El dossier

El retorn de la inflació

Abans de la guerra d’Ucraïna, ja es tenia assumit que l’escalada de preus no era un fenomen temporal com a conseqüència de la crisi del coronavirus

SALARIS
El Banc d’Espanya defensa que els augments de sou no es lliguin a l’IPC, pel risc de crear una espiral d’increments
ENERGIA
El govern espanyol es compromet a rebaixar els preus de la llum, del gas i de la gasolina
MESURES
Els sindicats proposen intervenir els beneficis de les companyies energètiques

L’índex de preus de consum (IPC) de Catalunya va pujar 8 dècimes el febrer, i la taxa interanual es va enfilar fins al 7,4%. Els creixements de preus més destacats van ser en l’habitatge (22,3%) i el transport (12,9%). En el conjunt de l’Estat, la inflació també va augmentar 8 dècimes, fins al 7,6%, la taxa més elevada des del desembre del 1986. Segons l’Instituto Nacional de Estadística, la pujada de l’IPC es deu als preus de l’electricitat, a l’increment dels preus de la restauració i també a l’encariment del gasoil i d’alguns aliments. En l’últim any, la calefacció, l’enllumenat i la distribució d’aigua s’han encarit un 51,7%; els olis i greixos han elevat els preus un 28,1% i el transport personal és un 13,3% més car.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va dir el 9 de març al Congrés que és “important dir la veritat” als ciutadans i, segons ell, és que la inflació i l’alça dels preus de l’energia només són culpa de la “guerra il·legal” de Vladímir Putin. Els números diuen que els preus no paren de créixer des del gener de l’any passat, però Sánchez també ho atribueix al president rus perquè, “fa més d’uns mesos que preparava la invasió d’Ucraïna”.

El 16 de novembre passat, el Banc Central Europeu (BCE) no veia causes geopolítiques en l’augment dels preus, i ho atribuïa a tres motius principals: l’economia s’està reobrint ràpidament, la pujada dels preus de l’energia fa que la inflació augmenti i s’està produint l’“efecte base” (la inflació és alta avui perquè el nivell era molt baix l’any passat).

Sobre l’energia, deia: “Els preus de l’energia es veuen afectats per molts factors: la disminució del vent al Regne Unit va deixar els molins aturats, les sequeres al Brasil van reduir la producció d’energia a les preses i el fred de l’hivern de l’any passat va minvar les reserves de petroli i gas. Aquests factors, units a l’increment de la demanda, van donar lloc a una pujada ràpida dels preus. Atès que gran part dels costos que suporten les empreses i els ciutadans estan relacionats amb l’energia, els preus del petroli, el gas i l’electricitat afecten significativament la inflació general: la meitat del recent augment de la inflació es va deure a la pujada d’aquests preus”.

La pandèmia també ha canviat la manera com vivim i treballem i, en conseqüència, les nostres necessitats. Determinats productes, com ara aparells electrònics i materials per reformar habitatges, s’estan demanant més del que havien previst els seus venedors. De cop i volta, és difícil aconseguir components importants, com ara semiconductors. Quan les empreses no poden seguir el ritme a què la gent vol comprar, els preus augmenten. El pronòstic del BCE era que la inflació disminuiria al llarg del 2022 perquè l’oferta s’aniria igualant gradualment a la demanda, els mercats anticiparien la baixada dels preus de l’energia de l’any que ve i els efectes de base desapareixerien de la comparació anual de preus que s’utilitza per mesurar la inflació.

El convenciment que la inflació era puntual i causada pels estrangulaments comercials derivats de la pandèmia de la covid ja no era tan clar al gener, quan el vicepresident del BCE, Luis de Guindos, va afirmar: “La inflació potser no serà tan transitòria com esperàvem.” El Fons Monetari Internacional (FMI) també ha passat de considerar que la inflació era una cosa passatgera a preveure que els preus no es frenaran fins al 2023.

La temporalitat de la inflació era l’excusa per desaconsellar que els augments salarials es pactessin en relació amb els dels preus. I ara que sembla que va per llarg, la cançó de l’enfadós és la mateixa. Dimarts, el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, va defensar que les empreses i els treballadors assumeixin un “pacte de rendes” per repartir els costos derivats de la guerra d’Ucraïna, i va indicar que “ni tots els treballadors podran mantenir el seu poder adquisitiu a curt termini, ni les empreses seran capaces de mantenir els seus marges”, a banda de destacar que l’evolució de la inflació ja està tenint conseqüències sobre el poder de compra dels assalariats.

El governador del Banc d’Espanya també defensa que les empreses i els treballadors apostin per la negociació col·lectiva i que els nous increments salarials no vagin automàticament lligats a la inflació actual, perquè “un increment generalitzat elevaria significativament el risc que es materialitzés una espiral d’increments entre salaris i preus”.

Els sindicats rebutgen de ple les propostes de Pablo Hernández de Cos per al marc de referència dels convenis que estan negociant amb la patronal. Ni renunciaran a les clàusules de revisió salarial ni acceptaran que s’introdueixi la inflació subjacent, la que no comptabilitza els preus de l’energia, com a valor de referència. Al febrer, la inflació subjacent va pujar 0,6 punts, fins al 3%; és el valor més alt des del setembre del 2008, però està més de quatre punts per sota que l’índex general.

“Sense clàusula de salvaguarda no hi pot haver acord salarial perquè l’alternativa és una pujada del 7%, que no és realista en aquesta situació”, va replicar el secretari general de CCOO, Unai Sordo. La UGT planteja negociar augments del 4-5% amb clàusules de revisió, que les patronals CEOE i Cepyme diuen que són inassumibles, ja que les empreses encara tenen dificultats per recuperar-se dels efectes provocats per la crisi del coronavirus.

MOBILITZACIONS

Dimecres passat, l’UGT i CCOO van reclamar el control dels preus davant l’escalada derivada de la guerra d’Ucraïna i van fer una crida a mobilitzar-se per exigir solucions. Aquests sindicats, l’associació de consumidors FACUA, la confederació veïnal CEAV i les organitzacions d’autònoms UATAE i UPTA han convocat mobilitzacions dimecres que ve, el dia previ al Consell Europeu en què es debatrà com contenir els preus de l’energia. El secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, va avisar que “els salaris no poden pagar un cop més les conseqüències d’aquesta crisi”, i Unai Sordo va plantejar que amb les baixades impositives es “pretén ocultar l’arrel del problema”. Demanen que la UE permeti desvincular el preu del gas del de l’electricitat i que es restringeixin els beneficis de les empreses.

També dimecres passat, el govern espanyol es va comprometre a rebaixar el preu de la llum, del gas i de la gasolina el 29 de març amb l’aprovació d’un decret llei que inclourà mesures per mitigar l’impacte econòmic de la guerra a Ucraïna, un pla que vol consensuar amb els partits polítics i els agents socials. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va assegurar que s’estudien diverses alternatives per intentar abaixar els preus de l’energia, com ara ajudes fiscals, establir topalls de preus o un preu únic de l’energia, de manera que es pugui abaratir.

El PP proposa rebaixes en l’IVA i l’IRPF, ajornar o rebutjar els plans per apujar impostos i que no s’apugin les cotitzacions fins que el PIB no es recuperi. La proposta de Ciudadanos és ajustar l’IRPF a la inflació, rebaixar els impostos als carburants, mantenir l’IVA reduït en el preu de l’electricitat durant tot el 2022 i adoptar solucions a mitjà termini en matèria d’energia, com ara allargar la vida útil de les centrals nuclears o millorar les interconnexions amb Europa. Per la seva banda, Unidas Podemos planteja la congelació dels lloguers durant el 2022, un xec energètic de 300 euros per a les famílies, ampliar el bo social elèctric, augmentar els beneficiaris de l’ingrés mínim vital i limitar els beneficis de les elèctriques.

Entre les mesures reclamades pels sindicats, “es poden intervenir els beneficis de les energètiques”, ampliar l’“escut social” o desacoblar l’IPC de les rendes dels lloguers. “Una cosa és que es puguin prendre mesures temporals sobre l’IVA superreduït, impostos a l’electricitat o determinats impostos als hidrocarburs” i una altra “salvaguardar els beneficis caiguts del cel de les elèctriques per reduir la inversió en escola infantil o en permisos de maternitat”.

disminució dEL PODER DE COMPRA

El salari mitjà català va augmentar el 2021 un 8,4% respecte al de l’any anterior, quan va patir l’impacte dels ERTO de la pandèmia, i arriba així als 1.868 euros, una quantitat que, descomptada la inflació, suposa un augment del poder de compra del 0,8%, encara un 9,1% per sota del de l’any 2009. Aquestes dades apareixen recollides al Monitor Adecco d’oportunitats i satisfacció en l’ocupació, que també revela que Catalunya és la segona millor comunitat autònoma per treballar a Espanya, al darrere de Madrid, després de valorar dades com la remuneració, la seguretat laboral, les oportunitats d’ocupació i la satisfacció amb la feina. El salari mitjà del conjunt d’Espanya ha augmentat un 6,4%, el major avenç des del 1993, i es fixa en 1.749 euros mensuals, la qual cosa suposa un màxim històric. Tant a Espanya com a Catalunya aquest increment anual del salari mitjà està “exagerat”, segons destaca Adecco en un comunicat, ja que el salari mitjà del segon trimestre del 2020 va ser el més baix dels últims catorze anys com a conseqüència de la pandèmia.

La capacitat de compra del salari mitjà català està ara un 9,1% per sota de la del desembre del 2009, quan es va registrar el màxim històric.

JOAN POYANO

jpoyano@lrp.cat

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)