“S’ha vist que hi ha una altra manera de fer les coses”

Són un conjunt de pràctiques socioeconòmiques molt diverses que tenen en comú que posen les persones al centre i prioritzen la satisfacció de les necessitats enfront l’economia més convencional, que posa en primer pla el lucre i la competència. A més, la gestió dels projectes és democràtica i segueix criteris de solidaritat, sostenibilitat ambiental i participació.

Tradicionalment, l’economia social i solidària s’ha vinculat a una sèrie de formes jurídiques concretes, el cas més paradigmàtic segurament són les cooperatives, però és un ecosistema molt divers. Podem trobar-hi cooperatives de treball, empreses d’inserció, associacions, fundacions del tercer sector o iniciatives més sociocomunitàries com ara cooperatives de consum, xarxes d’intercanvi i bancs del temps. El nostre enfocament és que pot formar-ne part qualsevol projecte, independentment de la seva forma jurídica. Això sí, no només ha de posar les persones i les necessitats al centre, sinó fer-ho d’una determinada manera. Per posar un exemple, les decisions no les pot prendre només una sola persona, que sigui home i que no tingui en compte l’impacte social de les seves accions. Teòricament, una fundació (o qualsevol altra entitat) entraria directament dins la definició d’economia solidària, però nosaltres entenem que aquesta etiqueta implica també una manera de fer les coses. Per això a la XES impulsem diversos projectes, com ara Pam a Pam i el Balanç Social, en què preguntem a les entitats com s’organitzen, quin impacte generen, quins són els seus nivells de qualitat laboral, com prenen les decisions... Així certifiquem que compleixen amb el que nosaltres entenem com a economia social i solidària.

A l’informe del mercat social del 2020 ja destacàvem que hi havia sectors essencials en què el mercat no estava proveint el que necessitàvem, com ara el de salut i cures, el subministrament alimentari i la provisió d’aspectes socials. La crisi energètica i tot el que ha passat després han reforçat aquesta idea. La covid també ha posat en relleu una altra cosa molt important: hi ha formes d’organització que no provenen del mercat.

Quan faltaven mascaretes vam veure com es reorientaven cooperatives i altres projectes d’economia solidària per poder-ne fer. També es van crear xarxes de suport als barris que canalitzaven i atenien les necessitats de col·lectius vulnerables, com ara persones que no podien sortir de casa per comprar menjar o medicaments. La pandèmia, doncs, va posar de manifest que hi ha moltes estructures que no estan cobrint ni el mercat ni la societat i que o ens organitzem o no les cobrirà ningú. Aquesta manera d’organitzar-se podia semblar llunyana o destinada només a una part de la població però s’ha vist que resol necessitats reals i s’està creant la consciència que hi ha una manera de fer les coses i també de consumir diferent.

Els projectes agroecològics han crescut molt. Un informe impulsat juntament amb la cooperativa Arran de Terra certifica que hi ha hagut un augment exponencial del comerç local, els grups de consum... En tots els sectors, però encara més en els essencials, és molt important consumir de manera local i tenint en compte l’impacte que generem. No té sentit comprar fruita i verdura a l’altra punta del món quan tenim una gran oferta de comerç local i de proximitat, que té molt a veure amb l’economia social i solidària.

En el sector energètic ho veiem, estan sorgint iniciatives molt interessants, però també en el mercat de les telecomunicacions o la mobilitat. Som Energia té més de 80.000 socis i sòcies i està donant servei encara a més gent, demostrant que es pot donar un bon servei prenent decisions de manera horitzontal i des dels valors del cooperativisme, prioritzant les persones i no el lucre, no hi ha un consell d’administració en què els accionistes es reparteixen dividends, com passa amb les empreses de l’Íbex. Hi ha molts projectes com aquest, i en sectors estratègics, que estan donant servei. Les decisions es prenen de manera horitzontal, ningú s’està enriquint i s’estan cobrint necessitats bàsiques.

Sent conscient que per a moltes persones i famílies el preu és important, la gent ha de ser conscient que, quan comprem una samarreta produïda a Bangladesh, en el preu no estem tenint en compte l’impacte de les condicions laborals dels treballadors ni l’impacte ambiental del trasllat de les matèries primeres i la seva venda. Ens hem de plantejar si volem samarretes a 5 euros i fetes amb condicions infrahumanes. La Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques, una entitat molt vinculada a la XES, treballa molt per visibilitzar que potser el que hem de fer és canviar el nostre model de consum i no adquirir 10 samarretes cada 15 dies sinó menys però de millor qualitat i amb molt menys impacte mediambiental. Precisament, té ara una campanya en marxa per afavorir aquest model de consum més conscient i sostenible.

Any rere any, els informes demostren que hi ha força paritat pel que fa al nivell d’ocupació però també mirem qui pren les decisions. En l’economia convencional, veus una foto dels consells d’administració de qualsevol companyia de l’Íbex i tot són homes amb corbata. En l’economia social i solidària hi ha una gran diferència i no és fruit de la casualitat. Darrere les dades, com ara aquest 61% de dones directives, hi ha una reflexió. Des del nostre ideari, volem debatre sobre si estem fomentant la diversitat, qui ocupa els espais de representativitat, els espais públics... Per exemple, tenim protocols de no participar en actes públics en què només participin homes. La comissió d’economies feministes de la XES fa una sèrie de reflexions i les trasllada a tota l’organització. Totes les entitats han de tenir una perspectiva feminista i l’ocupació dels espais ha de ser equitativa.

Hi ha aspectes molt ben valorats pels mateixos treballadors, com ara la conciliació i les possibilitats de participar en l’empresa i els seus projectes, però any rere any l’aspecte pitjor valorat és el sou. La bona notícia és que les empreses d’economia social i solidària han pogut aguantar el cop de la pandèmia i ho han fet mantenint llocs de treball, però el tema del sou és un punt a millorar i també la dependència de les subvencions, que és excessiva.

Una de les funcions de la XES és fer incidència política i traslladar aspectes com aquest a les administracions. Des de fa anys s’intenta que hi hagi clàusules socials que afavoreixin l’economia solidària o almenys certes pràctiques i algunes convocatòries les han incorporat, però cal fer pressió per avançar.

Hem assumit socialment el PIB com l’indicador de referència i no estem mesurant ni les desigualtats ni moltes de les coses que en l’àmbit social creiem que s’haurien tenir en compte per dir si l’economia i la societat estem millorant o empitjorant.