Cicle a la Filmoteca dedicat a Berlanga i Fernán Gómez
La Filmoteca dedica ara un Cicle conjunt a dues de les figures cabdals del cinema espanyol del segle XX, amb els seus retrats mordaços i esperpèntics de la societat: Luis García Berlanga i Fernando Fernán Gómez, dues figures imprescindibles del cinema espanyol del segle XX que haurien fet cent anys aquest 2021. Les seves carreres tenen alguns punts de contacte: Berlanga va debutar en la direcció (amb Juan Antonio Bardem) a Esa pareja feliz (1953), protagonitzada per un ja consagrat Fernán Gómez. Tots dos no van tornar a coincidir a la pantalla fins al 1987 amb Moros y cristianos, però les seves trajectòries han estat paral·leles. De fet, l’empremta berlanguiana, marcada per una mirada irònica i esperpèntica de la realitat a patir de l’herència neorealista, és ben palesa en alguns dels títols més emblemàtics de Fernán Gómez com a director, com La vida por delante (1958) o El extraño viaje (1964), realitzada a partir d’una idea de Berlanga.
La retrospectiva arrenca el dia 5 de desembre amb les veus dels dos cineastes en primera persona, a través de les entrevistes que els va fer Joaquín Soler Serrano (febrer i agost de 1980) al mític programa de Televisió Espanyola A fondo. Del director valencià no hi faltaran alguns dels films que en ple franquisme van burlar la censura, comèdies costumistes amb un rerefons amarg i de crítica social com ¡Bienvenido, Mr. Marshall! (1952), Plácido (1961) o El verdugo (1963), sovint amb la imprescindible complicitat del guionista Rafael Azcona. Amb Azcona també col·labora en projectes més personals i intimistes, com Tamaño natural (1973), i continua conreant la sàtira mordaç amb històries corals ja en el post-franquisme, com a La escopeta nacional (1978), La vaquilla (1983) o Moros y cristianos (1987).
A banda d’obres clau del Fernando Fernán Gómez autor, com El mundo sigue (1963), El extraño viaje (1964) o El viaje a ninguna parte (1986), el cicle inclou algunes mostres de la seva extensíssima filmografia com a actor, que l’ha convertit en un dels intèrprets més respectats, admirats i premiats del cinema espanyol: Vida en sombras (Llorenç Llobet Gràcia, 1948); Ana y los lobos (Carlos Saura, 1973); El espíritu de la colmena (Víctor Erice, 1973); El anacoreta (Juan Estelrich, 1976), Os de Plata al millor actor al Festival de Berlín; Feroz (Manuel Gutiérrez Aragón, 1983) i Belle Époque (Fernando Trueba, 1992).
El cicle rebrà una visita especial, la de David Trueba per presentar el retrat directe i sincer que va fer de Fernán Gómez a La silla de Fernando (16 desembre) i Esa pareja feliz (17 desembre), llavor del vincle entre els dos cineastes que ha propiciat aquesta retrospectiva conjunta. Les aportacions com actor, escriptor i director de Fernán Gómez són a bastament conegudes. Amb tot, només uns pocs privilegiats van poder gaudir de la seva genial eloqüència discursiva. A La silla de Fernando mostra el do fascinant del còmic per la paraula i per què ha estat definit com “l’últim gran conversador”. A Esa pareja feliz els somnis i les il·lusions d’un jove matrimoni assetjat per la modèstia econòmica semblen convertir-se en realitat per un dia, en guanyar un dels molts concursos radiofònics que tant van proliferar a l’Espanya dels anys cinquanta.