Una dualitat benvinguda

És d’agrair que entre l’allau d’àlbums benin­ten­ci­o­nats, però de vega­des d’una cor­recció política fleuma i ensu­crada, arri­bin pro­pos­tes que ofe­rei­xen ele­ments per a la reflexió lliure i no per a un cert adoc­tri­na­ment moral. Aquest és el cas de Petit, el mons­tre, un diver­tit conte filosòfic sense mora­lis­mes, en què tot­hom pot reconèixer dub­tes íntims i dile­mes con­tra­dic­to­ris. Perquè tot­hom té, i és bo que així sigui, una dua­li­tat, un bo i un dolent, un yin i un yang.

En Petit és un nen que fa coses bones i coses dolen­tes, sovint, sense voler. Es pensa que és una mena de nen bo-dolent, tot alhora. Però a en Petit li sem­bla que tot ple­gat és molt estrany, i a la seva mare, també. Per això vol­dria tenir un manual d’ins­truc­ci­ons que l’ajudés a ori­en­tar-se, a com­por­tar-se.

Isol, nom artístic de Mari­sol Misenta, va néixer a l’Argen­tina el 1972. És una dibui­xant molt reco­ne­guda, autora de lli­bres il·lus­trats i, també, can­tant de l’escena under­ground de Bue­nos Aires. Ha rebut nom­bro­sos reco­nei­xe­ments, el més impor­tant dels quals és el premi Astrid Lind­gren del 2013 per tota la seva obra. És la pri­mera autora en llen­gua cas­te­llana que ha rebut el que es con­si­dera el Nobel de la lite­ra­tura infan­til.

Petit, el mons­tre ha arri­bat a les pan­ta­lles de tele­visió gràcies a una sèrie, en què el pro­ta­go­nista, jun­ta­ment amb els seus amics Laura, Roman i Gre­go­rio, viu dife­rents experiències que l’aju­da­ran a des­co­brir coses impor­tants dels adults i a refle­xi­o­nar sobre el món, tot expli­cat amb un estil molt expres­siu, a còpia de taques de colors i amb un traç tre­molós de lla­pis. I amb humor.