El dossier

Vimbodí, 25.041902 - Perpinyà, 22.03.1939

Isidre Vilà Gili

Isidre Vilà Gili va néixer a Vimbodí, a can Xuplina. Els seus pares eren Josep Vilà Franquet i Filomena Gili Mestres. La seva història la coneixem gràcies a Clara Bellera Arbós, ja que l’Isidre era tiet de la seva àvia materna.

De jove, l’Isidre havia anat a Barcelona a aprendre l’ofici de pastisser, i allà va conèixer la seva esposa, Roser Costa Gost. L’Isidre i la Roser van obrir una pastisseria a Barcelona, però el negoci no va acabar de funcionar. Així doncs, es van traslladar a Vimbodí, on també van obrir una pastisseria, situada al número 64 del carrer Major.

Els detalls que la família recorda de l’Isidre durant el temps de la guerra són confusos i inconnexos. Sembla que en algun moment va marxar de Vimbodí, potser perquè va ser mobilitzat. Tot i que la família creu que podria haver estat amb l’exèrcit rebel, creiem que és més probable que hagués servit a l’exèrcit republicà a partir del moment en què la seva lleva va ser cridada, el setembre del 1938. Només va retornar a Vimbodí per poder conèixer el seu fill acabat de néixer. En aquell moment, es van plantejar la possibilitat que es quedés a casa amagat, una situació que l’Isidre va desestimar per no perjudicar ningú.

Va fer la retirada i va ser internat al camp de Sant Cebrià. El 19 de març del 1939, va ser traslladat a l’antic Hospital Militar de Perpinyà, on va ingressar amb un diagnòstic de febre tifoide. El dia 22 de març va morir a causa d’una broncopneumònia. Aquell mateix dia va ser enterrat al cementiri de l’Oest de Perpinyà.

L’Isidre i la Roser van tenir tres fills, i tots tres van morir ben joves. Havent perdut fills i espòs, la Roser va viure amb una germana del seu marit, la Maria, fins que aquesta també va morir. Llavors, es va traslladar a viure amb una neboda de l’Isidre, a cal Peüc de Vimbodí.

La Roser parlava poc del seu marit, i per això la família sap ben poques coses d’ell. La Clara coneix la major part de la informació per la seva mare i per les tietes, que al seu torn li havien sentit explicar a la mare d’elles, la Montserrat, àvia de la Clara i neboda i fillola de l’Isidre. Per ella saben que l’Isidre era molt catalanista i que per això havia escollit per a ella el nom de Montserrat. També que sempre duia posat un anell tipus segell, amb les seves inicials. La Montserrat sempre els va dir que hauria volgut anar a Perpinyà perquè sabia que el seu tiet Isidre havia mort allà. Ella mai no ho va poder fer, però l’agost del 2021, la Clara va visitar el cementiri de l’Oest i va poder deixar unes flors a l’ossera, on descansen les restes de l’Isidre.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)