Salut

El relat de l’1 d’octubre: la mobilització i la resistència

La crònica de l’1 d’octubre del 2017 és el relat de la demostració de la força ciutadana, de la mobilització i la resistència de la gent per poder exercir el seu dret a votar, de la voluntat dels catalans i de les catalanes de decidir lliurement, pacíficament i democràticament el seu futur. És el relat d’un dia que va acabar amb unes imatges de violència i de repressió policial que van fer la volta al món i dels atacs contra gent indefensa que l’única cosa que volia era votar

En aquest article no ens centrarem en l’explicació detallada dels fets de l’1 d’octubre, que ja ha estat descrita àmpliament en repetides ocasions. Posarem el focus en l’impacte que va tenir per a les víctimes la brutal repressió que es va produir i, especialment, en el menyspreu dels fets que van mostrar algunes autoritats espanyoles.

Durant la jornada del primer d’octubre, les incursions policials es van desplegar en 55 poblacions i es van dur a terme un total de 106 intervencions policials arreu del Principat, 52 de les quals amb violència.

Les dades recopilades pel Departament de Salut mostren que el dia 1 d’octubre es van atendre i diagnosticar un total de 991 persones. A banda, entre els dies 2 i 4 d’octubre, es van atendre 75 persones més en centres sanitaris, també a conseqüència de lesions provocades el dia 1. En total, doncs, el nombre d’atesos entre l’1 i el 4 d’octubre va ser de 1.066 persones. A conseqüència de les càrregues policials hi va haver set ferits greus; sortosament, però, la majoria dels atesos ho van ser per lesions i problemes lleus de salut.

El mateix síndic de greuges, Rafel Ribó, va denunciar una “desproporció absolutament inacceptable de la força policial l’1-O”. Ara bé, cal recordar les declaracions del senyor Mariano Rajoy durant la seva intervenció el mateix dia 1 d’octubre, en què afirmava: “Desitjo la recuperació dels ferits de veritat.” En la mateixa línia, van ser diversos els polítics del Partit Popular que van fer declaracions ironitzant sobre els fets i en to sarcàstic. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, va dir que “seria molt bo saber com els va i si estan recuperats de les seves múltiples lesions, no sigui que s’equivoquin amb la mà que van tenir capsulitis”. No va ser menys el senyor Fernando Martínez-Maíllo, coordinador general del PP, que va piular: “Això dels 800 ferits és una gran mentida.”

INFORME DETALLAT

Des del Departament de Salut, el Conseller Comín va sortir en defensa dels afectats per les càrregues policials de l’1 d’octubre i dels professionals del sistema sanitari català. A més, va publicar un informe detallat sobre els afectats i va rebatre les afirmacions fetes per part d’alguns polítics espanyols: “No s’és conscient que a qui s’estava ofenent no era al Departament de Salut, sinó als professionals sanitaris que han fet els diagnòstics i han atès els pacients, i a les mateixes persones ateses, que han estat les víctimes d’aquesta repressió.”

La indignació també va fer saltar els professionals sanitaris del país: Totes aquestes malintencionades afirmacions posaven en qüestió l’honestedat de la seva feina. Així ho recollia el comunicat del web del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya: “Els metges actuen sota el codi deontològic; no es pot posar en dubte la professionalitat i la independència dels metges a l’hora de certificar els ferits.”

L’1 d’octubre va ser possible en gran part, doncs, per la col·laboració de centenars d’ajuntaments i per la mobilització ciutadana. Aquell dia es va forjar una gran resistència ciutadana que encara avui perdura.

OPINIÓ Josep Maria Argimon Directiu del Departament de Salut

El primer article d’una sèrie sobre el 155

Josep Maria Argimon

Aquest és el primer d’una sèrie d’articles en què es farà una crònica dels fets ocorreguts durant l’aplicació del 155 en l’àmbit de Salut. En el proper article, s’explicarà com el desplegament del 155 va suposar episodis d’indefensió, d’abús de poder i d’usurpació política per part del govern de l’Estat espanyol. En els tres restants, es detallarà l’experiència de la mobilització i la resistència dels professionals del sector salut des de diverses perspectives.

En primer lloc, s’explicarà la mobilització del Col·lectiu Clínic per la Democràcia, que fa una concentració setmanal amb l’objectiu de denunciar la regressió dels drets i llibertats democràtiques que s’està vivint al nostre país. En segon lloc, s’exposarà la posada en marxa per part de professionals de la salut de la plataforma pel dret universal a la salut i es mostrarà la resistència del sector salut i el compromís amb el model de cobertura universal. Per acabar, es repassarà la resistència dels professionals de l’àmbit de la salut mental i les addiccions –línia prioritzada per l’exconseller Toni Comín–, que han continuat desplegant les accions prioritzades tot i l’aplicació de l’article 155 i han mantingut reunions de treball amb el mateix exconseller Comín a Brussel·les.

Aquests articles volen ser, doncs, les cròniques dels fets ocorreguts durant uns mesos que han estat especialment durs per a tots els treballadors de la Generalitat i el testimoni de la resistència d’un sector clau per al país com ho és el sanitari.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)