Opinió

A fons

LES TRAMPES COMPTABLES DE L’ESTAT

L’execució real del pressupost de l’Estat a Catalunya cada any es redueix un terç respecte a la partida aprovada
El dèficit fiscal català va ser de 16.800 milions d’euros els anys 2015 i 2016

Molts es pregunten per què la capital d’Espanya ha crescut tant en les darreres dècades. De ben segur que hi ha una estratègia que té com a objectiu fer de la gran Madrid una de les principals metròpolis europees, al costat de Londres, París i Berlín. Sigui com sigui, als dos partits que s’alternen en el govern, el PSOE i el PP, ja els va bé que l’àrea metropolitana madrilenya i la mateixa comunitat autònoma siguin la nova locomotora econòmica de l’Estat. I ves per on, el 2019 Madrid, finalment, va desbancar Catalunya en el lideratge del PIB.

I com s’explica aquest canvi si la major part de la indústria, el turisme i les exportacions les encapçala Catalunya? Doncs, hi ha moltes maneres de posar pals a les rodes a uns i d’incrementar les inversions, per exemple, a d’altres. En els fons –però també en la forma, perquè no se n’amaguen– es tracta de posar fi al lideratge econòmic de Catalunya, un fet que tots els poders de l’Estat veuen amb bons ulls. Es tracta de fer algunes trampes –i alguna cosa més– amb els números perquè afavoreixin més Madrid que Catalunya. I això es veu quan s’analitza el dèficit fiscal històric, que maltracta els catalans, siguin de la ideologia que siguin, i en l’execució pressupostària real, ja que cada any s’acaba perdent un terç d’allò aprovat i rubricat de forma oficial.

De fet, Catalunya és la tercera autonomia en aportació d’impostos, 2.757 euros per persona, i la desena en recursos rebuts, 2.468 euros, segons dades del Ministeri d’Hisenda sobre la liquidació del model de finançament de l’any 2017. Segons aquesta liquidació, a Catalunya li corresponen 1.288 milions d’euros.

Les dades d’Hisenda, a les quals va tenir accés TV3 fa unes setmanes, revelen que les comunitats autònomes que més impostos ingressen hi surten perdent. En el cas de Catalunya, els contribuents han estat sempre els tercers de l’Estat que més impostos aporten al darrere de la Comunitat de Madrid i de Balears.

Per contra, quan toca redistribuir-los en funció dels criteris del model de finançament, la situació s’inverteix: Catalunya passa a la desena posició (2.468 euros per habitant), Madrid a l’onzena (2.437) i les Balears a la novena (2.497). Extremadura, en canvi, millora posicions i passa al cinquè lloc en rebre recursos (2.845 euros per habitant), quan en aportacions està en el lloc catorzè.

Si anem un pèl més enrere, encara trobem més evidències del desequilibri entre allò que aporta Catalunya a les arques de l’Estat i allò que rep. El dèficit fiscal de Catalunya, amb el sector públic central, que inclou l’Estat, els seus ens i la Seguretat Social, va superar els 16.800 milions d’euros anuals els exercicis 2015 i 2016. Catalunya va aportar a l’Estat un total de 33.604 milions d’euros més d’allò que va rebre entre el 2015 i el 2016.

D’acord amb el mètode de flux monetari, que és el que millor mostra el que l’Estat distribueix a les comunitats autònomes, el dèficit fiscal català l’any 2015 va ser de 16.803 milions d’euros, un 8,2% del PIB català. Aquell any, Catalunya va aportar el 18,9% del total d’ingressos del sector públic central i va rebre el 13,2% de la seva despesa. Al mateix temps, l’any 2016 el dèficit va ser similar, de 16.801 milions d’euros, un 7,9% del PIB. Aquell exercici, Catalunya va aportar el 19,2% dels ingressos i va obtenir el 13,5% de la despesa. En els dos anys, es constata que els ingressos aportats pel Principat tenen un pes semblant al del PIB català, mentre que la despesa de l’Estat se situa gairebé sis punts per sota d’aquest percentatge.

Sense aquest enorme dèficit històric, es podria abordar com hauria afectat realment la profunda crisi del 2008 als ciutadans o com podrà resistir el teixit empresarial la recessió econòmica actual com a conseqüència de la covid-19.

Una altra trampa comptable prou evident en aquest cas cap als catalans és tot allò relacionat amb l’execució pressupostària real de l’Estat. De fet, des del 2015 fins al 2018, aquesta execució real va ser del 65,9% del pressupost que havia estat aprovat i signat. Aquest percentatge contrasta amb el de la mitjana espanyola que en el mateix període se situava en el 75%. Les dades contrasten sobretot amb les de la comunitat de Madrid que, curiosament, va ser del 113,9%. Com pot ser que en un exercici la capital d’Espanya hagi rebut gairebé un 14% més d’allò que tenia pressupostat? I no és només un any, ja que aquest comportament sol ser habitual. Algú dubta que la gran Madrid que s’ha creat les darreres dècades s’ha fet en detriment d’altres comunitats autònomes com la Comunitat Valenciana, Balears o Catalunya?

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)