Dissimulat sota la densa màscara amb què la covid-19 ha embolicat les nostres vides, circula arreu del món un virus menys letal però especialment agressiu per al sentit comú: la iconoclàstia. Es pot comprendre que hi hagi monuments en honor de fets i de persones que siguin incòmodes o ofensius en determinades comunitats i que els vulguin eliminar, però no es pot acceptar la imposició monolítica i universal de la seva aversió sota hipòcrites disfresses de solidaritats transhistòriques. Si s’hagués de fer desaparèixer tot el que ens pugui recordar l’esclavitud, el masclisme, el maltractament animal, la corrupció, el fanatisme religiós, la violència o l’etnocidi, no quedaria dempeus cap vestigi de l’imperi romà. Per tant, no ens hem de deixar encomanar aquesta febre de fonaments monolítics que prescindeix de contextos temporals i culturals i que convida a autoproclamar-nos jutges de la història sense atendre cap rigor històric. Ans al contrari, l’hem de combatre perquè el cervell col·lectiu no esdevingui, com el cervell dels seus promotors, un emplastre.