Articles

NÚRIA CARRERAS FONT

PRESIDENTA ASF

“L’exili admet noves lectures”

Treballa com a arxivera al Departament de Justícia de la Generalitat i presideix l’associació Arxivers sense Fronteres (AsF). Des d’allà, impulsen des del 2006 el projecte Casals Catalans.

Com va començar?
Un dels casals ens va fer una crida: tenien molta documentació acumulada i volien saber què fer-ne. Llavors la junta d’aleshores es va adonar de la importància que tenia aquell material i el de resta de casals i entitats a l’exterior. L’any 2006 s’hi posen a treballar, fa fan una visita de prospecció i estableixen lligams amb gent d’allà que volgués participar en el projecte. Els primers van ser els de Mèxic i Cuba.
Quina importància tenen aquests documents?
De seguida es troben amb material molt interessant. A Cuba, per exemple, tota la documentació del centre de socors i de beneficència als naturals catalans. Això provenia d’abans de la Guerra Civil. No tota la migració a Cuba van ser indians que van fer diners. Hi va haver una emigració catalana a finals del segle XIX i principis del XX que també ho va passar molt malament, i la comunitat catalana a Cuba tenia una entitat de solidaritat que ajudava amb la manutenció, l’habitatge o, fins i tot, el passatge de tornada per qui s’havia quedat sense res a l’illa i no podia ni tornar. Són documents que ens permeten fer noves lectures i investigacions sobre aquest fenomen. També són molt interessants els documents relacionats amb l’exili cap a Amèrica de l’any 1938 i 1939. Aquests centres a l’estranger enviaven ajuts als nous exiliats. Hi ha cartes de Lluís Companys i de Pau Casals demanant ajut urgent als casals americans per als catalans dels camps de confiament del sud de França.
Ara tenim polítics exiliats.
Tot i que la situació és diferent perquè el del 39 va ser un exili massiu provocat per una guerra, hi ha elements semblants. Quan vam començar a recopilar documents dels casals exteriors, ni ens pensàvem que podria passar una cosa com aquesta, i ara hi torna a haver gent que recull donatius per a catalans que s’han vist forçats a exiliar-se.
Quin serà el futur d’aquests arxius?
La documentació digitalitzada la cedim a l’Arxiu Nacional de Catalunya i ells són els que l’aniran posant en línia. Alguns dels que ja hem enviat encara no ho estan per motius tècnics, ja que és un procés complex. De moment, però, ja donen fruits. Un dia ens va contactar una noia de Girona que volia saber si al casal de Buenos Aires hi havia documentació de jocs florals, ja que estava fent la tesi sobre aquest tema. Gràcies a l’inventari que vam fer, vam comprovar que sí. Ara ella és a Buenos Aires, investigant. I a Lloret han descobert que hi va haver una comunitat molt gran a Cuba, i han fet un estudi molt interessant.
La documentació recollida servirà per fer una nova lectura del paper dels casals i de l’exili català?
Ara tenim molta documentació, però falta explotar-la. Ja no és feina nostra, dels arxivers, sinó dels investigadors. Hem de deixar els arxius digitalitzats i qui hi estigui interessat, que faci algun buidatge i els treballi.
Com és que un projecte així el fa una entitat civil i no directament un govern?
Nosaltres l’hem liderat, però la Subdirecció General d’Arxius i Museus de la Generalitat sempre hi ha tingut molt d’interès i ens ha ajudat. En projectes d’aquest tipus, els organismes oficials, com la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, el que fan és ajudar que es puguin dur a terme. Cada entitat és entesa en allò a què es dedica, hi posa les ganes i el coneixement a fons, mentre que l’administració el que pot fer és apostar pels projectes i ajudar perquè es puguin realitzar.

HISTÒRIA

“Hem anat recollint molta informació i ara és l’hora dels investigadors”

TESTIMONIS

“Hi va haver refugiats polítics, però també exili econòmic”

Vint anys d’Arxivers sense Fronteres

Un grup d’arxivers voluntaris va crear l’any 1989 a Barcelona l’associació Arxivers sense Fronteres. Entre els objectius, promouen accions de solidaritat i de cooperació en l’àmbit dels arxius en països en vies de desenvolupament i afectats per conflictes bèl·lics i catàstrofes naturals. Una dels projectes que estan duent a terme actualment és l’elaboració de l’arxiu nacional del poble sahrauí, recopilant tota la informació i la memòria documental dels campaments de refugiats.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes

No sóc subscriptor

Tarifa digital de El Punt Avui

Per
només
48€

l'any

Ja sóc subscriptor

Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.

Activa la subscripció