Opinió
ENTRE EL JOC ELECTORAL I LA DEMOCRÀCIA EN JOC
Els canvis al continent americà són cada vegada més abruptes
Intentar esbrinar què passarà a la política del continent americà ha esdevingut un esport de risc, i no perquè fos un escenari gaire estable abans, sinó perquè els canvis a la regió són cada vegada més abruptes: la victòria de Trump el 2016, la de Bolsonaro el 2018, l’assalt al Capitoli estatunidenc el gener del 2021, l’elecció a Colòmbia del seu primer president d’esquerres el 2022 o la de l’ultra Milei a l’Argentina l’octubre passat.
Si la volatilitat no ens fa esclatar els escenaris a la cara, el 2 de juny del 2024 Mèxic elegirà, per primera vegada, una dona presidenta. Les candidates que encapçalen les enquestes són la cap de govern de Ciutat de Mèxic entre el 2018-23, Claudia Sheinbaum, sota la bandera de la coalició d’esquerres de l’actual president, Andrés Manuel López Obrador, i la senadora Xóchitl Gálvez, candidata d’una coalició dels partits que havien governat el país des del 1930.
A sis mesos de les eleccions, totes les enquestes diuen que Sheinbaum serà la pròxima cap d’estat mexicana, amb un avantatge d’entre 10 i 25 punts sobre Gálvez. Malgrat que la campanya no ha començat oficialment, caldrà veure l’evolució de les tendències i l’alineament de les elits econòmiques i financeres.
La probable elecció de Sheinbaum serà significativa, a banda del seu caràcter històric, perquè implicarà el suport a la gestió de López Obrador, qui va arribar a la presidència al tercer intent, després d’haver quedat segon el 2006 i el 2012. Els reptes de la nova presidenta són ingents: en el camp econòmic, fer front a la deriva inflacionària mundial i mantenir el país en el camí del creixement dels darrers anys postcovid; en el camp social, mantenir la reducció dels nivells de pobresa.
Mèxic mirarà de reüll el que passi al seu veí del nord. Els Estats Units tindran eleccions presidencials al novembre, amb l’ombra de Trump cada cop més llarga i l’aprovació de Biden en mínims històrics malgrat els bons indicadors macroeconòmics del país.
Trump continua immers en una dura batalla legal per les seves accions per intentar revertir els resultats electorals del 2020. A mitjans de desembre, el Tribunal Suprem de Colorado va sentenciar que el magnat no pot aspirar a la presidència per haver incitat a una insurrecció i, per tant, no sortirà a la papereta de les primàries republicanes en aquest estat.
Trump recorrerà contra aquesta sentència al Tribunal Suprem, i tot apunta al fet que es revocarà el veto, no només pels pocs precedents en l’aplicació d’una mesura d’aquest abast, sinó també perquè aquest òrgan té una majoria conservadora, incloent-hi tres magistrats proposats pel mateix Trump. Amb via lliure en l’àmbit judicial, Trump tindrà molt fàcil ser elegit candidat presidencial en les primàries que comencen el 15 de gener, ja que, en el dia d’avui, cap dels candidats alternatius no li fa prou ombra.
Per la banda demòcrata, Biden té assegurada la seva nominació i es plantarà a l’elecció del 5 de novembre amb gairebé 82 anys. Al seu partit hi ha preocupació, ja que la victòria es definirà en cinc o set estats clau: malgrat que Biden va derrotar Trump per més de set milions de vots el 2020, la seva victòria es va decidir en quatre estats (Geòrgia, Arizona, Wisconsin i Pensilvània) per escassos 125.000 vots.
El Canadà, el veí tranquil que defuig exabruptes, s’ho mira tot plegat des d’una certa distància. En principi, fins al 2025 no s’esperen noves eleccions, però el primer ministre Justin Trudeau podria aprofitar el relat de la campanya electoral als Estats Units, i un possible retorn de Trump, per presentar-se com un candidat centrat –que no de centre– i aspirar a un quart mandat en una convocatòria anticipada a finals del 2024.
Aquest escenari seria molt atípic, ja que des del 1908 cap primer ministre no ha governant durant quatre mandats consecutius, però és cert que el Partit Liberal no té cap candidat alternatiu que pugui, avui, garantir una majoria al Parlament a Ottawa per continuar al poder. Per tant, paradoxalment, l’aposta menys arriscada és assumir el risc de presentar Trudeau una quarta vegada.