Opinió

Tribuna republicana

ANSIETAT I LUCIDESA HUMANA

Cal una humanització de la política i una garantia clara de les prioritats democràtiques
Els indults haurien de ser l’inici de noves maneres d’enfocar les coses

Són dies de moltes emocions creuades, de llibertat, de resistències, de lluites pendents, de consciència de col·lectivitat. I també de dolors i ansietat. A prop i lluny, hi ha moltes situacions de patiment vinculades a la vulneració dels drets humans i els drets socials. I l’impacte d’aquests contextos sobre les persones, en la seva singularitat, comporta danys emocionals, i condicionants de vida.

En el terreny català, la política del govern de Sánchez ha reaccionat als requeriments internacionals i del Consell d’Europa, amb moviments de coratge però també amb consciència de camí polític per endavant. Els indults haurien de ser, i ho sabem, l’inici de tantes i tantes noves maneres d’enfocar les coses. L’aspiració a una plena normalització democràtica que inclogui amnistia i referèndum és la veritable llum per a la nova etapa. El text del Consell d’Europa no ho pot dir més clar. La resposta del Consell General del Poder Judicial, però, ha mostrat la pitjor de les paraules de menyspreu a la primera organització europea creada l’any 1949: “Un informe deplorable.”

Aquesta reacció, ja de per si, ofereix una gran revelació institucional a tots aquells que, sent independentistes o no, són europeistes, i per tant situa Europa en el centre de la potencial responsabilitat del futur de moltes coses.

Els indults han aturat uns patiments individuals, però també han desvetllat la necessitat de reorientar les accions d’estat cap a una humanització de la política i una garantia clara de les prioritats democràtiques, que no són d’altres que els drets fonamentals.

En una clara opció de compromís actiu, tres entitats –Òmnium, ECCAS i Coop57– acaben d’engegar una campanya contra el racisme i la invisibilitat del dolor de tantes persones amb vulnerabilitat social, i migrants. El projecte es diu Lliures i apel·la a una reacció permanent contra la injustícia. Aquest vincle de compromís de la societat civil permet engrandir l’abast de la capacitat d’implicació de la ciutadania a Catalunya amb iniciatives que poden empènyer les polítiques públiques a actuacions més justes.

Europa es troba ara immersa en la reacció contra l’homofòbia d’Orbán, i ja veurem quin és el rol que l’Església catòlica i la seva jerarquia adoptaran davant una evident regressió i discriminació per raó d’orientació sexual. El dany que això ha provocat a milions de persones de ciutadania europea ja no té marxa enrere. El panorama és el que és, en l’àmbit col·lectiu, per això és més necessari que mai aturar-se en la dimensió individual.

Poques persones són capaces de trobar en el significat d’una paraula la clau per posar llum a moments de foscor. Són dies de revolucions.

L’eminent psiquiatre i catedràtic de medicina legal Antonio Bulbena ha recordat una de les procedències de la paraula revolució, vinculada a l’astronomia copernicana: re-volvere, donar una volta sobre si mateix. En el seu tractat recent sobre l’ansietat, fa una travessa al llarg de la dimensió de la humanitat, que a través de la simptomatologia ansiosa, les tremolors, l’angoixa, les pors, manifesta una sensibilitat genuïna enfront del mal, que existeix.

Les úniques persones exemptes de la vulnerabilitat emocional són els psicòpates, i paradoxalment aquests són els que majoritàriament gestionen el poder en les seves diverses escales. Una psicopatia del poder que, lluny de disminuir, sembla que creix en les altes esferes de les organitzacions, senzillament perquè cada vegada hi ha més persones i professionals que saben identificar la toxicitat i en fugen, amb el risc de deixar l’espai lliure al cinisme pervers del mal.

Però també sabem que les lleis del poder i les lleis del coneixement, de la saviesa, malgrat que tenen direccions contràries, poden convergir. Les tremolors són senzillament símptoma de saviesa per la capacitat de percepció que revelen. Angela Merkel, la gran líder europea, va ser protagonista de quadres públics de tremolors. L’escriptora Siri Hustvedt va escriure La dona tremolosa, com un tractat autobiogràfic de la seva experiència ansiosa. Així, l’impacte entre cos, ment i entorns de l’ésser humà és el centre dels enfocaments que s’han de conquerir.

Ansietat i flexibilitat. Un descobriment científic més del doctor Bulbena és que els afectats per l’ansietat, a més de l’alta sensibilitat, tenen una extraordinària flexibilitat articular. Una metàfora molt reveladora del que li cal al nostre món.

Tal com escriu Albert Lladó en el seu assaig La mirada lúcida, és aquesta mirada la que combat l’autòmat en què tots estem a punt de convertir-nos.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)