Prevenir i detectar l’ictus
Entre les dones catalanes és la primera causa de mort, però tot i això encara es coneixen poc els senyals per poder tractar a temps un ictus. La rapidesa és bàsica per evitar que es produeixin danys irreparables al cervell de la persona afectada. També és molt important la prevenció, ja que hi ha factors de risc que es poden evitar
Feridura, apoplexia, vessament cerebral, infart cerebral, embòlia, trombosi... Tots aquests noms fan referència al mateix problema de salut: l’ictus, és a dir l’alteració sobtada de la circulació de la sang al cervell. Afecta cada malalt de manera diferent, però a grans trets es pot dir que l’ictus és el taponament o el trencament d’una artèria que fa que no arribi sang a una part del cervell o bé que aquest quedi negat de sang. En qualsevol d’aquests dos casos les cèl·lules cerebrals comencen a morir perquè no reben prou oxigen i les conseqüències poden ser fatals.
Segons les dades de la Fundació Ictus, a Catalunya aquesta és la primera causa de mort entre les dones i la tercera entre els homes. Segons les dades d’aquesta fundació, cada any ingressen en centres hospitalaris catalans 13.000 persones per culpa d’aquesta afecció. I encara que se sol associar a la vellesa, en un de cada deu casos es tracta de persones menors de 55 anys.
A les societats occidentals, l’ictus és la tercera malaltia més letal, darrere del càncer i els infarts. També té una gran repercussió social, perquè dels malalts que aconsegueixen superar un ictus, gairebé la meitat –un 45%– pateixen seqüeles greus que els generen algun tipus de discapacitat.
Les xifres són impactants, sobretot tenint en compte que també hi ha molts casos d’ictus que passen desapercebuts perquè no provoquen símptomes immediats. Així, a Catalunya es calcula que hi ha més de 160.000 persones que han patit els anomenats ictus silents, que aparentment no deixen seqüeles, però que s’ha comprovat que augmenten el risc de patir per segon cop un altre ictus més greu, i també de desenvolupar, a la llarga, algun tipus de demència. Aquests ictus només es detecten quan, per un altre motiu, es fan proves mèdiques que revelen lesions antigues.
els símptomes
Com podem detectar un ictus a temps per minimitzar-ne els efectes? Primer de tot tenint en compte que els símptomes apareixen de manera molt sobtada. S’ha d’estar especialment alerta si hi ha pèrdua de visió; debilitat que afecta un costat del cos; dificultat o pèrdua de la parla; pèrdua de força, de sensibilitat o paràlisi en un costat del cos o de la cara (la cara pot quedar torta i amb una ganyota estranya); desequilibri i incapacitat per caminar i mal de cap molt fort i sobtat.
Si se sospita que alguna persona està patint un ictus, els seus acompanyants poden seguir les recomanacions que s’apleguen sota l’acrònim RÀPID i demanar-li que faci aquestes activitats: riure (R), aixecar els braços (A) i parlar (P). Si no ho fa amb normalitat es pot deduir que té un ictus (I) i que cal demanar ajuda de pressa (D).
En els anomenats ictus transitoris, aquests símptomes poden desaparèixer ràpidament i sense deixar seqüeles, però això no vol dir que siguin menys importants, sinó tot el contrari: també són una situació d’alt risc i cal que a la persona afectada la vegi un metge amb urgència.
Un cop detectat un ictus és necessari actuar amb rapidesa. El més habituals (entre el 80 i el 85% de les vegades) és que es tracti d’ictus isquèmics, aquells que es produeixen perquè hi ha un taponament d’una artèria cerebral. En aquests casos es poden subministrar medicaments per dissoldre el coàgul que fa de tap i per restablir el flux normal de sang a la zona afectada. En el cas dels ictus hemorràgics, en canvi, s’ha de tallar l’hemorràgia que hagi provocat el vessament amb una intervenció que normalment es fa utilitzant un cateterisme (una sonda que es fa arribar al cervell des d’alguna altra artèria, normalment des de l’engonal).
L’objectiu, en tots dos casos, és aconseguir limitar la part del cervell afectada. S’ha de tenir en compte que el cervell és l’òrgan que controla totes les nostres accions i activitats, per tant un ictus pot provocar seqüeles en el moviment, la parla, la visió, la sensibilitat i fins i tot en les emocions.
factors modificables
Tot i que els tractaments de l’ictus han evolucionat molt, és cert que la millor manera de fer front a aquesta malaltia és la prevenció. Entre els factors que augmenten la probabilitat de patir-la n’hi ha que són impossibles de modificar: l’herència (en un 35% dels casos la principal causa no es coneix, fet que suggereix un factor genètic), l’edat (a major edat, més risc)i l’ètnia (la població negra i llatinoamericana té una major incidència i mortalitat per ictus si es compara amb la blanca). Però també hi ha factors de risc que sí que es poden prevenir i, per tant, si aquests problemes de salut s’abordessin anticipadament, reduirien de manera notable la incidència dels ictus. Es tracta de l’alcoholisme, el colesterol alt, la diabetis, la hipertensió, l’obesitat, el tabaquisme i el sedentarisme.
En el cas del tabac, per exemple, hi ha una clara relació entre el nombre de cigarrets i el risc d’ictus, amb un major increment a partir de 20 cigarrets al dia. Pel que fa a l’alcoholisme, l’ictus s’associa sobretot amb la ingesta de begudes d’alta graduació. I en el cas del colesterol s’ha de tenir en compte que si aquest greix es diposita a les parets arterials pot contribuir a la formació de plaques, que si obstrueixen les artèries afavoreixen l’aparició de les malalties vasculars. Segons on es faci el tap, el pacient pot presentar una malaltia cardíaca (angina de pit o infart de miocardi), un ictus o una malaltia arterial de les extremitats inferiors.
Contaminats
La contaminació atmosfèrica intervé de manera decisiva com un factor de risc d’ictus. Els resultats d’un estudi iniciat a Manhattan el 1993 mostren una correlació entre la proximitat residencial a les vies amb més trànsit i el risc de patir-ne. L’estudi demostra els efectes perniciosos per a la salut del fet de residir al costat de les avingudes més transitades. A més, aquesta circumstància també incrementa el risc de patir altres tipus de malalties cardiovasculars.
Per fer aquesta recerca es van seguir 3.287 persones en el decurs de quinze anys. Durant aquest període, un 11% van tenir ictus isquèmics i un 11,2%, infart de miocardi. Els investigadors van trobar que aquelles persones que viuen amb una proximitat de fins a 100 metres d’alguns dels carrers més concorreguts pel que fa al trànsit rodat tenen una taxa d’ictus isquèmic superior al 42% respecte de les persones que viuen allunyades 400 metres d’aquestes vies.
Estudis en animals suggereixen que les partícules produïdes per la pol·lució entren en el sistema nerviós a través del sistema circulatori i contribueixen, directament o indirectament, als canvis inflamatoris i al dany microvascular. Al llarg del temps, aquest fet pot aplanar el camí per al desenvolupament d’ictus i de malalties cardiovasculars.