Més enllà de l’origen francès de la paraula, cosa que gairebé tots els que l’han estudiat hi estan d’acord, originalment el mot s’emprava per definir els catalans que donaven suport a Felip V i els Borbons durant la guerra de Successió espanyola. O sigui, als que ja els anava bé la liquidació de les institucions catalanes i la destrucció total de Barcelona el 1714. Un botifler no és necessàriament un traïdor, sinó algú que té uns escrúpols diferents als dels seus compatriotes i que se serveix sobretot a ell mateix.