El dossier

Monument a Antonio López i López

‘EL NEGRO DOMINGO’
En la seva època, es coneixia el marquès de Comillas com El Negro Domingo pels seus vincles amb el negoci de l’esclavisme. Però els historiadors no es posen d’acord en aquesta qüestió

Música en directe, xocolata desfeta i fins i tot pirotècnia. La retirada del monument a Antonio López i López, el 4 de març del 2018, es va convertir en una celebració pública, amenitzada pels Comediants i beneïda per unes 200 persones. El dia anterior, es va assajar i, a l’hora de la veritat, la grua va poder retirar sense problemes l’estàtua de pedra, un procés que es va fer mentre esclataven coets de colors. En la seva intervenció, el primer tinent d’alcalde, Gerard Pisarello, va assegurar que aquell era “un acte de reparació amb tots aquells que s’han sentit ofesos a la ciutat” per la presència d’aquella estàtua.

El monument dedicat a Antonio López i López, marquès de Comillas, s’havia inaugurat solemnement el 13 de setembre del 1884 en un acte que va tenir la presència de l’alcalde de la ciutat, Manuel Girona. En el seu discurs, Girona va enaltir l’home que “pel seu treball, la seva honestedat i la seva iniciativa poderosa va contribuir a la riquesa pública”; unes paraules que, segons alguns cronistes, van commoure els descendents del marquès. En tot cas, no tothom compartia l’opinió de l’alcalde i, des de bon començament, algunes veus es van oposar a l’existència d’aquell monument. Durant la Guerra Civil, l’estàtua va ser retirada i literalment fosa; però, el 1944, l’Ajuntament franquista en va col·locar una altra, obra de l’escultor Frederic Marès.

Feia anys que alguns col·lectius com ara Stop Racisme i els sindicats sol·licitaven la retirada. Actualment, l’estàtua es conserva al magatzem del Museu d’Història de Barcelona amb la idea de preservar-la, una vegada perduda “la funció d’exemplaritat” del monument, tal com destaquen fonts del consistori. En aquell espai, coincideix amb altres elements retirats de l’espai públic, com ara la Victòria del Cinc d’Oros i l’estàtua eqüestre de Franco que hi havia al castell de Montjuïc. En qualsevol cas, el 4 de març, es van retirar l’estàtua i la placa que donava nom a la plaça, però es va mantenir el pedestal, una peça que probablement es retirarà amb la reforma de la via Laietana.

En la seva època, es coneixia el marquès de Comillas com El Negro Domingo pels seus vincles amb el negoci de l’esclavisme. Però els historiadors no es posen d’acord en aquesta qüestió. La historiadora Maria del Mar Arnús, autora del llibre Comillas, preludio de la modernidad (2002), defensa que no hi ha “cap document seriós” que avali la tesi de l’origen esclavista de la seva fortuna. Només alguns “fulletons publicats pel seu cunyat”, si bé els atribueix a “l’enveja i el ressentiment que mostra l’autor”. Arnús qualifica López d’“un indià protector de les arts i les lletres” i afirma que “el monument simbolitza el més famós dels emigrants, que torna ric i s’estableix a la única ciutat espanyola moderna capaç de generar riquesa”. Altres historiadors, com ara Martín Rodrigo, defensen que hi ha proves suficients per establir un vincle entre López i el tràfic d’esclaus. En un llibre publicat recentment (Un hombre, mil negocios, 2021), sosté que “aquells que a l’Havana, a Matanzas o a Cienfuegos necessitaven comprar un nombre relativament important d’esclaus sabien que podien aconseguir-los a Santiago de Cuba a través dels germans López”.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)