L’impuls de la salut mental
L’EFECTE DEL 155
La legislatura passada, un dels principals reptes que es va marcar el Departament de Salut, amb el conseller Toni Comín al capdavant, va ser potenciar l’àmbit de la salut mental, que molts cops ha estat una de les germanetes pobres del sector. Durant la crisi econòmica, tots els indicadors de salut van millorar o es van consolidar, excepte els de salut mental. A més, les dades també indiquen que una de cada quatre persones patirà un trastorn mental al llarg de la seva vida. Era obvi, per tant, que s’havia d’actuar, fer més prevenció i també que la comunitat ha d’acompanyar aquestes persones. Apostar per una visió més comunitària i no tan hospitalària. Més domicili i comunitat i menys hospitals per tractar els pacients. Aquest canvi de model es va traduir amb una dotació addicional de 70 milions d’euros, la qual cosa suposava l’increment pressupostari més gran de la història en salut mental. Una injecció econòmica que va ser molt ben rebuda i que, per exemple, ha permès contractar més de 500 professionals.
Es va redactar un ambiciós pla estratègic, es va començar a treballar per implantar aquest nou model i la reforma va anar avançant. Tot un èxit per al sector. Però l’Estat espanyol i el 155 van intentar escapçar aquest projecte i van enviar a la presó i a l’exili el govern que havia impulsat aquesta revolució en salut mental. Ara bé, els professionals no es van quedar de braços plegats i van continuar lluitant perquè aquest nou sistema funcionés. “A l’àmbit de la salut mental sempre li ha costat entrar en el criteri general de la salut i ara, de mica en mica, aquesta percepció està canviant”, comenta un membre d’un col·lectiu de professionals d’aquest àmbit, amb qui em vaig entrevistar fa unes setmanes. Tot i això, van decidir fer un pas més i alguns representants dels grups de treball del pla estratègic van decidir anar a Brussel·les per mantenir una reunió amb el llavors conseller Comín. Era la seva manera de protestar contra els infames i injustos empresonaments i exilis. “També vam trobar que era de justícia explicar-li de primera mà com avançava la reforma que ell va impulsar”, afegeixen.
Tot i aquesta lluita contra el 155 que ha dut a terme aquest col·lectiu, la ingerència de l’Estat espanyol ha fet que s’aturessin alguns aspectes del pla de salut mental. Un dels més importants va ser el bloqueig de la creació de més places de llar residència.
Al marge d’aquesta situació, els professionals de la salut mental també han comprovat com el ciutadà de peu s’ha vist tocat i afectat pel fosc panorama que ha viscut el país en els últims mesos. Arran de les càrregues durant el referèndum de l’1 d’octubre, el Departament de Salut va posar en marxa un programa per atendre les persones que van patir trastorns emocionals. I és que en molts casos, les persones que s’han vist exposades a situacions crítiques i de violència poden patir trastorns per estrès agut, que apareix al cap de pocs minuts d’haver patit o presenciat un fet estressant, o el denominat trastorn per estrès posttraumàtic, d’aparició més tardana i caracteritzat per tenir records i somnis angoixants i per patir ansietat. “És obvi que en els últims mesos hi ha hagut una gran pressió des del punt de vista psicològic per a tota la ciutadania i hem trobat pacients amb símptomes d’ansietat”, conclouen.
29 de gener
Més d’una vintena de persones van viatjar fins a Brussel·les el 29 de gener passat per tenir una trobada de feina amb Toni Comín en un moment en què les nostres institucions estaven intervingudes i la màxima responsable del sector era la llavors ministra de Sanitat, Dolors Montserrat. “Va ser una trobada molt prolífica. Ens pensàvem que seria més emotiva que no pas laboral, però va ser al contrari. El conseller, al començament, ens va parlar de la seva família i de la seva filla, però de seguida va començar a repassar els temes que havíem de tractar”, destaquen.