ALDARULLS
“ La desigualtat econòmica i la possibilitat de no poder sostenir la teva vida ni treballant... el que crea, a banda de molta pobresa i exclusió, és molta ràbia social”
TENSIÓ
“Els homes normalment han gaudit d’una posició econòmica més estable i ara senten amenaçats els seus privilegis”
Pastora Filigrana, advocada especialista en dret laboral i sindical i part del Sindicat Andalús de Treballadors i Treballadores (SAT), visita Barcelona per participar en un cicle de conferències que tenen per títol Vides precàries i que es fan al Palau Macaya de la Fundació La Caixa.
Creu que els discursos marcadament masclistes fan que sigui més necessària que mai la reivindicació del 8-M?
Sí, la reivindicació del 8-M és important però és que estem enmig d’una crisi econòmica i sanitària en què els nivells de precarietat laboral, pobresa i exclusió van en augment. I a les dones els toca la pitjor part d’aquesta crisi. El més urgent és la violència exercida sobre la dona, en què també hi ha l’econòmica. És més important que mai parlar d’aquests temes durant el 8-M. Ara mateix el discurs masclista de la ultradreta està intentant canalitzar la ràbia d’un grup de gent, en aquest cas dels homes. Normalment, han gaudit d’una posició econòmica més estable i ara senten amenaçats els seus privilegis davant l’augment de la conquesta de drets per part de les dones. Aquest masclisme recalcitrant de la ultradreta és una contraofensiva sobretot dels homes més afavorits per aquest sistema. També crec que aquest discurs masclista té a veure amb la necessitat que té el neoliberalisme ara mateix de fer fora del vaixell molta gent i de treure les cures del sistema públic per poder-les portar a les llars. Totes les retallades en escoles bressol, en centres de dia, en menjadors escolars, en lleis de dependència... Normalment, totes aquestes feines les fan les dones. Tot això fa tornar les cures a l’àmbit domèstic. Llavors hi ha un discurs que diu que es necessita la dona a casa, perquè ara l’economia necessita que la dona estigui a casa, fent cures.
I tot apunta que arribaran més retallades...
Sí, tot el que ja havia començat, pel que fa a retallades, anirà cada vegada pitjor. Totes aquestes retallades ja han passat i ara sembla que amb aquest rescat econòmic i financer d’Europa també s’aniran a retallar serveis públics. Si es retallen comportarà precarietat per a la dona, perquè les feines de cures estan molt feminitzades, i si es fan retallades en la llei de dependència o en un menjador escolar, les que principalment perden la feina són dones i això també les precaritza molt, perquè al final totes aquestes cures acaben recaient en l’àmbit domèstic. Una dona que hagi de cuidar d’una persona malalta o d’un menor tindrà unes condicions laborals pitjors en el mercat laboral. Les retallades en serveis públics comporten precarietat per a la dona.
Ha tingut algun conflicte pel fet de ser dona en la seva professió?
Afortunadament, no. També és veritat que soc autònoma i que treballo en una cooperativa de dones. El que sí que és cert és que és una feina, bé, com gairebé totes, que està molt masculinitzada i que és molt poc conciliadora amb la vida. Tinc l’experiència de moltes companyes a qui la conciliació ha suposat un esforç o que fins i tot els ha impedit realitzar-se en igualtat de condicions. En els sectors més precaritzats, hi ha una desigualtat encara més notable. En els serveis de neteja o en la indústria, com a advocada laboralista i experta en aquests temes de discriminació, és molt comú veure categories laborals més baixes entre homes i dones tot i fer una feina molt similar. Això és una realitat. La bretxa salarial existeix i està cada dia sobre la taula. El dret de vegades és una professió que va a favor de la gent poderosa i de la que ho té més fàcil. Ens hem de reapropiar del dret per defensar les causes de la gent que ho té més difícil.
Precisament, vostè ha estat una de les advocades que més ha visibilitzat la situació de les treballadores dels fruits vermells de l’horta de Huelva. Quina és actualment la seva situació?
Les feines de cures i les del camps són les que menys reconeixement han tingut històricament. De les més mal pagades i també de les més mal vistes. Des que existeixen, les han dut a terme les persones que tenen menys possibilitat d’escollir. A servir, sempre venien les dones del poble i ara venen de tot els llocs del món. Al camp, doncs, sempre hi ha treballat la gent més pobra, en condicions de semiesclavitud. Avui en dia, la situació continua sent la mateixa i en un món patriarcal com aquest en què vivim, les dones són les que tenen menys possibilitats d’escollir i, entre elles, les dones més pobres, que són les dones migrants que venen del sud global o de la perifèria. Segueixen sent les que tenen menys possibilitats de triar. El fet que els majors abusos en els cultius de fruits vermells es continuïn produint sobre dones, jornaleres i marroquines, és un exemple del que passa al món sencer. Aquest any tornaran a venir; es tracta d’un contingent de 14.000 dones que es contracten al Marroc, treballen durant els mesos que dura la recol·lecció de la maduixa i les tornen al seu país quan acaben. L’any passat en van venir la meitat a causa del tancament de fronteres i faltaven mans. Tant de discurs que hi ha contra la migració i faltaven mans! Hi va haver un problema en l’agricultura d’aquest país, que és un dels sectors més importants. Les escullen pel fet de ser dones i ser mares. Han de ser mares.
Han de ser mares? Qui ho demana?
És una de les condicions que acorden el govern d’Espanya i el del Marroc. És un dels requisits que estableix la patronal, dones amb família a càrrec, ja que amb aquesta condició s’asseguren que tornaran al seu país quan acabi la campanya. Hi ha moltes veus que diuen que això és anticonstitucional i obertament discriminatori, però tot i això la selecció al Marroc continua sent així. Un altre dels exemples és que es trien les dones amb els perfils més vulnerables, perquè com que treballar al camp és una feina tan dura, tan mal remunerada, es vol que generin com menys conflictes millor. Escullen persones que ho necessiten molt i per a les quals el sou que tenen a Espanya triplica el del Marroc. Se suporten situacions de molta precarietat, fins i tot d’abús. La patronal ho sap i el govern ho sap, però segueixen escollint perfils molts vulnerables.
Quina és la vostra feina?
Des de la cooperativa de la qual formo part volem que es posi llum sobre tot això, que se’ns permeti entrar a les finques i que es col·labori perquè es coneguin els abusos que cada any relaten les jornaleres.
I volen denunciar?
És molt difícil. Alguna vegada ho hem aconseguit... L’any 2018, el moviment feminista va emparar molt les denúncies d’abusos sexuals; van sortir a la llum casos i hi va haver molta mobilització gràcies a dones que es van aventurar a denunciar. Ara mateix, hi ha un cas obert per assetjament sexual. Aconseguim la punta de l’iceberg. Inspecció de Treball també ha activat molt aquest tema, perquè almenys si les dones no volen denunciar, que els inspectors hi vagin i ho comprovin. Només que hi hagués llum, un telèfon d’atenció a aquestes dones que les atengués en el seu idioma... Fins ara no s’han activat els protocols.
Com interpreta els aldarulls dels darrers dies?
Són la punta de l’iceberg del que ha d’arribar, lamentablement, si no hi posem remei. La desigualtat econòmica i la possibilitat de no poder sostenir la teva vida ni encara que sigui treballant... El que crea, a banda de molta pobresa i exclusió, és molta ràbia social, i espero que puguem frenar aquesta injustícia econòmica i que es pugui fer una redistribució de la riquesa i que ningú quedi al marge d’una vida digna.