MALLORCA, ÒRFENA DE DIADA

Us contaré un conte, En Tomeu descobreix el rei En Jaume. En principi, va adreçat als nins i nines de primària. Però, vista la ignorància que impera en alguns sectors de la classe política mallorquina es pot fer extensiu a l’edat adulta. Diu així: “En Tomeu i la seva àvia Maria seien a un banc de la plaça d’Espanya. En Tomeu berenava d’un llonguet de formatge. En un moment donat, el nin demana: «Padrina, qui és aquest cavaller?» «És el rei En Jaume, el Conqueridor», li respon l’àvia, i li conta com va arribar a Mallorca i va atracar a l’illa i com, després, va lliurar la seva primera gran batalla a la serra de Portopí. Més tard, agafa en Tomeu per la mà i se l’endú al carrer de Sant Miquel. Allà li mostra on era la porta Pintada per on entraren les tropes del rei En Jaume a Madina Mayurqa. «Era dia 31 de desembre de 1229. A trenc d’alba. Els cavallers i els infants s’armaren i s’arreplegaren davant el tros de murada caiguda i entraren.» I baixen el carrer de Sant Miquel. S’aturaren a la parròquia que porta el mateix nom i l’àvia li ensenya la Mare de Déu de la Salut a qui el rei es va encomanar quan una ventada de mestral va posar en perill l’armada reial. Arriben a Cort –ajuntament de Palma– i pugen les escales i una vegada a dalt, veuen l’estendard i la cimera reial. L’àvia li explica que el rei En Jaume no duia la cimera reial. «La cimera reial és cosa del rei Martí l’Humà, que manà col·locar-la al costat del retrat del rei En Jaume per la Festa de l’Estendard.» «Per què?», demana en Tomeu. «Perquè tothom recordàs que el rei Jaume I conquerí Mallorca.» Entren dins la sala de plens i contemplen el retrat del rei. «Padrina, per què és tan important el rei En Jaume?» «Els nostres orígens com a poble comencen amb En Jaume el Conqueridor. És gràcies a ell que som mallorquins i que tenim una llengua i una cultura pròpia que compartim amb la resta de terres de parla catalana», li diu l’àvia.” Fins aquí el conte.

La cosa és que gràcies a aquest fet històric cada 31 de desembre a Mallorca se celebra la Festa de l’Estendard i es recorda aquella victòria: el dia que vàrem néixer com a nació. Enguany, no hi haurà Diada. La dreta i la ultradreta s’han confabulat per renegar de la llengua i la història pròpia. Potser si llegissin aquest conte entendrien que l’estendard no és la bandera espanyola i, també, per què la Festa de l’Estendard s’ha de fer coincidir amb la Diada.