El dossier

1935

Una situació d’excepció

Mentre el país feia front a la repressió posterior a la revolta del 6 d’octubre del 1934, es van adreçar diversos informes a l’assemblea de la Societat de Nacions en què es feia balanç de la situació política i social del país. Un dels més complets és el titulat Le problème national de la Catalogne.

OPRESSIÓ
Un informe del 1935 remarcava: “A causa de l’opressió secular, Catalunya no es troba satisfeta dins d’Espanya”

Durant la República, els esforços per expli­car el cas català es van reduir, sobre­tot arran del reco­nei­xe­ment d’un marc autonòmic. L’encaix català sem­blava que havia tro­bat una sor­tida, mal­grat la reta­llada de l’esta­tut apro­vat en referèndum, la len­ti­tud dels tras­pas­sos i la polèmica gene­rada per la llei de con­trac­tes de con­reus, decla­rada incons­ti­tu­ci­o­nal per part del Tri­bu­nal de Garan­ties. En tot cas, la repressió poste­rior als fets del 6 d’octu­bre del 1934 va fer que hom tornés a sen­tir la neces­si­tat de fer arri­bar la situ­ació de Cata­lu­nya a les instàncies inter­na­ci­o­nals.

En donen tes­ti­moni dos infor­mes datats el 1935, Le problème nati­o­nal de la Cata­logne i La situ­a­tion actu­e­lle de la Cata­logne, tots dos edi­tats a Gènova i amb un con­tin­gut molt sem­blant. En el pri­mer cas, es tracta d’un informe ela­bo­rat pel Front Naci­o­nal de la Joven­tut Cata­lana amb motiu de la set­zena assem­blea de la Soci­e­tat de Naci­ons. El docu­ment incor­pora dos capítols d’ante­ce­dents, l’un dedi­cat al període ante­rior a la pro­cla­mació de la República i l’altre als pri­mers anys d’aquesta. Val la pena remar­car, en el pri­mer cas, que l’àmbit polític que s’ana­litza no es limita a Cata­lu­nya, sinó al con­junt dels Països Cata­lans. En aquest sen­tit, els autors de l’informe dema­na­ven que no es perdés de vista que aquesta “nació, a causa de l’opressió secu­lar per part d’Espa­nya, no es troba ni satis­feta ni con­tenta dins l’Estat espa­nyol”.

En el cas de la República, es res­se­gueix amb detall el procés esta­tu­tari i es con­clou que alguns dels arti­cles apro­vats “no con­te­nen una satis­facció sufi­ci­ent de les aspi­ra­ci­ons cata­la­nes”, sobre­tot en allò que fa referència a l’àmbit de l’ense­nya­ment. En tot cas, l’apar­tat més interes­sant del docu­ment és el que fa referència a la situ­ació gene­rada arran de la revolta del 6 d’octu­bre, amb un incís espe­cial en l’abast de la repressió, tant en l’àmbit ins­ti­tu­ci­o­nal com el de l’ense­nya­ment i l’uni­ver­si­tari. La con­clusió final del docu­ment es plan­teja en forma de dilema: “O con­fe­de­ració o sepa­ració.”

4 d’octubre del 1934
El líder del Partit Radical, Alejandro Lerroux, forma un govern que incorpora tres ministres de la CEDA, un partit antirepublicà i antiautonomista.
6 d’octubre del 1934
Després de la declaració de la vaga general revolucionària, Lluís Companys proclama l’Estat Català en la República Federal Espanyola.
2 de gener del 1935
El Congrés aprova la llei que liquida l’autogovern.
27 de maig del 1935
Companys i la resta de consellers de la Generalitat són jutjats pel Tribunal de Garanties, que els condemna a 30 anys de reclusió major.
16 de febrer del 1936
Victòria del Front Popular. Tres dies després, el govern provisional de Manuel Azaña aprova l’amnistia dels presos polítics.
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.