Opinió

Dret i sensibilitat

Com en tot poder dolent, el factor temps és essencial. Aparentment, la intriga la guanya qui guanya el factor temps

Deia Jung que la seguretat, la certesa i la pau normalment no condueixen a descobriments. També reclamava que s’havia de posar en valor aquella amagada qualitat de persones i coses.

Hi ha encreuaments de camins on, enmig de la més gran de les tempestes, es produeixen importants revelacions. Els espais de poder són els més propicis a fer evident aquestes dinàmiques fosques, i és quan una s’hi apropa quan s’esdevé més clarament aquesta capacitat de malignitat condensada, aquesta teranyina maquiavèl·lica que sembla que et porta al fons de la terra. I és en aquest punt quan l’observança de les persones i dels seus gestos es converteix en font de coneixement.

La resolució de la JEC ha estat un clar exemple d’aquesta expressió del pitjor poder. Amb un termini d’hores, després de les eleccions, i sense donar temps per garantir el dret de defensa ni la recerca de solucions, es talla el coll a tres possibles candidats a les eleccions europees i es produeix un efecte devastador sobre la seva força electoral. El vot particular dels ponents de la Junta Electoral Central que van discrepar de la prohibició de la candidatura del president Puigdemont i dels exconsellers Comín i Ponsatí, però, constitueix la llum que fa més evident la foscor de la resolució i de la nocturnitat formal amb què s’ha gestionat. Els discrepants segurament sense voler-ho, quan han argumentat en contra de la prohibició, han posat en qüestió l’agenda juridicopolítica del “tot s’hi val” contra l’independentisme democràtic, i amb això, han qüestionat la doble moral del Tribunal Suprem, que permet exercir la campanya electoral des de la presó a uns candidats i els manté en presó provisional impedint el seu legítim exercici de representants al Congrés dels Diputats.

La rellevància d’aquesta discrepància jurídica va molt més enllà de la posició en dret. Es tracta de sensibilitat democràtica. Resulta que els tres possibles candidats han estat sempre a disposició de la justícia europea, i resulta que, les justícies alemanya, belga i escocesa han optat per la seva llibertat de moviments i la seva consideració de ciutadans europeus de ple dret. És paradoxal que la JEC hagi obviat que la seva resolució, ferida de credibilitat jurídica pels seus vots particulars, afecti la dimensió europea. Ells mateixos estan contribuint a posar en relleu davant d’Europa i del món que no es creuen l’espai únic europeu ni la justícia comuna.

Ara bé, com en tot poder dolent, el factor temps és essencial. Aparentment, la intriga la guanya qui guanya el factor temps. Reduir terminis jurídics, sigui pel que sigui, redueix la llibertat i la capacitat d’acció. Allargar procediments inexistents, però que afecten l’honor, també és una manera d’exercir poder fosc i destructiu. L’arxivament de la causa contra el magistrat Vidal i contra l’exvicepresident del Tribunal Constitucional Carles Viver i Pi-Sunyer després de llargs mesos de tramitació, n’és un altre exemple. O la creació d’una nova macroimputació de trenta persones que creien que no tenien cap risc penal i que de manera sobrevinguda són investigats. I el que posa el calendari, entra en la dinàmica de la immoralitat jurídica. S’intenta afeblir els afectats, no per la via jurídica, sinó per la via de l’absoluta carència de sensibilitat formal. No hi ha dret sense sensibilitat, i tot procediment, sigui el que sigui, que es porta amb dinàmiques temporals i de fons restrictives és un procés nul de ple sentit. Estem vivint moments en què cal reivindicar la sensibilitat, el factor humà, aplicat al dret. A l’altre extrem del compromís i d’una nova forma de poder, el que ofereix la vulnerabilitat, es produeixen gestos de sensibilitat. Segurament aquesta ha estat la voluntat de l’advocat Gonzalo Boye, que de manera provisional supleix el president en la llista. He conegut advocats que avancen fiances de clients que saben innocents, que poden acollir menors provisionalment fins a trobar-los una institució, o que posen el seu domicili perquè el pres immigrant i sol pugui gaudir de permís penitenciari. O el cas d’aquella advocada que va tenir una clienta maltractada a casa seva sis mesos fins que va poder ressuscitar de la quasi mort on l’havia portada el seu marit. Són històries reals motiu d’esperança. Resistir, implica creure que guanya la humanitat.

Sovint, consultar els llibres orientals, aquests que tenim per atzar de la vida en una lleixa de casa, situats, casualment o no, entre l’assaig i la poesia, ens obre la ment i l’esperit.

“Els obstacles de la vida pública

són les guineus impostores.”

I Ching, hexagrama 40.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)