Durant els primers anys de la postguerra, les cròniques periodístiques que es feien ressò de les tendències dels lectors durant la diada destacaven l’opció pels llibres de butxaca i els clàssics. I, molt sovint, també d’alguns treballs en què els historiadors oficials repassaven de dalt a baix el període de la República. En l’edició del 1942, per exemple, van aparèixer al mateix temps un volum de la Historia de la cruzada española de Joaquín Arrarás, l’historiador oficial del franquisme, i un llibre de Manuel Roldán, en aquest cas centrat a resseguir els “dos anys i mig de destrucció de vides i riqueses”.