El dossier

El puny de ferro de Lukaixenko i els seus desafiaments a la Unió Europea

Lukaixenko vol desestabilitzar la Unió Europea amb una allau d’immigrants després d’esclafar la revolta contra el seu règim

El president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, ocupa el poder des del 1994. Des de llavors, governa aquesta antiga república exsoviètica amb mà de ferro. L’estiu del 2020, una part important de la societat bielorussa es va revoltar. Farts de la corrupció, es queixaven que les eleccions presidencials havien estat un frau, de les poques oportunitats de futur que hi ha al país i també de l’allargada ombra russa, que encara avui dia plana sobre Bielorússia.

Les protestes van acabar amb milers de detinguts després d’haver patit la violència de les forces de seguretat i amb una oposició totalment desorganitzada i a l’exili. Amb el suport inestimable del president rus, Vladimir Putin –que no va dubtar a donar suport al seu homòleg Lukaixenko, i també la injecció de 1.500 milions de dòlars–, la revolta es va allargar durant unes setmanes, però la protesta no va ser prou contundent per fer trontollar la poltrona de Lukaixenko, considerat un dels últims dictadors d’Europa.

Després de sortir victoriós de l’intent de revolta, i de rebre importants sancions de la Unió Europea, Lukaixenko desafia ara Brussel·les amb un aspecte que sap que és el seu taló d’Aquil·les: la gestió de la immigració a les portes d’Europa. El mes de novembre passat, esclatava una nova crisi migratòria que recordava la que es va produir l’estiu del 2015, amb milers de persones fugint del conflicte sirià. Aquesta vegada, molts procedeixen de l’Afganistan –on els talibans van recuperar el poder l’estiu passat–, però també hi ha ciutadans d’altres països colpejats per la violència i la pobresa.

Lukaixenko no ha deixat passar l’oportunitat de desestabilitzar la Unió Europea, i des del seu territori ha aconseguit posar contra les cordes membres del club europeu com Polònia i Lituània. La Comissió Europea va acusar el règim de Minsk de transportar persones fins davant de la frontera polonesa. De fet, el govern polonès assegura que més de 30.000 persones havien intentat travessar la frontera durant el 2021 i que d’aquestes 17.000 ho van provar des del mes d’octubre.

Lukaixenko ha utilitzat la mateixa estratègia que al seu dia va fer servir el president turc Recep Tayyip Erdogan, que va aconseguir importants ajudes econòmiques per tal d’evitar l’entrada de migrants a Europa. No és la seva única arma. El president bielorús també ha amenaçat la Unió Europea de tallar el gas. “A Europa estan engegant la calefacció i encara ens amenacen amb més sancions i amb la idea de tancar fronteres. I si tallem el gas cap allà? Recomanaria que s’ho pensessin bé abans... Si ens imposen sancions addicionals, indigeribles i inacceptables, respondrem”, va amenaçar Lukaixenko abans d’acabar l’any.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)