El dossier

“Em nego a vendre toreros”

Bibiana Martin s’encarrega d’Ítaca, fundada el 1977 per reivindicar l’art popular. Ara és un establiment de records que busca conjugar la fidelitat als orígens amb un turisme que s’hi mira molt quan gasta

De camí a la botiga Ítaca, hi ha dos nois joves que dema­nen al car­rer, asse­guts a la vorera. L’un és a la Ram­bla; l’altre, al car­rer de Fer­ran. Tenen posats uns gots on s’espe­ci­fica a què es des­ti­na­ran les pos­si­bles dona­ci­ons: “llit”, “men­jar”, “cer­vesa”, “LSD”... Gai­rebé davant per davant, a Fer­ran, Ítaca té un esta­bli­ment de cànna­bis i un altre de sou­ve­nirs. El de records té a l’entrada, com a reclam, una samar­reta del nar­co­tra­fi­cant colombià Pablo Esco­bar. Aquest és l’entorn d’Ítaca, que va néixer el 1977 com la ini­ci­a­tiva d’una colla de per­so­nes interes­sa­des en la recu­pe­ració, inves­ti­gació i comer­ci­a­lit­zació al vol­tant de l’art popu­lar, entès com a patri­moni cul­tu­ral del país. Mirant al vol­tant –els joves que dema­nen per cer­vesa, les samar­re­tes del nar­co­tra­fi­cant...–, és obvi que els anys han pro­vo­cat can­vis. Can­vis soci­als, i de nego­cis. Ítaca s’ha con­ver­tit en un esta­bli­ment de records. Dia a dia s’ha de bre­gar per con­ti­nuar venent i alhora posar límits. És petita, Ítaca. Encara són dels que reben els cli­ents amb un “bona tarda”, i els dei­xen badar, sense anar-los al dar­rere perquè s’empor­tin ni que sigui un imant. És, com dirien els avis, una botiga “com les d’abans”. Abans dels cen­tres comer­ci­als, molt abans del “tot a 1 euro”. De fet, s’hi poden tro­bar ele­ments de tota la vida, tra­di­ci­o­nals, com ara les rajo­les, els bols, les ger­res... amb cara i ulls.

La Bibi­ana Mar­tin es fa càrrec del negoci que van fun­dar els pares, San­ti­ago Mar­tin i Rosa Maria Badia. Comen­cem la visita pel fons. És un espai reser­vat per a allò que Ítaca va ser als ini­cis: “Aquí tenim una col·lecció de ceràmica, i algu­nes peces les venem.” Uns minuts per al record i la visita retorna de seguida a l’actu­a­li­tat. Encara ara tenen molta ceràmica, actual, cata­lana i espa­nyola. De la Bis­bal, i també de Còrdova, de Toledo, Níjar. Ceràmica artística, uti­litària... D’aquí i d’allà. El turista demana records de Bar­ce­lona. I records d’Espa­nya també. “Dema­nen d’Espa­nya i ales­ho­res els expli­quem què és el que tenim fet aquí, a Cata­lu­nya.” Amb infor­mació, ja poden esco­llir. Cal ser rea­lis­tes, fins a un cert punt, afirma. “Em nego a ven­dre tore­ros, ni un. Dema­nen el toro, la bai­la­ora, el torero. Però, tore­ros, això no; posem un límit...”

A part que bus­quin toros, una franja del turisme el que vol és com­prar barat. “Una franja gran! Tot ho tro­ben car. El turisme demana pro­ducte d’aquí, que no esti­gui fet a la Xina. Ales­ho­res els dius que és arte­sa­nia, i el preu. Molts ho ente­nen, i d’altres, no. Qui ho valora, com­pra.” Un exem­ple són els vanos. Se n’han fet espe­ci­a­lis­tes. “Tots són d’aquí, pin­tats un a un per mans arte­sa­nes. No n’hi ha cap d’igual.” N’hi ha a mida de mol­tes but­xa­ques. “Tot depèn del que vul­guis. Això sí, no tenim el vano d’1 euro que es ven al car­rer.”

M.M.

mmi­ra­lles@​lrp.​cat

.

Què compro, si viatjo pel món?

MERCÈ MIRALLES

Fugir dels productes típics i tòpics viatjant a l’estranger no és pas fàcil. Però es pot intentar. A Rússia no podràs resistir l’atracció de les nines matrioixca, també anomenades babushka, que poden substituir amb eficàcia l’ampolla de vodka. Ningú se’n salva. N’hi pot haver fins a 30 dins d’una altra. A París, si vols superar el megaclàssic de la figura petita de la torre Eiffel, escull moda i gastronomia. Els macarons són uns dolços que es conserven prou dies. Què més? A Mèxic, les calaveres de colors; a Holanda, els esclops; a Bèlgica, la xocolata; al Marroc, oli d’argània...

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor