Donació: el millor regal
A Catalunya hi va haver l’any passat més d’un miler de trasplantaments d’òrgans, un nou rècord que col·loca el país com a referent internacional. Sense l’altruisme que suposa la decisió de ser donant i sense la generositat de les famílies, això no hauria estat possible
“Gràcies a la família que ha donat aquest cor perquè jo pugui seguir vivint; vivint una vida que no coneixia, una nova vida en la qual no hi ha por de morir, en què poder fer caminades cada dia és un plaer.” Aquest és un fragment d’una emotiva carta escrita per en Joan, un home de 49 anys que després de més de dos anys d’espera ha rebut un trasplantament de cor que li ha salvat la vida.
És un exemple de l’agraïment que envolta els trasplantaments, un sentiment que va més enllà del tòpic, ja que les persones trasplantades i les seves famílies són molt conscients del moment tan dolorós que es viu prèviament. “Penso en el donant i en la seva família. Una família que en un moment tan delicat ha d’assumir la pèrdua d’una persona estimada i prendre la decisió més dura de la seva vida, donar els òrgans perquè altres persones tinguem una segona oportunitat en aquesta vida”, explica en Joan a la carta que ha fet pública l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT).
Aquest organisme públic, que depèn de la Generalitat, es va crear l’any 1994, quan ja acumulava deu anys d’experiència com a Programa de Trasplantaments del Departament de Salut. S’encarrega de planificar, ordenar i coordinar les activitats de donació i trasplantament d’òrgans i teixits entre els centres autoritzats a Catalunya i entre Catalunya i altres oficines d’intercanvi d’òrgans, com ara l’ONT, a Espanya, i la resta d’organitzacions europees.
Una de les tasques de l’OCATT és dur a terme programes de sensibilització i informació perquè la societat en general prengui consciència de la importància de fer-se donant i trencar alguns tòpics, com ara que l’edat o l’estat físic poden impedir la donació. Això no és cert, ja que qualsevol persona es pot fer donant, i són només les condicions clíniques en el moment de la mort les que marcaran quins òrgans o teixits es poden trasplantar. Per tant, tothom pot ser un donant potencial, sempre que en vida no hagi deixat clar que no ho vol ser. Una situació diferent, per lògica, es produeix en el cas de menors o de discapacitats, quan s’ha de respectar la voluntat de les persones que en tinguin la pàtria potestat. En qualsevol cas, un donant considerat “ideal” pot arribar a salvar vuit vides amb la donació dels seus òrgans, mentre que amb la donació de teixits pot ajudar fins a un centenar de persones.
L’any passat, a Catalunya es va batre el rècord històric de donacions d’òrgans de cadàvers, amb 333. També va augmentar el nombre de famílies que autoritzen la donació d’òrgans arran de la mort d’un familiar, que va ser del 86%. Entre les famílies que no donen el consentiment, la gran majoria no especifica cap raó concreta per a la negativa. Només un 7% ho fa per motius religiosos (encara que la majoria de les religions estan a favor de la donació). Pel que fa al nombre de trasplantaments, l’any passat també es va batre un rècord, amb 1.106 intervencions. Tot i això, encara continuen sent necessàries moltes més donacions, tenint en compte que hi ha unes 1.200 persones a Catalunya que necessiten un òrgan.
La donació en vida
Aquest tipus de donació, molt menys habitual que la que prové de persones mortes, es produeix quan un pacient rep un òrgan o un teixit procedent d’un donant viu. Així, es pot obtenir un ronyó o una part regenerable del fetge gràcies a la solidaritat d’una altra persona, sempre que això no posi en perill la seva vida. Normalment se sol fer entre familiars i sempre que hi hagi grans possibilitat d’èxit en el trasplantament. Pel que fa als teixits, en vida també es poden donar, per exemple, medul·la òssia, sang perifèrica o la sang de cordó umbilical
Tan senzill com decidir-ho
És una de les decisions més altruistes que es poden prendre, i també una de les més senzilles. Qui vulgui que, un cop mort, els seus òrgans i teixits puguin ajudar altres persones només ha de deixar-ho clar als seus familiars i al seu entorn. Aquestes persones seran les primeres a les quals es consultarà, però tot el procés es pot simplificar si el donant omple el carnet identificatiu que es pot trobar a la web trasplantaments.gencat.cat , l’imprimeix i el porta sempre a sobre. Tot i que el carnet és un element simbòlic i es pot eliminar en qualsevol moment, ajuda a deixar testimoni de la voluntat de l’interessat.