Consells per a l’estiu
Les vacances són un moment per descansar, però també són una ocasió per cometre imprudències que poden afectar la nostra salut la resta de l’any. Unes senzilles precaucions ens evitaran molèsties posteriors
Sol i aigua: dos elements molt presents en les nostres vacances que contribuiran al nostre benestar i a allò que s’anomena popularment “recarregar piles”. Ho faran sempre que no n’abusem. Per exemple: si a l’estiu hi ha temperatures més elevades i més hores d’insolació, la nostra pell també es veurà exposada a més agressions que durant la tardor i l’hivern. Hem de tenir en compte, a més, que els efectes de l’abús del sol triguen anys a manifestar-se.
Tinguem en compte, també, que l’impacte solar és el mateix tant a la platja com a la muntanya. El fet que no estiguem envoltats de sorra i d’aigua no vol dir res. Al contrari: si som en una muntanya elevada, la quantitat de rajos ultraviolats serà superior.
Una mica de llum ultraviolada ens beneficia perquè contribueix a la formació de la vitamina D o antiraquítica. Però tinguem en compte que bronzejar-se és només un factor estètic i que no aporta cap benefici comprovable a la nostra salut. Una exposició excessiva farà que la pell s’envelleixi i es torni aspra abans d’hora. Finalment, una acumulació de rajos ultraviolats durant anys és una invitació perquè s’hi formin melanomes i carcinomes.
A més, tant a la platja com a la muntanya, els núvols no filtren els rajos ultraviolats. Anar a la platja en un dia nuvolat i no posar-se protecció a la pell és una imprudència.
GORRA, VISERA, ULLERES...
Si no podem evitar una llarga exposició al sol perquè estem d’excursió, utilitzarem gorra amb visera o barret, i ulleres fosques. Hem de procurar que la roba sigui de cotó i que transpiri bé. També és bo posar-se crema solar, però atenció: no n’hi ha cap que protegeixi al cent per cent.
Si som a la platja, hem de saber que la sorra reflecteix els rajos solars, igual que ho fa la neu a l’hivern. L’aigua tampoc és un filtre solar. Els rajos ultraviolats més perjudicials per a la nostra pell poden travessar fins a 30 cm d’aigua, si és transparent.
Si no entenem unes vacances sense estirar-nos a la sorra, llavors evitarem el pitjor horari, que és de 10 del matí a 4 de la tarda. El mateix val per a la muntanya. Els primers dies ens hi exposarem poc, al sol. I si tenim criatures petites no les portarem a la platja, en cap cas, si tenen menys de sis mesos. Als infants els protegirem amb cremes pediàtriques i, fins als 3 anys d’edat, els farem jugar a sota del para-sol.
Si malgrat tot hem abusat del sol a la platja o a la muntanya i ens cremem la pell, el millor és aplicar-hi compreses d’aigua freda i, posteriorment, alguna crema hidratant i contra la inflamació. Si persisteix la molèstia, ho consultarem amb el metge.
COMPTE AMB ELS ULLS
Els grans oblidats durant les vacances són els ulls. No els donem importància i després apareixen les lesions. La més comuna és la conjuntivitis causada per la sorra. Quan sortim a l’aire lliure és convenient portar unes ulleres de sol de bona qualitat que ens protegiran del sol, però també de la sorra i de la brisa marítima.
La llum solar irrita els ulls i pot contribuir a l’aparició de lesions, com la queratitis. Aquesta lesió, una de les més freqüents a l’estiu, consisteix en la mort de petits grups de cèl·lules de la superfície de la còrnia. Un signe clar d’aquest trastorn és que els ulls es tornen vermells, plorosos i sensibles a la llum.
Si portem lents de contacte ens les traurem sempre per banyar-nos al mar o a la piscina, encara que ens sembli una molèstia o una precaució innecessària. En cas contrari, els nostres ulls poden adquirir alguna infecció perillosa. A les piscines també és convenient portar ulleres, ja que el clor és un gran irritant, i a més ens podem infectar amb amebes.
CREMOR I COÏSSOR
La sequedat ocular és un altre problema freqüent a l’estiu, causat per les temperatures altes i la falta d’humitat. Sabrem que patim sequedat perquè tindrem la sensació que hi ha algun objecte estrany a sota de les parpelles, cremor i coïssor. En aquest cas, com diu la dita catalana, ens fregarem els ulls amb els colzes, una manera de dir que no ens els hem de fregar mai. Posem-nos-hi llàgrimes artificials. En principi, amb això s’hauria de solucionar la molèstia.