El dossier
DOLORS FELIU I TORRENT
PRESIDENTA DE L'ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA (ANC)
“No ens fa por un bloqueig de les negociacions”
A les portes de la Diada, repassem l’actualitat política amb la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, l’entitat que ha convocat (juntament amb Òmnium Cultural) les manifestacions més multitudinàries de la història de Catalunya
LA LLISTA CÍVICA
“Els partits independentistes es juguen la credibilitat en les negociacions. La possibilitat de fer una llista cívica sempre està damunt la taula”EL PROCÉS DE NEGOCIACIÓ
“Ens han enganyat tantes vegades que ja no ens podem refiar de si ens donen més engrunes o menys ni de si aquest o aquell és més bon o més mal negociador”L’OU O LA GALLINA
“Per a nosaltres, primer es tracta de reconèixer que Catalunya pot fer la independència i, després, ve l’amnistia”L’independentisme va baixar en vots i en escons en les darreres eleccions espanyoles. A què ho atribueix?
Sobretot al fet que els partits independentistes o anomenats independentistes no acaben de tenir un projecte per fer la independència. Aquest fet provoca molt desencís entre les persones activistes, perquè no tenen esperança de comprovar que la independència sigui real. Això ho verbalitzen moltes vegades en els actes que fem pel territori, on ens diuen que no saben a qui votar. Hi ha una part important de l’electorat que està pendent d’aquesta decisió o no de fer la independència.
Malgrat el descens en nombre de vots i escons, s’ha produït una paradoxa i és el fet que l’independentisme té a les seves mans la clau de la governabilitat a Espanya. Què espera del procés de negociació que s’ha obert?
Una cosa és el que n’espero i una altra el que m’agradaria. Malauradament, no sembla que en puguem esperar gaire res. La primera fase de la mesa del Congrés ja ha donat tot un pactisme amb aquesta posició de governabilitat del PSOE que no ens fa tenir gaire bons presagis. Tot i això, m’agradaria esperar-ne fermesa per part dels partits independentistes per tal que es respecti l’1 d’Octubre i el procés d’independència de Catalunya. Esperem que no serveixi per blanquejar les forces polítiques espanyolistes.
En pocs mesos, s’ha passat de voler aïllar el PSC i el PSOE pel seu paper en la repressió i l’aplicació del 155 a pactar-hi. Creu que s’ha anat massa ràpid a fer aquest gir de guió?
Sí. Estem en un moment molt important en què encara hi ha d’haver la decisió més important del govern espanyol, que és la de la investidura. I ens han enganyat tantes vegades que ja no ens podem refiar de si ens donen més engrunes o menys ni de si aquest o aquell és més bon o més mal negociador. Hem d’anar per la nostra gran fita, que és assolir la independència.
Hem tingut un primer tast d’aquestes negociacions amb la mesa del Congrés. Què pensa dels acords assolits en matèria de llengua?
Evidentment, a tots ens agrada que es pugui parlar català a la Unió Europea. Però, en primer lloc, tampoc tenim clar que això representi realment avançar, perquè el procés per aconseguir l’oficialitat del català és llarg i té moltes fites. Ja veurem com acaba tot plegat! En segon lloc, aquí també hi ha un capteniment dels partits independentistes per aconseguir un grup parlamentari propi al Congrés amb uns diners al darrere i unes altres fites, com ara la comissió d’investigació sobre el cas Pegasus, acords que no es produiran si hi ha noves eleccions. Per tant, no sabem exactament quin rerefons hi ha, si hi ha una voluntat que això sigui el preludi del que és un pacte d’investidura o si realment no està tan condicionat com sembla.
ERC ha posat l’amnistia com a línia vermella, i Carles Puigdemont l’ha establert com a condició prèvia per negociar. Com ho veu i, en tot cas, com s’ha de concretar aquesta amnistia?
L’amnistia, en realitat, hauria de ser una conseqüència del respecte per la llibertat de Catalunya. Un canvi de paradigma en el qual l’Estat espanyol reconegués el dret a l’autodeterminació i a l’1 d’Octubre. Al darrere, evidentment, hi va una amnistia de tot el que ha comportat la repressió a aquells que han participat en el procés per fer la independència. Ara bé, fer un procés d’amnistia sense reconèixer el dret de Catalunya a la independència representa que al cap de pocs dies estarem en la mateixa situació, o bé que renunciarem a la independència. Es tracta del dilema de l’ou o la gallina. Per a nosaltres, primer es tracta de reconèixer que Catalunya pot fer la independència i, després, ve l’amnistia.
Hi ha partits, però, que proposen parlar primer de l’amnistia i després de l’autodeterminació.
No ho veig possible. Podem caure una altra vegada en un parany que sigui una espècie de via de perdó, com en el cas dels indults; uns indults condicionats que no es fessin accions a favor de la independència. L’altre dia hi havia una entrevista a en Jordi Palou- Loverdos, advocat i mediador internacional, i deia exactament el mateix, que en els conflictes hi ha un acabament del conflicte i després una amnistia. Aquí, en canvi, hem canviat els paràmetres i s’actua com si no hi hagués conflicte. Ens hem de preguntar per què s’amnistia? Ho fem perquè reconeixem la independència de Catalunya? Ho fem perquè no volem fer-ho tan gros? Ho fem perquè ara volem reflexionar sobre el nostre encaix a Espanya? Què és exactament l’amnistia?
Veu factible que el PSOE pugui arribar a acceptar l’autodeterminació?
Ho veig molt difícil. Ho tenen molt tancat pel que fa al seu ordenament jurídic, però és veritat que ells van signar el pacte de drets socials i polítics, en què es parla d’autodeterminació, i també és veritat que hi ha hagut molts pronunciaments del Consell d’Europa i d’instàncies internacionals reconeixent que l’independentisme ha de poder tenir una finalitat i que l’1 d’Octubre va ser un exercici cívic i democràtic, sense cap tipus de violència. Veig difícil que el PSOE ho accepti, però al capdavall és l’única via de diàleg que es pot establir amb l’Estat espanyol.
En aquest procés de negociació, té por que pesi més el temor entre els partits independentistes que no es repeteixin les eleccions i pugui arribar a governar l’extrema dreta que no pas que s’assoleixi un bon acord?
Hi ha una certa disjuntiva per la qual pot no agradar repetir eleccions, però hem de tenir en compte que tenim un objectiu molt clar i que l’hem de posar al damunt de la taula. No hem de baixar d’aquí. Si no, legislatura rere legislatura ens passarà el mateix. I no ens ha d’espantar cap mena de moviment de l’Estat espanyol perquè, al capdavall, n’hem vist de tots colors, tant en governs de dretes com de suposadament d’esquerres. Una repetició electoral no ens ha d’afectar gens, realment. Si la qüestió és seguir en aquesta situació de repressió i de dependència de l’Estat espanyol, no varia gaire si és una cosa o una altra.
Per tant, no li fa por un bloqueig de la situació?
Al contrari. Des del món independentista el que es demana és no cedir una vegada més. Pensem que al llarg de la història hi ha hagut aquest dilema per part de grups catalanistes i s’han fet moltes promeses que s’han incomplert. Necessitem posar-hi una línia vermella.
El resultat de les negociacions pot ser determinant per a la creació d’una llista cívica en les properes eleccions al Parlament?
Estem al davant d’una prova de fiabilitat dels partits independentistes. Es tracta d’una oportunitat per pressionar i no cedir. S’hi juguen la credibilitat. La possibilitat de fer una llista cívica sempre està damunt de la taula. Estem pendents d’una darrera votació dels socis i sòcies de l’Assemblea, però entenem que hi ha d’haver una opció netament independentista a les properes eleccions al Parlament, i no només opcions autonomistes.
Per tant, les negociacions les conceben com una mena de prova del cotó que podria acabar accelerant una llista cívica?
En realitat, està tot molt condicionat a l’existència d’un projecte per fer la independència. No tant en el que passi o no a Madrid, sinó que tot desemboqui en un projecte per fer la independència. Ens hem de preguntar si aquesta finestra d’oportunitat que ens obre Madrid ho és per fer la independència. Si ho és, perfecte. Si no ho aprofitem i acabem fent autonomisme, ens trobarem en un escenari de molta decepció en el món independentista.
Parlem de la propera Diada. Falten pocs dies per a una cita que des del 2012 s’ha convertit en un baròmetre per mesurar la mobilització independentista. Com es presenta aquesta Diada?
Les Diades han servit, en els darrers anys, per sacsejar els escenaris polítics. L’any passat ho va fer i, de fet, va provocar la ruptura d’un govern que no tenia un projecte independentista. Ara estem en un altre moment important, en què cal dir que o bé hi ha independència o bé no hi ha implicació en la governabilitat a l’Estat espanyol. Hem de sortir al carrer a ensenyar la força democràtica i la voluntat de Catalunya per fer la independència. Això ens dona força davant l’Estat espanyol i el món.
El la convocatòria es reclama que “la ciutadania prengui les regnes i torni a la confrontació i a l’embat”. Les ha perdut, les regnes?
En realitat no les ha perdut mai, però costa d’exercir-les; sobretot perquè els partits independentistes encara estan situats en l’autonomisme. El que volem es situar una altra vegada damunt la taula el projecte independentista que vam tenir tant a prop el 2017.
Què pensa del retorn d’ERC a la Diada després de l’absència de l’any passat? La secretària general del partit, Marta Vilalta, va dir que “veu un tarannà “diferent” en la convocatòria d’aquest any” i que per això hi anirien.
Nosaltres no ens hem mogut d’on érem. Potser són ells que han fet les seves reflexions després de la davallada electoral que han tingut. En tot cas, celebrem que tot aquell que se senti identificat amb la idea de fer la independència vingui a la manifestació. No hi sobra ningú.
En el manifest que també s’assenyala aquesta Diada com l’inici d’un “un nou procés cap a la independència de Catalunya”. En què ha de consistir aquesta nova etapa?
Per fer la independència s’ha d’avantposar l’efectivitat. En realitat, la voluntat ja hi va ser, l’1 d’octubre del 2017. Però ens cal l’embat final. Fer efectiva aquesta voluntat amb un horitzó real i superar la nostra submissió a l’Estat espanyol.
CANVIAR ELS ESCENARIS
Dolors Feliu fa una crida a participar en la manifestació de l’11 de Setembre: “Les diades han servit per canviar escenaris. Ho va fer la de l’any passat i aquesta també ho farà. S’està movent tot, i en aquest moviment els independentistes som els protagonistes. La independència la tenim més a prop del que ens pensem, però depèn de cadascun de nosaltres fer-la efectiva. Cal sortir al carrer perquè ens vegin, però també per veure’ns a nosaltres mateixos i per refermar la nostra voluntat.” La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana també es rebel·la contra els qui diuen que “s’ha desinflat el suflé”, i afirma: “El procés rau en cadascuna de les persones que volen la independència, i mentre hi hagi independentistes al carrer, el procés segueix molt viu.”
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar.
Vull ser usuari subscriptor.
Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.