Opinió

De Salses a Guardamar

DIA DE L’ESPOLI FISCAL

Hi ha qui afirma –amb molta raó– que l’any nou no comença l’1 de gener, sinó l’1 de setembre. Setembre és el mes en què tornem a l’escola, tornem a la rutina laboral, patim depressió postvacacional i… els valencians comencem a pagar la sanitat amb deute. Sí: les transferències que rep la Generalitat Valenciana en virtut de la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes, és a dir, pràcticament la seua única font d’ingressos, el que es coneix com a sistema de finançament autonòmic simplement, no arriben ni per a pagar tot l’any les nòmines de metges, professors o tècnics del sistema de dependència, per la qual cosa, en els pressupostos de cada exercici, la conselleria del pagament del servei del deute creix i creix fins que ja és la segona en el rànquing, a molt poca distància de la primera. Així, per a dir-ho gràficament, a partir de l’1 de setembre començaríem a pagar les nòmines dels funcionaris públics de la Generalitat Valenciana amb deute. De la mateixa manera que hi ha marcat en el calendari el Dia de l’Excés de la Terra, és a dir, el dia de l’any en què esgotem tots els recursos de la terra, ço és, aquells que és capaç de regenerar, i, per tant, a partir d’aquell moment comença la sobreexplotació del planeta (no cal dir que al nord mundial el dia arriba abans que al sud global), també hauríem de marcar en el calendari el –diguem-ne– Dia de l’Escanyament per Espoli Fiscal. Si a tots els Països Catalans que estem sota jurisdicció espanyola ens agermana el fet de ser espoliats i saquejats per Espanya, els valencians –una vegada més– tenim personalitat pròpia dins del conjunt: no només som els pitjors tractats, sinó que, a més a més, som els únics que tenim dèficit fiscal tot i que estem per davall de la mitjana de renda. És a dir, els valencians paguem solidaritat a territoris que són més rics que nosaltres. El conte de Robin Hood, però a l’inrevés. No és que tinguem un saldo negatiu en la balança fiscal que siga un forat negre, és que, segons les seues pròpies lleis –sobre el paper– hauríem de tindre’l positiu. En fi.

Ja ho sabeu: “Com més cedíem i obeíem, pitjor ens tractaven.” Quina autonomia tenim si hem de pagar les nòmines dels metges amb deute? La mateixa que futur tenim dins d’Espanya: cap.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)