Opinió

A fons

L’EXECUCIÓ D’INVERSIONS A CATALUNYA I LA MALA FE

Catalunya va rebre el 2021 el 9% de les inversions de tot l’Estat, mentre que Madrid se’n va emportar el 25,5%
La Moncloa culpa el PP, la covid i la divisió al govern català de la poca execució pública a Catalunya

Quan fa dues setmanes es van saber les quantitats definitives de l’execució pressupostària en inversió pública a les comunitats autònomes corresponents al 2021, l’administració, les institucions, els agents socials i la ciutadania catalana no s’ho creien. No sabien si pensar que era una broma de mal gust, un error o simplement una estratègia que respon a la mala fe evident de l’Estat envers tots els ciutadans catalans.

I és que l’execució real de l’Estat sobre les inversions pressupostades a Catalunya torna a quedar-se, per enèsima vegada, curtíssima. A més, aquest cop la ferida és encara més profunda si es fa la comparativa amb la resta de comunitats, especialment amb Madrid. Així, a Catalunya l’any passat dels 2.068 milions previstos només se’n van materialitzar 739 (el 35,77% del total), unes xifres que contrasten amb la situació a la capital espanyola, on es van superar en 952 els milions pressupostats i es va arribar al 184% d’execució. Per entendre millor aquestes dades cal tenir present que l’Estat va designar en aquest exercici 308 euros per persona a la comunitat presidida per Isabel Díaz Ayuso, davant dels només 95 euros per persona que van arribar a Catalunya, tres cops menys. I si encara es vol tenir una referència més clarificadora, Madrid ha rebut el 25,5% del total de la inversió espanyola quan el seu pes poblacional és el 14,3% de l’Estat i Catalunya ha rascat només el 9% del total quan la seva població representa el 16,4%.

Atès aquest panorama desolador, desconcertant i molt preocupant, només cal demanar explicacions al govern de La Moncloa, i el cert és que tot el que ha arribat d’allà han estat excuses de mal pagador. Alguns ministres han dit que la culpa era de l’executiu del PP; d’altres, que aquest baix percentatge d’execució és culpa de la pandèmia, ja que moltes obres van quedar aturades durant un temps, i d’altres han arribat a dir que la poca inversió és per les desavinences entre els socis del govern català. Les tres excuses tenen una rèplica fàcil, perquè el Partit Popular ja fa anys que no governa, recórrer a les conseqüències de la covid no té cap sentit perquè a Madrid la pandèmia va ser més virulenta que a Catalunya –si més no en nombre de morts per habitant– i les lluites entre ERC i Junts –que n’hi ha, i massa– tenen poc a veure amb l’execució pressupostària publicada per la Intervenció General de l’Estat, perquè, evidentment, són partides oficials que no depenen de la Generalitat.

Així, davant aquestes evidències es pot constatar sense por de caure en l’equívoc que el govern espanyol abandona els ciutadans de Catalunya en detriment d’altres regions de l’Estat. I això es produeix en un moment conjuntural en què el govern més progressista de la història hauria d’estar agraït de governar amb el suport d’ERC, que ara ostenta la presidència del país. Què hauria passat si el govern fos del PP amb el suport de Vox, com segurament passarà a finals del 2023, després de veure els resultats dels comicis a Andalusia?

Foment del Treball ha denunciat en reiterades ocasions que Catalunya té un dèficit de 35.000 milions d’euros acumulats en inversions en infraestructures per part de totes les administracions en els últims  dotze anys. La patronal critica que la inversió és insuficient i que, a més, l’execució no arriba mai a la quantitat promesa. En els últims anys, la xifra d’inversions pendents s’ha disparat 7.000 milions més, ja que en el darrer informe es calculava que el dèficit era de 28.000 milions. Altres institucions com la Cambra de Comerç encara situen aquest dèficit en xifres superiors.

És una aberració política haver d’aguantar, any rere any, aquest dèficit d’inversions i que no s’executi allò que està signat i aprovat per llei –tan important que és per alguns seguir la llei i la Constitució– mentre veiem els ciutadans d’altres comunitats molt més afavorits que els habitants de casa nostra simplement perquè els polítics espanyols no estimen els catalans. I si no, per què no s’inverteix de forma justa i equitativa?

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)