Tres dècades de pactes
No és la primera vegada que els vots dels partits catalans són decisius a l’hora de facilitar la investidura del cap de l’executiu estatal. Durant les darreres tres dècades hi ha hagut acords de tots colors.
ALLARGAR L’AGONIA DEL PSOE
En les eleccions del 6 de juny, el PSOE de Felipe González, desgastat després d’onze anys de govern i alguns casos de corrupció, va resistir molt millor del que preveien les enquestes l’embat del PP liderat per un jove José María Aznar. Els socialistes van perdre 16 escons i es va quedar a 17 de la majoria absoluta, però González va poder ser investit després dels acords amb CiU i el PNB. Entre d’altres qüestions, els convergents van donar el sí a canvi d’impulsar una reforma del sistema de finançament autonòmic, que comportava la cessió a la Generalitat del 15% de la recaptació a Catalunya de l’IRPF.
moció de censura
L’1 de juny del 2018, Pedro Sánchez es convertiria en president del govern gràcies a un ventall ampli de suports, entre els quals el del PDeCAT i ERC. El líder del PSOE, però, no aconseguiria ser investit després de les generals de l’abril del 2019.
acord per una taula
El 7 de gener, Pedro Sánchez seria investit en segona votació, en bona part gràcies a l’abstenció dels tretze diputats d’ERC. El suport republicà es va aconseguir gràcies al compromís de crear una taula de diàleg entre els governs català i espanyol, que s’estrenaria durant el febrer del 2020.
L’ESTRENA REPUBLICANA
La primera investidura de José Luis Rodríguez Zapatero va ser possible gràcies al sí dels vuit diputats d’ERC. Mesos enrere s’havia segellat el pacte del Tinell i aquell mateix dia el líder del PSOE s’havia compromès a donar suport a l’Estatut que aprovés el Parlament. Zapatero també es va comprometre a impulsar el reconeixement del català a la Unió Europea, una qüestió que quedaria en no res.
L’ACORD DEL MAJESTIC
Tres anys després de donar suport al PSOE, CiU tornaria a votar a favor d’una investidura, però en aquest cas de José María Aznar, que es va imposar a les eleccions del 3 de març. Per a la investidura, un Aznar que parlava català en la intimitat va necessitar el sí dels convergents, que va comportar el traspàs de competències en matèria de policia de trànsit, la supressió del servei militar obligatori i que el percentatge de l’IVA i l’IRPF transferit a les autonomies passés del 15% al 30%.
l’abstenció
En els comicis del 2008 el PSOE va créixer fins a arribar als 169 diputats. Zapatero es va haver de sotmetre a una segona votació, que va superar gràcies a l’abstenció de CiU. A canvi, es va comprometre a publicar les balances fiscals de les autonomies i a estudiar el transvasament del Roine.
SUPORT GRATUÏT
En les següents eleccions generals, celebrades el 12 de març del 2000, Aznar va aconseguir una majoria absoluta ben àmplia. Però CiU, que necessitava el suport del PP al Parlament, va tornar a votar a favor de la seva investidura.