Opinió

Que tot hagi valgut la pena

Els darrers tres dies del judici de la causa general al Suprem contra l’independentisme van ser d’alt voltatge polític i emocional. El 4 de juny, la fiscalia va voler matxucar durant quatre hores les aportacions de les defenses i dels seus testimonis durant les 49 sessions anteriors, va mantenir les penes que demanava al febrer i el seu paper no de “defensa de la democràcia espanyola” i de “la Constitució del 1978, un instrument bàsic de la convivència”, com sosté el fiscal Zaragoza, artífex dels primers vímets judicials del procés a la Catalunya autodeterminista (la Dolors Bassa va parlar dimecres de “procés a Catalunya”), sinó de defensa de la unitat a la força d’Espanya, del règim del 78 i de l’establishment castellà i d’escarment davant de qualsevol dissidència política que gosi desafiar el trident dels quaranta anys de pau constitucionalista.

L’al·legat final de les defenses i el torn d’última paraula dels acusats de l’11 i el 12 de juny va ser la resposta contundent i esperada a unes tesis de l’acusació tan distorsionades i mediatitzades ideològicament com les de la instrucció. Van restar dempeus defensant drets i objectius polítics, defensant una visió de la democràcia plural, oberta i sense por ni criminalització de la protesta, de la discrepància i de la mobilització popular.

Vist per a sentència. El procés està sentenciat, però també l’exercici de drets fonamentals si hi ha en joc el qüestionament de la unitat de l’Estat o el règim. La jurisprudència que generi la sentència modificarà el Codi Penal i passarà de nou per sobre del legislatiu, més que mai un “govern de jutges”, com va dir Olga Arderiu citant Lasagabaster.

El moment de la política és ara més necessari que mai. De la política per reaccionar a l’una i proposar a l’una. Per aconseguir més eines per a bons governs i per a bones governances en benefici de tota la ciutadania i per fer front i desmuntar un a un els intents de barrar el pas al creixement de l’independentisme i de l’autodeterminisme sense ambigüitats calculades. Als intents d’evitar un nou referèndum. Que la presó, que l’exili, que encaixar els seus cops i les seves querelles, i que les mobilitzacions i les angoixes hagin valgut la pena.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor