El dossier

Morir a l’exili

Fa poc més d’un any, La República va publicar un treball inèdit en què es posava noms i cognoms als catalans morts als camps d’internament francesos durant els primers mesos de l’exili, una mostra del drama que van viure milers de persones. El treball anterior ha estat ampliat, corregit i centrat en la identificació de les persones enterrades al principal i més gran cementiri de la capital de la Catalunya Nord

RECERCA I HOMENATGE
Els resultats de la recerca feta ens van fer decidir impulsar un acte de record i homenatge a les víctimes de l’exili
SENSE LOCALITZAR
Malauradament, queda recerca pendent i encara hi ha 209 exiliats republicans que van morir a Perpinyà entre el 4 de gener i el 30 de desembre del 1939 dels quals no tenim constància del lloc on van ser inhumats

El gener del 2021 publicàvem en el número 138 d’aquest mateix setmanari el resultat d’una recerca centrada en les morts als camps d’internament francesos durant el primer any d’exili. Una troballa casual fent revisió del cost humà del Berguedà ens va portar a una nòmina de refugiats republicans morts que havia publicat el Butlletí Oficial de l’Estat el mes de març del 1940 i La Vanguardia Española el febrer anterior. A partir d’aquí, vam ampliar la cerca afegint altres treballs menors, publicats i consultables en línia, centrats en els camps de Bram, de Setfonts i de Vernet. Finalment, vam incorporar les relacions d’exiliats morts que presenten alguns memorials aixecats, en general damunt de fosses o osseres comunes, a Argelers, Sant Cebrià de Rosselló, Portvendres o el Barcarès. Així doncs, la publicació d’aquells primers 1.685 noms de republicans refugiats a l’Estat francès morts entre el gener del 1939 i el gener del 1940 només seria el començament d’una recerca que ha requerit ampliar el marc geogràfic i cronològic d’estudi.

Un any i tres mesos després d’aquella primera publicació, amb un bagatge de recerca i curació de dades al darrere, i un acte de record i homenatge a Perpinyà, el setmanari La República ens obre de nou les portes i ens ofereix les seves pàgines, cosa que volem agrair. L’avenç de l’estudi ens permet presentar el nostre darrer treball centrat en els refugiats de la Guerra d’Espanya enterrats al cementiri de l’Oest de Perpinyà entre el 1939 i el 1942. El registre de noms, alguns ja citats en el treball anterior, ha estat ampliat, corregit i, sobretot, focalitzat en la identificació nominal de les víctimes enterrades al principal i més gran cementiri de Perpinyà.

La nova fase de recerca ha incorporat el buidatge d’altres fonts i arxius malgrat els condicionants i les limitacions de la covid-19. Val a dir també que la possibilitat de la consulta en línia d’algunes fonts ha permès avançar en la investigació al marge de la situació pandèmica: aquest és el cas de les Tables des décès, successions et absences (1704-1968) dels Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals. Sobretot, però, hem centrat l’esforç en la curació de les dades recollides a la capital del Rosselló durant la visita que hi vam fer l’estiu del 2021. Un recorregut profitós i divers per la Direcció del Servei d’Afers Civils i Militars de Població de la batllia de Perpinyà, l’Arxiu Municipal Camille Fourquet i els Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals (ADPO), amb l’únic impediment, per negativa de les autoritats competents, a l’accés als registres del Consolat General d’Espanya a Perpinyà.

La continuïtat de l’estudi s’orienta i es basa en el creuament d’una diversitat important de registres d’època, tal com les actes de defunció d’estat civil, la sèrie 1787W dels ADPO (que ens permet conèixer les defuncions dels ingressats en diversos hospitals de Perpinyà), la documentació dels arxius municipals, així com la consulta del llibre de registre dels refugiats espanyols 1939-1942, que serva l’Oficina del cementiri de l’Oest. En conclusió, un tipus de recerca que si es pogués anar replicant als diferents departaments francesos, especialment els que van concentrar més població exiliada, ens podria atansar de manera fidedigna a la mortalitat real durant els primers anys d’exili. Avui dia, la nostra recerca identifica amb noms i cognoms 2.826 exiliats republicans morts entre el 1937 i el 1950.

Una nòmina incompleta

Els primers enterraments d’exiliats republicans registrats al cementiri de l’Oest de Perpinyà porten data del 18 de febrer del 1939. No van ser els primers que moriren a la capital rossellonesa, ni tampoc van ser els primers que hi van ser inhumats. De fet, una de les primeres víctimes mortals d’aquell dramàtic febrer va ser la pedagoga anarquista Teresa Mañé Miravent, mare de Frederica Montseny, que va morir el dia 5 de febrer del 1939 i que va ser enterrada, precisament, en aquest cementiri i en un espai individualitzat, una concessió de terreny a quinze anys.

El cementiri de l’Oest es trobava en aquell moment en una situació de manca d’espai i des de feia temps es parlava de la necessitat que fos ampliat. L’arribada dels refugiats de la guerra d’Espanya va precipitar el col·lapse i va fer efectiu l’inici del procés d’engrandiment. Fins al dia 18 de febrer, les víctimes mortals de l’exili espanyol a Perpinyà es van inhumar a l’espai comú (enterraments a terra) que hi havia obert i en ús en aquell moment. Aquest va ser el cas de Manuel Olivera Sopena, que va morir el dia 15 de febrer i que hi va ser enterrat l’endemà.

A partir del dia 18, es va habilitar un altre indret i es van començar a anotar les inhumacions en un llibre a part, en què s’indicava que les persones enterrades eren refugiades de guerra. Documentem, gràcies a aquest llibre, l’enterrament de 841 persones en cinc àrees d’inhumació, l’emplaçament de les quals és desconegut, si bé tots els indicis diuen que es trobaven fora murs, a tocar de la paret sud del cementiri. Posteriorment, l’espai que van ocupar va ser reconvertit a concessions de pagament, per tant, les restes que hi havia inhumades a terra van ser traslladades, amb tota probabilitat, a la fossa comuna, on es troben actualment. La identificació d’aquestes 841 víctimes de l’exili republicà, procedents sobretot dels camps d’Argelers, Sant Cebrià i el Barcarès i enterrades al cementiri de l’Oest de Perpinyà, ens posa davant una de les fosses comunes més grans causades per la Guerra Civil i, ben probablement, la més gran de les causades per l’exili del 1939.

Malauradament, queda recerca pendent i encara hi ha 209 exiliats republicans que moriren a Perpinyà entre el 4 de gener i el 30 de desembre del 1939 dels quals no tenim constància del lloc on van ser inhumats, 88 dels quals eren menors de 10 anys. No podem descartar que alguns haguessin estat enterrats als cementiris de Sant Martí o de Sant Jaume de la capital rossellonesa.

record i homenatge

Els resultats de la recerca feta durant l’estiu del 2021 als arxius de Perpinyà ens van fer decidir impulsar un acte de record i homenatge a totes aquelles víctimes de l’exili, bo i recuperant “...la memòria de tots els qui a l’exili han trobat la mort”, com diu el petit memorial del 1944 al cementiri de l’Oest, obra de Miquel Paredes, l’autor d’El més petit de tots, a iniciativa del Comitè Departamental dels Pirineus Orientals d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Des de la instal·lació d’aquell monòlit fins avui, entitats locals rosselloneses, amb poc o gens suport, n’han continuat mantenint viva la memòria. Tenint en compte que, d’una banda, ja existia aquesta iniciativa memorial i, de l’altra, que, com a investigadors, vèiem la necessitat de difondre tota la informació recollida, vam començar a treballar en l’impuls d’un acte organitzat conjuntament amb les entitats locals. Així va ser com el 9 d’octubre del 2021, a Sant Cebrià, ens vam reunir amb Mithé Pull i Pere Rossignol, de la Xarxa Cebrianenca, entitat actualment responsable de l’homenatge anual en record dels exiliats. La col·laboració havia de permetre l’organització de l’acte que ens plantejàvem, amb el seu suport logístic sobre el terreny i amb el compromís nostre d’aportar la recerca que havíem dut a terme per ajudar a donar un nou impuls a l’homenatge anual. En aquest sentit, l’aportació de la recerca es concretava amb el lliurament d’un mural memorial amb els noms dels refugiats republicans inhumats al cementiri. Amb aquests plantejaments vam començar a treballar en la convocatòria de l’acte, que vam voler fixar per al dia 18 de febrer, data que coincidia amb l’aniversari dels primers enterraments de republicans registrats.

La convocatòria feta pels historiadors, amb el suport de les entitats rosselloneses Associació Cultural Xarxa Cebrianenca i Col·lectiu de Joves del Rosselló, es va plantejar com un acte al qual es poguessin adherir persones a títol individual, entitats i institucions, sense que ningú se’n pogués sentir exclòs. Un acte de memòria fonamentat en la recerca científica i en el compromís inherent de retorn social, amb l’objectiu d’avaluar les conseqüències d’aquell exili, però també de servir d’homenatge i reconeixement a les seves víctimes i els seus familiars, i de reivindicació de dignificació de l’espai.

I amb l’adhesió de les entitats i organismes següents, entre altres adhesions compromeses a títol individual: Almenar Memòria Històrica, Àmbit de Recerques del Berguedà, Amical de Mauthausen, Associació Cultural Baixa Segarra, Associació Memòria i Història de Manresa, Ateneu Popular de Ponent, Casa de la Generalitat a Perpinyà, Càtedra Josep Termes UB, Centre Cultural de Tàrrega, Centre d’Història Contemporània de Catalunya, Cercle Alfons Mias, Comissió de la Dignitat, Consell per la República, Consorci del Museu Memorial de l’Exili, Direcció General de Memòria Democràtica - Departament de Justícia, Fundació Jordi Cases i Llebot, Fundació Josep Irla, Institut d’Estudis Penedesencs, Observatori Europeu de Memòries (EUROM) - Fundació Solidaritat Universitat de Barcelona, Sikarra Motards i Societat Catalana d’Estudis Històrics de l’IEC.

Finalment, el divendres 18 de febrer del 2022 es va celebrar a Perpinyà l’acte en record i homenatge als exiliats republicans que van ser enterrats al cementiri de l’Oest. Hi van assistir més d’un centenar de persones vingudes d’arreu dels Països Catalans, entre les quals hi havia personalitats rellevants com el 131è president de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Torra i Pla, i l’exconseller de Cultura Lluís Puig i Gordi. També hi van ser presents: Alfons Quera, director de la Casa de la Generalitat de Perpinyà; Antoni Font, director general de Memòria Democràtica; Vicenç Villatoro, director del Memorial Democràtic; Enric Pujol, director del Museu Memorial de l’Exili; Pep Cruanyes, de la Comissió de la Dignitat; Jordi Guixé, director d’EUROM; Joaquim Aloy, de l’Associació Memòria i Història de Manresa; Joan-Pere Pujol, del Cercle Alfons Mias, i Jaqueline Payrot, presidenta de FFREEE (Fils et Filles de Republicains Espagnols et Enfants de l’Exode).

La part central de l’acte va consistir en el desplegament del mural memorial amb els noms de totes les persones inhumades a la fossa comuna del cementiri de l’Oest de Perpinyà. Hi va haver una interpretació musical a càrrec de Leslie Malet-Salvadó i una ofrena de flors. Durant els parlaments vam reclamar la dignificació d’aquest espai de memòria, i Narcís Duran, descendent d’exiliats, va parlar en nom de les entitats que han mantingut viva la memòria de l’exili al voltant del monòlit del president Lluís Companys.

JORDI OLIVA LLORENS

jolival@uoc.edu

MARTÍ PICAS SALA

mrtpicas@gmail.com

NOEMÍ RIUDOR GARCIA

nriudor@gmail.com

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)