Turisme de memòria

Hi ha llocs i paisatges que tenen una càrrega històrica i emocional tan forta que difícilment podem deslligar el seu valor merament paisatgístic d’allò que ens desperten en la memòria. És el cas, entre molts d’altres, del Poble Vell de Corbera d’Ebre, destruït durant la batalla de l’Ebre, el 1938. Les ruïnes del poble que va ser víctima de la barbàrie i que avui malden per mantenir-se dempeus com a símbol de la pau reben cada any milers de visitants. És el que es coneix com a turisme de memòria: un tipus de turisme que surt de la comoditat de l’oci, passa per referents històrics i pren un sentit pedagògic, ideològic o social. Bé ho sap la directora del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (Comebe), Cinta Farnós, que ocupa el càrrec des del febrer. El Comebe –creat fa vint-i-dos anys, quan encara no existia la llei de memòria democràtica– és un ens que treballa per recuperar la història i la memòria de la batalla de l’Ebre i per posar en valor els vestigis i el patrimoni memorial que hi estan vinculats. En un territori com la Terra Alta i les comarques veïnes, que van patir els efectes més devastadors de la batalla, els testimonis d’aquells fets encara són ben visibles. Només cal veure que el conjunt patrimonial que gestiona el Comebe està format per cinc centres d’interpretació, dos memorials i vint-i-quatre espais històrics on es va desenvolupar la batalla, entre els quals el mateix Poble Vell. L’any passat els centres van rebre unes 9.500 visites, que s’han de sumar als visitants als espais a l’aire lliure, més difícils de comptabilitzar.

En aquests primers mesos a la direcció, Farnós s’ha trobat uns espais que ja havien recuperat el nombre de visites previ a la pandèmia. I vol fer un gir: “Fins ara, la manera de dinamitzar les visites estava molt centralitzada en els grans, que són el Poble Vell de Corbera i les Camposines. Són els espais més emblemàtics i, òbviament, els més visitats”, però per a la directora, el Comebe “hauria de tenir un paper de dinamització socioeconòmica dels altres pobles”: “Estem en unes comarques, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, que tenen problemes de despoblament i que, en l’aspecte socioeconòmic, les alternatives futures i laborals són limitades. Jo crec sincerament que el turisme de memòria pot potenciar molt la comarca, i ajudar a parar aquestes dinàmiques de regressió que poden ser negatives.” Per això, una de les accions que ha emprès és potenciar les visites més enllà de Corbera d’Ebre: “Hem començat a dissenyar i potenciar les rutes i anem incorporant altres espais on no acostumàvem a fer visites guiades.” Els quatre municipis amb centres d’interpretació propis són els de Batea, la Fatarella, el Pinell de Brai i Vilalba dels Arcs (aquest actualment tancat per obres), “però després també hi ha Ascó, Bot, Caseres..., diferents espais escampats per altres poblacions que no tenen centre d’interpretació però que sí que tenen espais emblemàtics”. Per exemple, al Fort de Milet, a Caseres (un complex defensiu amb un refugi antiaeri, galeries per acollir peces d’artilleria, trinxeres i un dipòsit d’aigua), s’hi va dur a terme una actuació de recuperació entre els anys 2021 i 2022: “És un espai relacionat amb el trencament del Front d’Aragó l’abril del 1938; un lloc molt valorat per a les visites escolars perquè té molta potencialitat”, segons la directora, que vol “dinamitzar aquests espais que ara es gestionen d’una manera molt deslligada i solta”: “Tenim un mapa amb els vint-i-quatre espais, però no unes propostes de visites relacionades. Volem mirar de fer-ho també per al visitant que va per lliure, no només per als guiatges. Establir aquesta estructura d’espais, que tinguin relació entre si, territorial i per fets històrics.” Un altre exemple: la ruta que explica el pas del riu Ebre per part de l’exèrcit republicà i la retirada abastaria tota la zona de Flix i Ascó: “Caldria dinamitzar aquests espais d’una manera diferenciada i única.”

Una altra prioritat de la directora és el projecte pedagògic del Comebe: “Tenim moltes visites escolars. Una de les coses que més em va motivar quan vaig entrar va ser continuar el projecte i remuntar-lo.” Just quan va entrar a la direcció, al centre d’interpretació 115 Dies s’hi podia veure l’exposició On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya. En paral·lel, van muntar activitats per a les escoles, “per atraure la seva atenció”, i van oferir una proposta educativa, en què oferien el visionat del documental La llibreta del Dr. Gras, que narra la història del Mas de Santa Magdalena, a Móra d’Ebre, la fossa comuna de la Guerra Civil més gran que s’ha obert mai a Catalunya (entre el 2020 i el 2021 es van recuperar les restes de 177 excombatents de la batalla de l’Ebre).

Per a aquesta tardor s’està programat una nova exposició, al centre 115 Dies de Corbera d’Ebre, sobre el paper de les dones durant la Guerra Civil. Comissariada per la historiadora Mary Nash, s’obrirà al novembre i, posteriorment, voltarà pels municipis del Comebe i per altres que hi estiguin interessats. “Estem treballant en el projecte pedagògic al voltant de l’exposició, i volem que no només sigui temporal per acompanyar l’exposició, sinó que es quedi com un recurs per a les escoles.” De fet, Farnós destaca que es van fent passos “per anar incorporant la transversalitat de gènere a les col·leccions dels museus: a Batea [al centre d’interpretació Hospitals de Sang], ja s’hi parla, de les auxiliars sanitàries, i al 115 es va remodelar un espai per incorporar la visió del paper de la dona”.

Potenciar el turisme de memòria a l’aire lliure és una altra de les línies obertes. Espais històrics com les trinxeres de la Punta del Duc de la Pobla de Massaluca, el Coll del Moro de Gandesa o les Cases Caigudes del Pinell de Brai esdevenen iniciatives pioneres de turisme de memòria al país. Farnós vol treure la memòria dels museus: “Per a un públic adult, els museus estan molt bé, però després hi ha un públic familiar i un públic jove que busca altres maneres de visitar i d’aprendre. I això ho intentem fer amb el projecte pedagògic a les escoles, de traspassar el museu i portar-lo a l’escola, però també a l’aire lliure, per tenir accés a un públic que és més actiu.” En aquest àmbit, el Comebe ha fixat dues rutes senyalitzades, tot i que no s’estan promocionant tal com s’hauria de fer i per això les volen potenciar. Aquestes rutes són la Vall Closa, al Pinell de Brai, i la ruta de la Pau, un trajecte d’uns 80 quilòmetres que enllaça diversos pobles de les Terres de l’Ebre amb espais relacionats amb el conflicte bèl·lic. “Volem dissenyar noves rutes d’orientació; és una manera de potenciar la visita a l’aire lliure i als espais de la batalla de l’Ebre”, diu Farnós, que avança que el projecte l’iniciarà l’any vinent.

L’aposta pel turisme de memòria, però, topa amb un problema: “Molts d’aquests pobles encara no estan preparats per rebre turisme, i tenen poca restauració, poc allotjament..., però és un camí que s’ha de fer en paral·lel.” Per a Farnós, “un dels objectius és revertir a la societat i al territori i potenciar aquests espais com una sortida socioeconòmica viable per a aquests municipis i, a més, amb uns valors lligats a un turisme sostenible, de qualitat”. Per a ella, el focus s’ha de posar en les escoles: “A aquestes generacions ja els queda lluny fins i tot la Transició, que òbviament ni l’han viscuda ni la senten seva. A la Terra Alta, la Guerra Civil és un fet que encara està molt a la pell i de manera molt diària. En els projectes pedagògics es nota la diferència entre els alumnes de la Terra Alta i els de la resta del país, de com viuen els records de la Guerra Civil, perquè pel que fa al paisatge i en l’aspecte social encara la tenen allà cada dia: les restes, les ruïnes, els espais de la batalla... Permanentment és allà, tot i el silenci que encara plana”, sentencia.