Els viatges reials a Catalunya han anat acompanyats de polèmica des de temps immemorials. A principis del 1900, en temps de la reina Maria Cristina, el diari La Veu de Catalunya es va atrevir a desaconsellar una visita de la reina consort amb l’argument que “els aires de Barcelona no eren saludables”. El problema, com ens podem imaginar, no eren els nivells de CO2, sinó “les falses promeses no complertes i els greuges no satisfets” per part del govern espanyol envers Catalunya.

La referència no va agradar gens a la premsa de la capital. Alguns dies després, el diari El Imparcial, va recollir les declaracions del president del Consell de Ministres, el conservador Francisco Silvela, en què qualificava el nacionalisme com “una malaltia nerviosa”. El “diari liberal” recordava les suposades ofenses del catalanisme, com ara que podien cridar impunement “Catalunya lliure, imitant el crit que a Cuba va precedir el moviment de Baire” o que podien “escriure des dels seus diaris les majors insolències contra el govern central i contra Espanya”. I finalment, etzibava: “Respondre l’anunci d’un viatge de S.M. la Reina amb frases en què es perd del tot la cortesia, revela més que una neurosi, més que una malaltia nerviosa i literària; acredita de manera molt clara que els separatistes han aconseguit els seus objectius, que ja no són espanyols”.