothom

MÉS BARAT
Els PocketQubes es podran fabricar per menys diners, entre 10.000 i 12.000 euros cadascun

A part de la missió ³Cat-4, el NanoSat Lab té en marxa nous projectes una mica diferents: la creació de càrregues útils per a satèl·lits de tercers. “És indicatiu del que ha passat en els darrers anys: el pressupost cada vegada es va reduint i t’has d’espavilar com pots. Ara mateix tenim un acord amb els Emirats Àrabs Units (EAU), que estan desenvolupant un cubesat de sis unitats”, explica el professor Adriano Camps.

Amb aquest nanosatèl·lit, la nova Agència Espacial dels EAU vol explorar el potencial d’un sistema que permeti millorar la navegació per satèl·lit, ja que en aquests països la ionosfera pertorba les mesures de GPS i Galileu que es fan servir per al posicionament i localització de qualsevol punt geogràfic. “Volen estudiar si poden crear una constel·lació regional, com per exemple tenen els indis o els japonesos, al voltant del seu país. Nosaltres –indica Camps– hem afegit una càrrega útil a aquest nanosatèl·lit, que inclou quatre antenes per poder captar millor el senyal reflectit i poder mesurar la ionosfera.”

Un altre projecte és un repte proposat per l’IEEE (l’Institut d’Enginyers Elèctrics i Electrònics, l’organització professional d’enginyeria més gran del món, amb més de 460.000 membres), a través de la seva Societat de Geociència i Teledetecció. Els projectes presentats els van valorar experts de la NASA i de l’ESA i, entre els tres primers equips triats, el primer va ser el de la UPC. Consisteix en el fet d’integrar en l’espai reduït d’un nanosatèl·lit de tres unitats una càmera hiperespectral molt sofisticada que permeti captar imatges amb finalitats científiques. Adriano Camps es mostra molt satisfet amb els resultats: “Els estudiants del laboratori ja tenen durícies en aquest camp”, explica fent referència a l’expertesa que s’ha anat adquirint aquests anys.

Finalment, el darrer projecte en marxa és l’Open PocketQube Kit, una versió encara més petita que els cubesats. La mateixa estructura, però reduïda a una vuitena part: en lloc de 10x10x10 cm, que és la unitat dels cubesats, aquests aparells més petis faran 5x5x5 cm. “L’objectiu és desenvolupar un equip educacional més fàcil de desenvolupar. Hi ha hagut moltes persones de molts països –l’Argentina, els Estats Units, Itàlia, Tunísia...– que m’han demanat com ho podrien fer per començar algun projecte d’aquest tipus a casa seva. Si tenim en compte que vaig començar amb el primer nanosatèl·lit el 2007, per tenir-lo enllestit el 2014 i que finalment no s’enlairés fins al 2018... em podria haver mort en l’intent!”, explica. El director de NanoSat Lab recorda que qui finança els projectes vol resultats en tres o quatre anys: “Nosaltres no hem tingut cap suport econòmic institucional i hem pogut anar fent al nostre ritme.” Els PocketQubes seran més barats, entre 10.000 i 12.000 euros cadascun, i no els 100.000 que pot costar un cubesat. I serà més assequible enviar-los a l’espai: uns 25.000 euros. Un pressupost que pot estar més a l’abast de laboratoris de recerca i centres universitaris.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)