Una dècada apostant per l’art
La Col·lecció Bassat celebra deu anys d’exposicions a Mataró ocupant l’esplèndida Nau Gaudí sense oblidar, però, el vell somni de convertir-se en un museu referent de l’art contemporani a Catalunya
ESCENARI IDEAL
“No podia somiar un espai millor per presentar la nostra col·lecció, reunida durant cinquanta anys de passió pel món de l’art”BALANÇ SATISFACTORI
“La Nau i la Col·lecció han complert els objectius que s’havien fixat fa deu anys i han contribuït a divulgar l’art i la cultura del país”Deu anys i sembla com si fos ahir que la notícia omplia els titulars dels mitjans de comunicació. Mataró, sempre esquerp en grans inversions culturals, rebia amb els braços oberts la proposta del publicista i col·leccionista d’art Lluís Bassat de ser la seu i l’aparador de la seva àmplia i reconeguda col·lecció d’art contemporani, que buscava un espai on lluir-se des de feia anys. De fet, segons ha recordat en més d’una ocasió ell mateix, arribar a Mataró va ser una casualitat, perquè les primeres negociacions apuntaven cap a un municipi molt més petit: Sant Andreu de Llavaneres. L’entusiasme del govern local un cop les eleccions municipals van fer canviar d’alcalde, es va acabar desfent. Va ser llavors quan des de la capital del Maresme, el batlle, Joan Antoni Baron, li va fer arribar una proposta que va engrescar l’empresari. En espera de poder adequar una antiga fàbrica farinera de la ciutat com a seu definitiva del museu, la Col·lecció Bassat es podia començar a mostrar al públic des d’un espai patrimonial únic: la Nau Gaudí . Aquest emblemàtic edifici restaurat de 600 m² és el primer exponent industrial del jove arquitecte Antoni Gaudí, l’anomenat punt zero del seu llegat patrimonial. De fet, el públic que durant aquests deu anys ha visitat alguna de les exposicions de la Col·lecció Bassat ha reconegut que l’embolcall de les peces que s’hi mostren és un reclam excel·lent. Gaudí va començar a treballar en el projecte l’any 1878, responent a l’encàrrec de la cooperativa La Obrera Mataronense i, finalment, del projecte inicial només en va acabar signant la nau de blanqueig i els lavabos. Menció especial mereixen els tretze arcs parabòlics creats per petits trams de fusta muntats per perns que permeten disposar d’un espai diàfan i ampli sense recórrer a columnes o pilars.
L’any 2010, l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Carme i Lluís Bassat van signar el conveni de col·laboració, i tres anys després, aprofitant l’efemèride del 130è aniversari de la Nau Gaudí, es va signar la Declaració de Mataró, el primer manifest en defensa de la conservació i la difusió del llegat gaudinià, que es compromet en el seu redactat “a treballar conjuntament en la preservació i la promoció d’aquest valuós patrimoni artístic i arquitectònic”.
L’encert de la decisió de Mataró d’oferir-se com a seu de la Col·lecció Bassat es demostra amb les dades acumulades durant aquesta dècada. Des del novembre del 2010, prop de 100.000 persones han visitat la Nau Gaudí i alguna de les més de quaranta exposicions organitzades d’un fons que compta en la seva totalitat amb 3.000 obres d’art. Tot i això, la promoció de la col·lecció ha anat molt més enllà de la capital del Maresme, perquè, tal com recorda Lluís Bassat: “Hem d’aprofitar totes les oportunitats per donar a conèixer el gran valor de l’art contemporani català arreu del món.” Així, les peces del fons artístic s’han pogut veure també en catorze ciutats, a Europa i fins i tot als Estats Units. En total, s’han exposat 1.969 obres d’art de 159 artistes, entre els quals destaquen alguns de renom internacional com Picasso, Chillida, Léger, Appel, Christo, Calder i Henry Moore, entre molts d’altres.
Amb una temporalitat semestral, en aquest període s’han inaugurat cinc exposicions més ordenades per dècades, excepte la dels anys setanta, que es va haver de dividir en dues mostres, atès que el gruix de la col·lecció Bassat es basa en aquest període. Actualment, hi ha en exposició Col·lecció Bassat 1990-1999 (I), la primera mostra dedicada als anys noranta del segle passat, que aborda la tercera dècada de l’activitat com a col·leccionista de Lluís Bassat iniciada en els anys setanta, i que avui continua. Són, doncs, gairebé cinquanta anys seguits adquirint obres d’art contemporani, en particular, d’artistes de Catalunya. Aquesta mostra, segons destaca el mateix col·leccionista, és la més personal de les que s’han exposat fins ara per una doble raó. D’una banda, perquè la majoria de peces han estat penjades al domicili de la família i, de l’altra, perquè amb molts dels artistes Bassat ha tingut una relació personal, i fins i tot d’amistat.
Es tracta de setanta-vuit obres de quinze artistes, entre les quals destaquen vint quadres de l’Albert Ràfols- Casamada –l’artista amb més obra en la Col·lecció Bassat–, catorze de Daniel Argimon, deu de Jaume Genovart i set de Fernando Bellver. La resta pertanyen a Josep Maria Codina, Rosa Codina-Esteve, Miguel Condé, Montserrat Gudiol, Víctor Mira, Perecoll, Josep Pla-Narbona, Agustí Puig, Isabel Salades, Josep Serra, i Miguel Zapata. “La Nau i la Col·lecció han complert els objectius que s’havien fixat fa deu anys, ja que han contribuït conjuntament a divulgar l’art i la cultura del país i a situar, des de Mataró, la Col·lecció Bassat i la Nau Gaudí en els circuits nacionals i internacionals”, assegura Núria Poch.