l’arbre de garcía albiol

Un arbre de Nadal mai serà una prioritat, és evident. Les ciutats són ecosistemes molt complexos on sempre hi haurà una biblioteca que tornarà a estar tancada –com la de Can Casacuberta, des de l’estiu, i que ja acumula quatre anys– o unes piscines amb constants reparacions... o qualsevol altra infraestructura, servei o entitat que s’haurien de situar a la part alta de la llista de temes pendents a abordar pel govern municipal. Això és així arreu, també a Badalona, que fa uns dies ha premut l’interruptor de l’estructura de ferro de 40 metres d’altura i 15 de diàmetre situada a la plaça del President Tarradellas i que ha costat uns 250.000 euros dels 1,7 milions que es calcula que costaran les festes de Nadal a la que torna a ser la tercera ciutat de Catalunya en població.

Xavier García Albiol, però, no hi està d’acord. Amb una mesura tan populista com efectista, s’ha proposat que el nom del municipi brilli a Catalunya i a Espanya aquests dies de compres sota leds, en competició directa amb Vigo i Cartes, a Cantàbria. Una batalla en la qual el que menys importa, en realitat, és qui té l’arbre més alt, i amb la qual l’alcalde badaloní intenta desenfocar els problemes més quotidians que pot tenir una ciutat gran i situar Badalona en un mapa de llums o, el que seria si fa o no fa el mateix, en l’apartat de les bones notícies. Les bombetes de totes formes i colors –82.000 llums píxels guarneixen l’arbre– arriben amb la majoria absoluta del popular el 28-M, després d’una etapa de forta inestabilitat a la ciutat, que ha vist com, des del 2015, han passat pel consistori cinc batlles diferents: Dolors Sabater, Àlex Pastor, Xavier García Albiol, Rubén Guijarro i un altre cop el dirigent del PP. Badalona també podria participar en la lliga dels municipis amb més alcaldes entre eleccions, mocions de censura i dimissions.

“Jo em considero populista en el bon sentit de la paraula, no me n’amago”, confessava Albiol en una entrevista a La Sexta el 2018. L’avet de llums és un exemple més d’aquesta política que practica el popular, molt basada a atiar les emocions. Ho fa amb la inseguretat i la por i ara, també, amb l’alegria del Nadal.