Entrevista

JOAN SAFONT I PLUMED

EDITOR DEL LLIBRE DE JORDI PUJOL ‘DES DELS TURONS A L’ALTRA BANDA DEL RIU’

“El llibre és un mirall en el qual reconèixer Pujol”

Ha estat l’editor i l’autor del pròleg de la reedició del primer llibre de Jordi Pujol, escrit des de la presó de Saragossa entre el 1961 i el 1962

Des dels turons a l’altra banda del riu Editorial: Comanegra Pàgines: 416 Preu: 20,90
JUSTIFICAR LA REEDICIÓ
“Que es reediti ara fa que compleixi la mateixa funció de mirall, però en una situació radicalment diferent”
ELS FONAMENTS DE PUJOL
“Al llibre es poden descobrir els fonaments morals i generacionals de Jordi Pujol, però la política moltes vegades obliga a transigir i a adaptar-se”
En la primera presentació del llibre, que es va fer el 28 de novembre del 1978, Jordi Pujol va dedicar el seu parlament a explicar per què havia decidit publicar-lo. La mateixa pregunta es podria fer avui. Per què heu decidit reeditar aquest llibre?
Aquesta és una de les primeres preocupacions que vaig tenir quan me’l van encarregar. Aquest és un llibre que es va escriure l’any 1961-1962, però que no es va publicar fins al 1978, quan ell ja estava en plena activitat política: era diputat al Congrés, estava implicat en l’elaboració de l’Estatut i la Constitució. De fet, es va presentar pocs dies abans del referèndum de la Constitució. Ja no era el jove que va escriure el llibre i l’obra es va convertir en un mirall en què el polític intentava descobrir si s’hi reconeixia. Que es reediti ara fa que compleixi la mateixa funció de mirall, però en una situació radicalment diferent: Pujol està en el darrer tram de la seva vida, hi ha hagut els esdeveniments de sobres coneguts... En el fons s’està preguntant si ha estat fidel al jove que va escriure aquell llibre. I no exclusivament per la qüestió de la famosa deixa, sinó perquè aquell jove que escriu Des dels turons a l’altra banda del riu és una persona profundament idealista, molt dura amb les generacions anteriors i amb la seva pròpia societat.
Ara ho comentava. La reedició d’aquest llibre apareix en un moment en què la situació i la imatge de Jordi Pujol té molt poc a veure amb la de l’any 1978. En quina mesura creu que aquesta circumstància pot condicionar la lectura que se’n faci?
Això s’escapa de la meva previsió del pròleg. La meva vocació és fer entendre un llenguatge que no és fàcil. Jo crec que s’ha d’intentar entendre la imatge del personatge en general, i aquest llibre hi pot ajudar. Ens equivocaríem si ens quedéssim amb el Jordi Pujol del 1961, però també seria un error quedar-se amb el del 2014. S’ha de valorar Pujol en la seva globalitat, inclosa la seva etapa com a governant. Després es publicarà Construir Catalunya, en què defineix el seu model de país, però aquest que presentem és el seu primer llibre, el que ens descobreix els orígens i els fonaments intel·lectuals del personatge.
No és un llibre de memòries, ni tampoc un compendi de doctrina. Què és exactament?
És un manifest generacional, però que en el moment en què es publica no pot tenir aquest efecte perquè ell ja té 48 anys i no els 30 que tenia quan el va escriure. Per tant, acaba convertint-se en el pot de les essències, la carta de presentació d’un polític que comença la carrera, que comença a pactar, a fer marrades, com diu ell..., però que es vol descobrir en els seus orígens. No és La nacionalitat catalana, de Prat de la Riba, ni els assajos Les dictadures, de Francesc Cambó. Segurament en altres latituds i en altres tradicions tenen polítics que han escrit molt. Aquí hi ha poca tradició de política pròpia i pocs polítics que tinguin obra en aquest sentit. Ni Macià, ni Companys, ni Irla, ni Tarradellas ens han deixat pensament polític propi. I després hi ha una altra cosa. En el moment d’escriure’l, res fa suposar que aquella persona acabarà convertint-se en el polític que finalment va ser.
De tota manera, al llibre hi trobem elements del pensament de Jordi Pujol...
Al llibre es veuen sobretot les lectures i els mestratges de Pujol. És un llibre molt influït per un determinat judici sobre la República i la Guerra Civil, en la línia de Raimon Galí, que posa molt en valor el voluntarisme, la disciplina i el l’esperit de servei. També és un Pujol amarat de religiositat, que judica molt durament les generacions anteriors i crida a l’acció a les més joves. També crítica les actituds de la burgesia i alguns trets dels catalans que no expressen el compromís i el sacrifici. És una doctrina més intel·lectual que política, farcida de metàfores. Curiosament, tot i que és un llibre escrit a la presó, no parla de les penúries que està passant i ni tan sols hi ha referències directes a Franco o al franquisme. El segon llibre, Construir Catalunya, sí que és un llibre en què hi ha més doctrina política.
El llibre incorpora material nou respecte a l’edició del 1978. Què és exactament?
Quan em van encarregar fer-ne l’edició, a banda d’explicar què era aquest llibre i en quines condicions s’havia escrit, també vaig intentar comprovar si hi havia més material. I vaig tenir la sort que l’any 1962-1963 Pujol envia còpia mecanografiada d’aquests textos a Josep Benet, que era un dels que havia tirat endavant la campanya Pujol Catalunya. Allà he pogut trobar en alguns casos la versió completa, amb fragments perduts o no inclosos en la versió del 1978 i que ara publiquem a l’apèndix. I després hi ha un text completament inèdit que directament no es va incloure.
Al llibre apareix el fragment d’una carta al senyor X en què reflexiona sobre “l’acusació que se m’ha fet de simpatitzar amb el feixisme”. D’on venia aquesta acusació?
Això és una influència del mestratge de Raimon Galí i Joan Sales, que són aquests excombatents que havien fet la guerra i havien anat a l’exili i havien apostat per la recuperació de l’esperit militar i la formació d’una divisió de catalans que lluitessin al costat dels aliats contra les potències de l’Eix. A partir d’aquí se’ls acusava de militaristes i també de feixistes per la defensa que feien de l’honor, la jerarquia i la disciplina com a valors. Pujol, com a deixeble d’ells, també era acusat de feixisme. En el text que dius s’explica per què havia triomfat el feixisme entre la joventut.
El llibre l’escriu (el mateix Pujol ho reconeix al pròleg) quan una part del que seria la seva acció pública estava per definir. En quina mesura és, doncs, una peça essencial per entendre el Pujol que vindrà?
El van marcar. Per això dic que són els seus fonaments morals i generacionals. Però la política moltes vegades obliga a transigir, a canviar i a adaptar-se. I, per tant, no hi ha una aplicació estricta del model dels autors que el van marcar com ara Nikos Kazantzakis o Antoine Saint-Exupery, especialment del seu llibre Pilot de guerra, publicat el 1942. Hi ha idees o el seu llenguatge, metafòric i ple de paràboles, que marquen Jordi Pujol.
Al pròleg defineix Dels turons a l’altra banda del riu com “un dels llibres més fascinants sorgits de la ploma d’un polític català al segle XX”...
Com deia, tenim una bibliografia i una història política curta. Però, a més, és un llibre estrany, i això fa qjue encara sigui més interessant. Si hi afegim que Jordi Pujol és el polític més important del segle XX, és clar que és un llibre fascinant.

TANCAR EL CERCLE

Joan Safont i Plumed (Mataró, 26 de gener del 1984) és periodista, guionista i escriptor. És un bon coneixedor de l’obra i l’acció de Jordi Pujol, inclòs l’episodi de la presó. Reconeix que la relectura de Des dels turons a l’altra banda del riu li ha permès entendre “la importància del llibre i la seva formació intel·lectual”. Sobre l’actitud de Jordi Pujol a l’hora de plantejar-li la reedició d’aquest llibre, destaca que hi té “una relació ambivalent”: “Ell creu que és el més important de la seva vida, però durant anys s’ha negat a reeditar-lo. Finalment, però, ha vençut les reticències, segurament per tancar el cercle, per relligar l’esperança que apareixia al llibre entrevista de Vicenç Villatoro, Entre el dolor i l’esperança, i aquest.”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor