El dossier

1935

Una situació d’excepció

Mentre el país feia front a la repressió posterior a la revolta del 6 d’octubre del 1934, es van adreçar diversos informes a l’assemblea de la Societat de Nacions en què es feia balanç de la situació política i social del país. Un dels més complets és el titulat Le problème national de la Catalogne.

OPRESSIÓ
Un informe del 1935 remarcava: “A causa de l’opressió secular, Catalunya no es troba satisfeta dins d’Espanya”

Durant la República, els esforços per explicar el cas català es van reduir, sobretot arran del reconeixement d’un marc autonòmic. L’encaix català semblava que havia trobat una sortida, malgrat la retallada de l’estatut aprovat en referèndum, la lentitud dels traspassos i la polèmica generada per la llei de contractes de conreus, declarada inconstitucional per part del Tribunal de Garanties. En tot cas, la repressió posterior als fets del 6 d’octubre del 1934 va fer que hom tornés a sentir la necessitat de fer arribar la situació de Catalunya a les instàncies internacionals.

En donen testimoni dos informes datats el 1935, Le problème national de la Catalogne i La situation actuelle de la Catalogne, tots dos editats a Gènova i amb un contingut molt semblant. En el primer cas, es tracta d’un informe elaborat pel Front Nacional de la Joventut Catalana amb motiu de la setzena assemblea de la Societat de Nacions. El document incorpora dos capítols d’antecedents, l’un dedicat al període anterior a la proclamació de la República i l’altre als primers anys d’aquesta. Val la pena remarcar, en el primer cas, que l’àmbit polític que s’analitza no es limita a Catalunya, sinó al conjunt dels Països Catalans. En aquest sentit, els autors de l’informe demanaven que no es perdés de vista que aquesta “nació, a causa de l’opressió secular per part d’Espanya, no es troba ni satisfeta ni contenta dins l’Estat espanyol”.

En el cas de la República, es ressegueix amb detall el procés estatutari i es conclou que alguns dels articles aprovats “no contenen una satisfacció suficient de les aspiracions catalanes”, sobretot en allò que fa referència a l’àmbit de l’ensenyament. En tot cas, l’apartat més interessant del document és el que fa referència a la situació generada arran de la revolta del 6 d’octubre, amb un incís especial en l’abast de la repressió, tant en l’àmbit institucional com el de l’ensenyament i l’universitari. La conclusió final del document es planteja en forma de dilema: “O confederació o separació.”

4 d’octubre del 1934
El líder del Partit Radical, Alejandro Lerroux, forma un govern que incorpora tres ministres de la CEDA, un partit antirepublicà i antiautonomista.
6 d’octubre del 1934
Després de la declaració de la vaga general revolucionària, Lluís Companys proclama l’Estat Català en la República Federal Espanyola.
2 de gener del 1935
El Congrés aprova la llei que liquida l’autogovern.
27 de maig del 1935
Companys i la resta de consellers de la Generalitat són jutjats pel Tribunal de Garanties, que els condemna a 30 anys de reclusió major.
16 de febrer del 1936
Victòria del Front Popular. Tres dies després, el govern provisional de Manuel Azaña aprova l’amnistia dels presos polítics.
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)