Salut

Pol·lució dins de casa

La contaminació ambiental i la mala qualitat de l’aire que respirem és un problema molt greu que també s’està colant dins de les llars. Als espais tancats sovint hi ha més concentració de productes tòxics que a l’exterior i, per tant, és necessària una bona ventilació

CONTAMINANTS. N’hi ha de diferents tipus: químics, orgànics, biològics...

Es calcula que en les societats industrialitzades, la major part de la població passa gairebé el 90% del temps en espais tancats, ja sigui a la llar, a la feina, als centres educatius, a les residències de gent gran, als comerços o en espais d’oci. Evidentment, aquest percentatge varia en funció de l’època de l’any i del tipus de feina o d’activitats de lleure de cada persona, però, en qualsevol cas, s’ha de tenir en compte que les condicions ambientals de portes endins també afecten la nostra salut.

Gràcies als controls que es fan des de les diferents administracions, podem conèixer la qualitat de l’aire del nostre entorn, però els estudis sobre les condicions que es donen a l’interior de les llars, i als edificis en general, encara són molt incipients, tot i que ja deixen entreveure dades sorprenents. Un estudi recent de l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units –un organisme governamental– ha mostrat que la presència de contaminants dins de les llars pot arribar a ser entre dos i cinc vegades superior a la de l’exterior. En canvi, quan parlem de contaminació sempre pensem en el tub d’escapament d’un cotxe o en grans plantes industrials amb les seves xemeneies fumejant.

D’on prové, però, la contaminació interior? D’una banda, pot arribar des de l’exterior i, de l’altra, es pot produir per les pròpies característiques de l’habitatge i per les activitats que es fan dins de la llar, des de fumar fins a pintar parets o fer servir determinats productes de neteja.

massa hermètics

En les últimes dècades, els avenços tècnics han fet possible construir edificis més ben aïllats de l’exterior, fet que permet un major estalvi energètic, però que com a contrapartida fan que la ventilació sigui menor. És de lògica, doncs, que entitats com l’Organització Mundial de la Salut relacionin les llars més hermètiques –amb la mala qualitat de l’aire interior que això comporta– amb l’augment de problemes de salut com asma, al·lèrgies, infeccions respiratòries, conjuntivitis i mal de cap.

Entre els contaminants que són més fàcils de trobar dins de les llars d’un edifici n’hi ha de diferents tipus: diòxid de nitrogen, monòxid de carboni, formaldehid, radó, diòxid de sofre, compostos orgànics volàtils... També n’hi ha de biològics, com fongs, bacteris, virus i àcars. I tots poden ser nocius si s’acumulen en excés. Afortunadament, evitar que això passi és relativament fàcil, fins i tot a l’hivern, que és quan menys tendència hi ha a ventilar les llars per no malbaratar calefacció.

És indispensable ventilar cada dia, i si l’habitatge es troba en algun lloc amb molt de trànsit de vehicles, el millor és fer-ho en hores de poca afluència. En el cas de fumar, s’ha de sortir sempre fora, allunyar-se i tancar portes i finestres per evitar que el fum vagi cap a dins. També s’ha d’evitar la condensació, mirant de ventilar molt bé les cuines i els banys i, si no és possible, fent servir campanes extractores. Pel que fa l’ús de productes de neteja, sempre és millor optar pels més naturals, i reduir al màxim l’ús d’ambientadors i insecticides. Un bon manteniment dels sistemes d’aire condicionat i de calefacció també són indispensables. I si es vol anar una mica més enllà, també es pot fer cas dels consells de la NASA, que recomana tenir plantes d’interior per millorar la qualitat de l’aire, en concret el potos, el lliri de la pau, la palmera xinesa, el ficus, i la llengua de sogra.

Quatre milions de morts

Segons dades de l’OMS, al món hi ha més de 3.000 milions de persones pobres que per cuinar han de fer servir combustibles sòlids (fusta, residus agrícoles i fins i tot excrements d’animals), fet que contamina els seus habitatges fins a nivells molt perjudicials per a la salut. Segons els càlculs de l’organització, cada any moren prop de 4 milions de persones de manera prematura pels efectes d’aquesta contaminació interna, i la meitat de les morts per pneumònia en menors de 5 anys són degudes a la inhalació de partícules contaminants.

Edificis més saludables

En els anys vuitanta del segle passat, es va començar a parlar de la síndrome de l’edifici malalt, un conjunt de molèsties i fins i de tot malalties que pateixen determinades persones i que estan causades pels edificis on viuen o treballen. Aquesta síndrome s’ha vinculat a la mala ventilació i a l’ús de material sintètic en la construcció d’aquests edificis. És per això que cada cop més, el món de l’arquitectura i de l’urbanisme es planteja el repte de construir edificis i equipaments sostenibles i saludables. En definitiva, espais més confortables que garanteixin que no es malbarati l’energia i que, al mateix temps, assegurin una bona qualitat de l’aire interior.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)